Maria Gental, directora de la xarxa de biblioteques de Terrassa. Foto: PV
Pep Valenzuela
«Ratolí de biblioteca», se’n deia de la persona que per estudis, treball o plaer era usuària freqüent del servei. Segur que el perfil encara és un dels habituals en l’espai, però aquest «servei de lectura i cultura de la ciutadania està en constant procés de canvi; i si fa uns anys es parlava d’espais on hi havia llibres per consultar i endur-se’n de prestats, això ja està molt antiquat, i no defineix què és la biblioteca pública avui», emfasitza d’entrada la Maria Gental, directora de la xarxa de biblioteques públiques de Terrassa i comarca, en entrevista amb Malarrassa.
Estan vivint, assegura, un procés de reflexió i innovació constant, perquè «tot el que és l’accés a la lectura està molt superat per la tecnologia. Si et quedes en els llibres i posar a disposició audiovisuals, mor el servei», assegura. L’horitzó de treball és el definit a la Carta de Serveis de les biblioteques públiques de Terrassa, on es comprometen a “facilitar l’accés lliure i sense límits al coneixement, al pensament, a la cultura i a la informació” englobada en el marc del Manifest de la UNESCO.
D’acord amb les dades, el préstec audiovisual, arreu, cau en picat davant les facilitats que ofereixen les plataformes digitals. Una de les coses que s’estan fent és potenciar l’accés a aquestes amb més ordinadors, deixant tauletes, potenciant les connexions sense fil.
Ara, ja hi ha una plataforma de descàrrega electrònica de documents a la qual s’accedeix amb el carnet de la biblioteca, a disposició de totes les ciutadanes, gratuït, per tenir accés a tot el que troba a la biblioteca física i a la plataforma; es poden descarregar fins a 4 documents que, passat el temps de préstec s’esborren de l’aparell. Això inclou, per exemple, més 3.000 títols de pel·lícules, una llista que, a més, no para de créixer.
Des de setembre passat es pot tenir l’aplicació del carnet al mòbil, pels préstecs físics i les descàrregues digitals. Tota la xarxa de biblioteques està instal·lant la radiofreqüència de préstec perquè les persones usuàries siguin més autònomes, i es va alimentant i creixent el fons electrònic: cada vegada hi ha més documents accessibles.
Aquesta adaptació, com s’apuntava, no es fa perquè sigui interessant, es tracta de què «la societat va pel davant i molt ràpid, i ens hem de posar les piles», afirma la Directora, «ens hem de sumar al ritme social i tecnològic, cal un procés d’adaptació constant».
Cal potenciar la lectura i l’accés a la informació promovent activitats, facilitant la connexió a internet i xarxes; el que vol dir desenvolupar una funció formativa que permeti aquesta accessibilitat a la informació: informàtica bàsica, recursos, funcionament del mòbil…
Les activitats a la biblioteca
La xarxa funciona com una biblioteca sola. El préstec, si és de material que hi ha a Terrassa, és gratuït; si és de fora cal pagar 1,5 euros per préstec interbibliotecari. Diàriament ronden per les biblioteques els llibres i materials en capses. Hi ha 54 treballadores a la xarxa de Terrassa, 6 biblioteques; a la central, 19 persones, 5 de les quals, inclosa la Directora, treballem per a tota la xarxa.
“Les biblioteques amplien la seva funció social i educativa, són democràtiques, no es demana a ningú cap carnet, tothom té les mateixes possibilitats.”
Segons la Maria, cada vegada més, el perfil de professionals en les biblioteques va sent el de formadores, perquè «cal evitar el trencament digital, que l’accés a la cultura i la lectura sigui per a tothom». S’ha posat en marxa un programa anomenat Baixa del Núvol, un projecte de formació en informàtica bàsica, amb píndoles informatives bàsiques sobre el mòbil, internet, com buscar informació, el catàleg de la biblioteca, per començar.
Per altra banda, hi ha les activitats per fer descobrir i gaudir la lectura, des de l’embaràs de les mares, amb col·laboracions amb els CAPs, com són Nascuts per Llegir (nadons fins a 3 anys), Llegir per Créixer (de 3 a 6 anys), clubs de lectura infantils i juvenils; i per adults, amb més de 30 clubs de lectura a les biblioteques de Terrassa, també en anglès i francès i sobre filosofia i altres temàtiques.
Amb unes 20 persones per club, o sigui unes 600 persones que gaudeixen, sovint totes les places s’esgoten. Normalment, es fa una lectura d’un llibre al mes, i tothom acaba llegint entre 8 o 9 llibres per curs. La lectura personal es comparteix a les trobades, es comenta i es treu suc en converses obertes. També sobre llibres, es fan xerrades, presentacions (un mínim de 20) i activitats com Terrassa Llegeix, en què es llegeix algun llibre amb l’autora o autor.
Cada vegada hi ha més demanda de clubs de lectura i de tallers per infants, com els laboratoris de creativitat i experimentació.
Els joves i la lectura
«No és veritat que els joves no llegeixen», sentencia la Maria Gental, «ho fan, però diferent». Per exemple, en format digital, amb més imatges; i com tothom, «el que els interessa i no el que els dius». D’altra banda, explica, hi ha una temporada en què desapareixen, perquè «per llegir el que volen, amb el carnet i accés a les plataformes per descarregar no els hi fa falta anar-hi, però sí que llegeixen i són usuaris».
