Esther Lázaro, en el paper d’Emma. Foto: Lorna Arroyo
Esther Lázaro és probablement l’actriu terrassenca més internacional que tenim en aquests moments. Amb només 27 anys, ha portat el monòleg De algún tiempo a esta parte, de Max Aub, per Catalunya, Espanya, mig Europa, Amèrica llatina i, ben aviat, als Estats Units.
Es tracta d’un text dur, on l’Esther es posa a la pell de l’Emma, una dona enfonsada, humiliada, anorreada. Una dona que viu atrapada dins l’Àustria ocupada pels alemanys, l’any 1938. Ho ha perdut tot: el fill, mort a Barcelona en plena Guerra Civil espanyola; el seu marit, assassinat a Dachau; el negoci, confiscat; i fins i tot la casa, de la qual ara en gaudeix un invasor. Sobreviu escombrant els gèlids carrers de Viena.
Hem pogut parlar amb l’Esther Lázaro, abans no marxi de gira, aquesta vegada cap a Colòmbia. Ens ha parlat de l’èxit inesperat de l’obra, del seu personatge, d’anècdotes i de nous projectes.
Des de Malarrassa volem reivindicar la feina d’actrius com l’Esther, reconegudes arreu, però potser desconegudes a la nostra ciutat.
Quant temps fa que interpretes aquest monòleg?
El proper juliol farà 6 anys. El vaig estrenar el 2012 al Teatro Serrano de Sogorb (Castelló) i, actualment, ja en porto 59 representacions que m’han portat per molts països: França, Àustria, Alemanya, Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg, Mèxic…
I la gira encara continua…
Sí. Aquest mes de maig faré una gira per Colòmbia i, a finals de setembre, el representaré als Estats Units.
El monòleg és en castellà, on actues en aquests països?
Generalment en universitats, per a estudiants de filologia hispànica o d’art que, lògicament, tenen un domini adequat de la llengua. També actuo en els diferents Instituts Cervantes que hi ha pel món. I també en teatres: el proper setembre, per exemple, estaré en un de Nova York que programa en castellà.
Què té aquest monòleg que agrada tant?
Això m’agradaria saber a mi! Sóc la primera sorpresa de l’èxit. Jo diria que la clau és que és un text molt contemporani. Tot i que l’acció passa el 1938, en el fons l’Emma és una dona que ens parla de les seves penes, dels seus dubtes, del seu fill mort… És un personatge que pot emocionar a molts públics: des del més culte que s’interessa pels fets històrics, fins a un públic més general que connecta amb el fet més humà. Tot i estar situat a Àustria, el drama de l’Emma és universal i parla a tots els públics. Hi ha hagut gent que, fins i tot, hi ha vist una connexió amb l’actual Brexit del Regne Unit. Se’n fan moltes lectures.
Com ho portes això de fer d’Emma durant tant de temps?
És molt estrany. El personatge ha anat creixent amb mi durant aquests 6 anys, s’ha anat fent gran. I ,ara, hi ha un punt on no sé on acaba ella i començo jo. Mira que ho tinc tot pautat (gestos, mirades…) doncs a cada representació hi ha alguna cosa que s’escapa del control i que fa “ella”, l’Emma. Jo mateixa em sorprenc. De vegades és un to o una respiració que fa que tot sigui diferent.
No et cansa fer-lo tants cops?
No, gens. Com t’he dit, cada cop creix més i me’l faig més meu. El tinc tan interioritzat que, quan faig estada en un teatre, se m’enganxen expressions d’ella i les acabo introduint en la meva conversa quotidiana. En la darrera gira anava dient a tothora “¿Te das cuenta?”, fins que vaig dir: “Ui, això és de l’Emma”. Ha evolucionat tant que quan vaig estrenar el monòleg durava 1 hora, ara el faig en 1 hora i 20 minuts. Tot té molt més pes: el silencis són més plens, els gestos més treballats. He mimat molt el personatge.
Quan comences a fer teatre?
Des de molt petita. Als 7 anys començo a Acció Teatre, amb la Rosa Aguado, i ja no ho he deixat. Sempre he dit que volia ser actriu. Després d’Acció Teatre vaig passar per alguna companyia amateur i vaig fer més cursos: a Eòlia de Barcelona, de teatre clàssic a Valladolid… També estudio Filologia hispànica a la UAB, especialitzant-me en teatre espanyol contemporani i de l’exili republicà, faig un Màster de direcció i dramatúrgia a l’Institut del Teatre… fins que el 2012 m’embarco en l’aventura de fundar la meva companyia: Therkas teatre.
En tot aquest temps deus haver viscut moltes anècdotes.
Sí. Les gires donen per moltes anècdotes. Sobretot reaccions del públic molt diferents. Recordo que a Àustria la gent reia. Mai no riu ningú perquè es tracta d’un text dur, dramàtic. Jo no entenia perquè reien. Resulta que, és clar, l’acció passa a Àustria i ells coneixien la política, els personatges del moment que esmenta el meu personatge. Coneixien el context i reien de les ironies. Però jo no m’ho esperava.
A Terrassa et vam poder veure el 2013, per Escenes Locals. El tornaràs a fer a la ciutat?
Tan de bo hi hagués la possibilitat! Aquest abril he actuat al teatre de la UAB, ben a prop, però la veritat és que duc un parell d’anys representant més aviat a fora. El 2016 vaig ser a Viladecavalls i també he fet gira per Espanya: Madrid, València, Balears, Tenerife… El més proper que estaré de Terrassa aquest estiu serà, al juny, a Alcalá de Henares.
Estàs preparant algun nou projecte?
Sí. Un monòleg d’autoria pròpia sobre una dona que viu a Barcelona, el 1939, amb els seus 4 fills, dos dies abans que entrin les tropes franquistes. La dona intentarà marxar cap a l’exili pujant en un camió. Espero estrenar-lo en una sala de Barcelona el 24 de gener del 2019, coincidint amb el dia que passen els fets.
Eloi Falguera
Director i autor
Deixa un comentari