El Raganet i les bruixes en plena actuació.
Molt obrera i molt de barri, la colla del Drac i Bruixes de Can Boada viu una segona vida o etapa, farà quatre anys al desembre, en reactivar-se després d’uns quants anys d’aturada i traient de nou al carrer el foc i tabals que havien nascut en els primers anys 80, enmig d’una onada de cultura popular que també tenia arrels a la perifèria i que encara agita i anima renovada aquesta Can Boada dividida en tres zones: casc antic, del Pí i Gibraltar-Lluís Companys; aquesta al menys és la imatge de barri amb la qual s’identifiquen les persones, entorn a una trentena, que avui constitueixen la colla.
En Sergio Ruíz, l’actual cap de colla, és l’únic component actual que va viure la primera fase d’activitat, 17 anys. Recorda que el dol pel traspàs d’un dels membres desactivà el grup. Ja fa uns 10 anys que en Sergio va venia intentar fer una revifada sense èxit, fins que a partir d’una associació cultural, Somnis de Barri, creada per algunes famílies joves per activitats per les criatures a la zona, en aquells moments sense cap altra entitat, es va poder fer el salt.
Al desembre de 2013 realitzaren la primera sortida pública, diu en Genaro Ruiz, tresorer; per cert, amb el mateix nom, NIF i compte de banc, malgrat els anys d’aturada. Dels integrants, a banda en Sergio, la resta ja no va tenir ànims, però uns quants sí que han ajudat molt i col·laborat, entre altres coses cedint documentació, fotografies, llibres d’actes.
Amb la nova colla es recuperava una experiència cultural potent al barri, al temps que, aparentment, impulsava en una nova direcció i més continguts Somnis de Barri. Explica en Genaro que «tota la gent de l’entitat es va apuntar, arrossegant també amb altra gent», en total unes 30 persones. Ara, de fet, preparen una festa d’homenatge a la gent que va estar a la primera etapa de la colla.
En el temps d’inactivitat el que es va perdre va ser el drac. D’altra banda, només en Sergio tenia el seu permís per manegar amb foc. De manera que, malgrat la voluntat de foc, el camí es reinicià amb aigua, gràcies, a més, a la Bestiola de Montserrat, que era conservada per un antic membre de la colla. Durant un any van sortir així, tot preparant les condicions per la pirotècnia i creant una figura, l’actual Raganet, una figura creada per Pepe Ruiz «Raga».
La Bestiola, cal dir, va ser una creació de la colla de Can Boada, després que una moça del grup patís una cremada greu que la va fer renunciar al foc, però no al ball de bestiari. Amb ella alguns altres membres crearen la colla de la Bestiola, per circumstàncies vàries, al barri de Montserrat. De manera que, explica en Sergio, alguns persones animaven les dos colles, tot i la distància. El maig de 2015, gran festa inclosa, amb altres colles de la ciutat, la Bestiola va retornar al seu barri.
Ara, a la colla hi ha 4 seccions: tabalers, bruixes, dragoners i malabars, a més de la gent imponderable que s’apunta ocasionalment, amb un equip garantit de 25 membres, 15 adults i 10 criatures. La perspectiva, en tot cas, és créixer. Hi ha problemes econòmics, però sembla que el vell drac, dit Nervon, podria retornar. Desaparegut fa temps, en Sergio relata que tot indica que podria ser el pare del Raganet, nascut de la Bestiola. Hi ha qui afirma que la retrobada podria estar preparant-se.
Sortint de la crisi amb solidaritat i festa
El Raganet, obra d’en Pep ‘Raga’
“En tot cas, amb o sense retorn, qui trepitja ferm a la colla son les bruixes, no només pel nom”. La Laura Oliveira, cap del grup, confirma que fins i tot estarien prepararien algun aquelarre. A ningú, però, se li exigeix per a ser bruixa més que la pròpia voluntat de fer el pas, o sigui que no hi ha barreres.
Tampoc són de motllos massa fixes pel que fa a la proposta d’actuacions. En Toni Guzman, vocal i component, després d’emfasitzar que la colla «és un grup de foc», reconeix que s’adapten a allò que els demanen: només tabals, cercavila amb drac i malabars, correfoc o estàtic. Això té efecte pel que fa als tocs de tabals: fan tradicional però també batucada o «una barreja, un mix». I en Genaro reconeix que «hi ha debat, però no sabem com resoldre, toquem tot». En tot cas, la referència guia és, afegeix en Toni, «fer foc teatralitzat, com en la primera fase de la colla».
Clar que, la clau de volta, com per a la majoria, són els diners. En aquest cas, assegura en Sergio, «falten molts calés». De fet, no tenen local, assagen al carrer i guarden els materials que no porten a sobre entre el garatge d’un dels membres i una habitació petit que els deixa l’AV. Les subvencions, confessa en Genera, «no donen quasi per res, mantenim l’activitat amb el que cobrem per les actuacions i activitats extres, com festes i participació al Jove» durant la Festa Major de la ciutat.
L’organització és totalment assembleària, «quasi una família», matisa en Sergio, aprofiten els assajos per tractar les eventuals qüestions a resoldre. El assajos durant temporada són dimarts i divendres. A l’hivern els diumenges matí.
Amb l’AV de can Boada del Pi, estan fent gestions per aconseguir la Masia de Can Boada com a local social. Converses amb ajuntament i bancs, «perquè la masia s’està caient, seria molt bon lloc com casal del barri; a més fa molta falta». Però no hi ha cap garantia de res. Es va restaurar la taulada fa un temps, però la resta res; «és propietat de tres bancs i no volen fer res», lamenta en Sergio.
La relació amb els altres grups de la ciutat és molt bona, formem part de la Coordinadora de Terrassa i de l’Associació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya també. Al barri, tenen relació amb les tres entitats veïnals. Avui, per circumstàncies, estan més presents a Can Boada del Pi, on la seva festa de diada de la colla ha fet les vegades de festa major. Una festa que ja es coneguda com a Nit de les Bruixes, al setembre. La diada del Raganet té lloc el 20 de maig, aquest any amb una plantada de bestiari a la plaça Lluís Companys.
En aquest poc temps de trajectòria en la segona etapa, la colla ja ha viscut algun moment crític. L’any passat, assegura el cap de colla, «semblava que hi havia problemes i desgana, que no sortiríem, però ho vam superar i ara hi ha molt bon ambient i més ganes». Afegeix en Toni que «la crisi ens va afectar a tots, som una colla d’obrers, tots som obrers», impossible escapar de les tantes dificultats, atur, baixos salaris, i amb família.
Per això mateix, a més, a aquesta colla amb gent de les tres parts del barri i d’altres (com La Maurina, La Grípia o Can Palet), els motiva mot i es comprometen amb totes les «mogudes solidàries» que poden, amb nens als col·legis, per l’educació pública, en solidaritat amb malalties rares, amb l’entitat Prou Barreres! de persones amb diversitat funcional i altres.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari