Les ciutats invisibles. Viatge a la Catalunya metropolitana
L’Avenç dóna visibilitat a les ciutats invisibles
Redacció L’Avenç
dimecres, 25 de maig del 2016
L’Avenç dóna visibilitat a les ciutats invisibles de la Catalunya metropolitana en un llibre que es va presentar ahir al vespre a La Mina: Les ciutats invisibles, del periodista i historiador Marc Andreu.
“Les ciutats invisibles. Viatge a la Catalunya metropolitana” pren el nom de les cròniques de realisme màgic que Italo Calvino recrea a la novel·la homònima, tot recollint les descripcions que Marco Polo va fer dels indrets més remots i fantàstics de l’imperi mongol. Ara, però, amb l’objectiu de fer una sèrie de reportatges que indaguen en la realitat dels barris metropolitans, tan castigats per la crisi.
“La invisibilitat és ben patent en els mitjans de comunicació que, en general, dediquen poc temps a aquesta realitat. I això, no obstant, no impedeix que les ciutats invisibles es facin notar cada vegada més i que, fins i tot, es comencin a fer visibles als ulls de molta més gent que la que viu en elles”, escriu el periodista i historiador Marc Andreu (Barcelona, 1973) en l’epíleg del llibre.
Les ciutats invisibles. Viatge a la Catalunya metropolitana recull en un sol volum els disset reportatges que Marc Andreu va publicar a L’Avenç entre el 2014 i el 2015 amb una versió actualitzada de l’epíleg amb les conclusions sobre la realitat d’aquests municipis i un pròleg del periodista Jordi Évole, fill de Cornellà de Llobregat: “Per a mi, al barri hi ha les millors històries, les més amagades, aquelles que normalment el poder vol posar sota la catifa perquè l’incomoden, perquè l’avergonyeixen. (…) Les coses han canviat, però tampoc tant. En molts casos, les ganes de mirar cap a un altre lloc es mantenen intactes”.
Els municipis retratats són Badalona (Salut i Llefià), Badia del Vallès, Barcelona (Besòs, Sancho d’Àvila, Zona Nord, Zona Franca), Cornellà de Llobregat, El Prat de Llobregat (Sant Cosme), L’Hospitalet de Llobregat (Bellvitge), Igualada, Santa Margarida de Montbui, Rubí, Salt, Sant Adrià de Besòs (La Mina), Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Tarragona i Terrassa (Ca N’Anglada).
Llegir les primeres pàgines: http://dom.cat/10on
Encara que sovint no ens les mirem, les ciutats invisibles existeixen. Segons Italo Calvino, deriven totes d’un model urbà fet “d’excepcions, impediments, contradiccions, incongruències, contrasentits”. Ciutats invisibles ho són també molts dels barris de Barcelona, Tarragona i Girona retratats en aquest viatge periodístic a la Catalunya metropolitana. Visitar una trentena de barris per trencar-ne la invisibilitat, el desconeixement i els estereotips és l’objectiu d’aquests reportatges treballats amb estil, rigor i sentit crític durant un període clau de crisi econòmica, social i nacional. La Mina i els barris del Besòs, el Poblenou, Nou Barris i la Marina de la Zona Franca hi comparteixen protagonisme amb Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Montcada, Badia, l’Hospitalet, Sant Boi, Cornellà, el Prat, Terrassa, Rubí, però també, més enllà de la Barcelona metropolitana, amb Salt, la Conca d’Òdena i els barris de Ponent de Tarragona. És una altra Catalunya? No. Però és el país on segueixen vivint els altres catalans, parlin la llengua que parlin. I és el territori que ha estat invisibilitzat fins a deixar sense espai, ni sobirania, la gent que hi viu i configura un mosaic ric, divers i plural.
«Per a mi al barri hi ha les millors històries, les més amagades, aquelles que normalment el poder vol ficar sota la catifa perquè l’incomoden, perquè l’avergonyeixen. […] Les coses han canviat, però tampoc no tant. En molts casos, les ganes de mirar cap a un altre lloc es mantenen intactes.» (Del pròleg de Jordi Évole)
Deixa un comentari