[Ana Fernández Álvarez] Singularitats culturals que fan ciutat

1 Comment

Que una ciutat com Terrassa vulgui apostar per la cultura i fer-ho en majúscules, no significa limitar-se a projectar grans esdeveniments, sinó a materialitzar-los i fer-ho, a més, amb constància i perseverança. Si a més aquesta juguesca cultural es relaciona amb el fer poètic, aleshores l’envit esdevé heroic.

Un envit com el que, des del juny del 2013, entoma el Festival Poètic Elixir, tot un miracle cultural. És un miracle perquè no resulta gens fàcil ser capaç de convertir la poesia en una experiència pública multitudinària. Si els membres de l’equip tècnic que ho porten a terme: Rosa Boladeras, direcció; Xavi Buxeda, ajudant de direcció; Pau Gómez, producció; Aina Romagosa, auxiliar de producció; Pati Fornés, xarxes i continguts; Mariona Alberich, disseny, i Anna Boladeras, internacional, ho han aconseguit es deu al fet que aquest esdeveniment s’ha caracteritzat per l’aplicació d’una acurada i molt pensada barreja entre paraula, música i arts plàstiques, entenent de manera intel·ligent que la poesia, terme grec que significa qualitat de fer, ultrapassa els límits de la versificació rimada i ho engloba tot, fins i tot, el tast gastronòmic.

Des del 2017, Terrassa també compta amb «Rauxa – Setmana de la Poesia», un esdeveniment ple de coratge que organitza un grup d’arrauxats poetes i dinamitzadors culturals terrassencs, com són Magda Aguilera, Anna Maria Alcántara, Àngel Carbonell, Pep Cortès, Jordi Fernández, Cris López,  Àlvar Masllorens, Mireia Mayans i Empar Sáez. Tots ells tenen com a objectiu donar veu als poetes i, fonamentalment, aconseguir que la poesia arribi a tota classe de públic. Rauxa també entén el concepte poesia eixamplant el tradicional significat que la circumscriu al gènere literari, per això, la música, la fotografia o la reflexió artística han format part d’alguna de les seves presentacions. Una aposta que demostra, com afirmava Azúa, que la poesia és la veritat més profunda de l’art, i allò que encara és més important, ens ensenya a descobrir que tot el que ens rodeja posseeix un costat ocult i, a la vegada, lluminós. 

Són dues propostes que, a part de descobrir-nos el valor qualitatiu de diversos autors, artistes i intèrprets i d’ajudar a potenciar exponencialment el sentit identitari terrassenc, ens ensenyen a assaborir l’art a través de tots els sentits, ja que són peripècies que constitueixen destil·lades i belles sinestèsies, tot oferint-nos deliciosos caramels per als nostres ulls, dolces melodies que s’enreden entre les nostres papil·les gustatives i flaires icòniques que hipnotitzen el nostre olfacte.

Ana Fernández Álvarez
Doctora en Història de l’Art i professora

 

 

Related Articles

1 Comment

  1. Pere Rovira

    Força Terrassa!!!

Deixa un comentari

cacaus Alternativa3