De clubs de lectura de joves n’hi ha 4. Per exemple, el D4 fa cafès literaris els dissabtes per a joves d’institut, porten les seves lectures i comparteixen. «Fem aquestes proves d’oferir coses diferents en espais diferents. Quan encertes, llavors venen. Però encara no sabem bé, no hem descobert les serves vies», confessa la Directora. «Hi ha lectures de moda que arrosseguen i que, potser, ens serveixen com a ganxo, encara que potser no són les que recomanaríem, però després parlem d’altres lectures també».
Qui va a les biblioteques?
El 2018, hi va haver 666.050 entrades a les biblioteques de Terrassa. Es van realitzar un total de 3.200 activitats. El perfil d’usuàries depèn de cada biblioteca. La gent que fa un ús més complet són els nens i la gent de mitjana edat. Als clubs de lectura, persones jubilades i senyores a partir dels 50. En el cas de la biblioteca del Districte 2, el 70% del públic són infants, solen buscar un lloc on ser-hi i ajuda pels deures, normalment gent migrada. Aquí hi ha també els clubs de lectura fàcil per migrants, en el castellà i català; la biblioteca està especialitzada en aprenentatge d’idiomes, sobretot el castellà i el català, amb un percentatge elevadíssim d’usuaris infantils i joves. Aquest és el cas de biblioteca més diferent.
Agent actiu a la vida del barri
Les biblioteques tenen relació amb moltes entitats. Primer, col·laborem amb totes les llibreries de la ciutat, fent activitats conjuntes, compartint espais, amb els clubs de lectura i en la presentació de llibres. Per la compra de llibres, hi ha una quota de la Generalitat que és repartir exactament igual amb totes. Amb els quioscos també estableixen relació i acords.
No és veritat que els joves no llegeixen, ho fan, però diferent. Per exemple, en format digital, amb més imatges; i com tothom, el que els interessa i no el que els dius.
Amb les altres entitats, cada biblioteca té la seva xarxa, normalment les AV, ateneus i entitats culturals, també els CAPs; «les infermeres pediàtriques», comenta la Maria, «recepten anar a la biblioteca a les parelles i mares amb notificació d’embaràs», i es fan xerrades a pediatria amb les famílies i professionals, de vegades dels CAPs van a fer les xerrades a les biblioteques.
La col·laboració amb el Consorci de Normalització Lingüística és important. Per tots els cursos d’aprenentatge de català a tots els nivells, «bàsic per a totes les persones nouvingudes que s’han de situar en una societat nova», hi participen aquí també Ciutadania, Joventut i Serveis Socials.
Cada biblioteca es relaciona amb totes les escoles i instituts de la seva àrea. I després, amb bona part dels grups de cultura popular i altres activitats, en funció en cada cas de les dinàmiques del barri i districte.
Creu la Gental que, «potser, s’està desdibuixant o costa fer el límit entre nosaltres i els centres cívics, però aquesta és la funció que cada vegada més se’ns ha anat adjudicant, que no és que l’hem triat, sinó que s’ha de fer perquè la demanda existeix i les biblioteques assumeixen bé, amb la lectura i l’accés a la informació sempre per davant».
Les biblioteques, considera, «amplien la seva funció social, educativa, són democràtiques, no es demana a ningú que ensenyi cap carnet, és l’accés més democràtic, tothom té les mateixes possibilitats; i això amplia molt el ventall de la clientela, que és tothom». Així, declara, «de vegades fins i tot són aixopluc de persones amb circumstàncies econòmiques i socials molt diferents, espais de relació i per conèixer altres». I en això, hi pot haver des de joves estudiants fins a gent en situació de solitud no desitjada que busca «espai on compartir, que no estigmatitza, i venen molts indigents, perquè ningú sap de circumstàncies personals».
A Terrassa i el país, les dades mostren bona salut
El nombre de visitants de les biblioteques públiques catalanes va augmentar un 2,35% el 2018, fins a arribar als 24,5 milions. Les dades són del Servei de Biblioteques de la Generalitat.
El documents i llibres en suport paper arriben als 9,6 milions de volums, els préstecs d’aquests augmenten un 2%, xifra que representa un 71,38% dels préstecs totals.
En canvi, la plataforma d’accés a continguts digitals, eBiblioCat, posada en funcionament el 2015, ha vist incrementat el seu volum de consum cultural en un 43,53%. Mentrestant, la demanda de revistes, CDs i DVDs, que la pròpia administració del servei considera suports “obsolets”, només suposen el 28% dels ítems prestats.
El 50,57% de la població té carnet d’una biblioteca pública (3.868.160 persones) i la satisfacció dels usuaris es manté en un 8,8 sobre 10, el que representa un nivell molt alt.
El nombre de biblioteques públiques era de 416 a finals del 2018.
Dades de les biblioteques a Terrassa 2018
La notícia més recent i important, a finals de 2019, és que el Centre de Documentació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac es va traslladar a la Biblioteca Central de Terrassa. Un total de 3.098 documents s’incorporaran al Fons Local de la BCT. Tot el fons bibliogràfic es pot consultar per internet al Catàleg Col·lectiu de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona:
https://cataleg.parcs.diba.cat/
Total fons bibliogràfic (sense revistes)…… 279.528
Total visites…………………………………………… 666.050
Total carnets…………………………………………..106.890
Nous carnet usuaria…………………………………..4.766
Usuàries internet i +………………………………..53.523
Total usuàries préstec…………………………….108.996
Total llibres prestats………………………………223.708
Total audiovisuals prestats…………………….113.788
Total usuàries internet+wifi……….134.726
Deixa un comentari