Dins del cicle ‘Jazz a la Fresca’ que té lloc aquest mes de juliol al Pati de la Nova Jazz Cava, aquest cap de setmana ens trobem amb una proposta de fusió de flamenc, jazz i bolero per part del vocalista terrassenc Marc Uroz, amb versions de diferents artistes d’aquests gèneres. Per escalfar motors de cara el concert («Ànima Nua», Marc Uroz Quintet, dissabte 23 de juliol, 22 hores) coneixem aquest jove vocalista terrassenc i les seves inquietuds a través d’una distesa entrevista.
Miquel Gordillo
Com et vas introduir en la música?
A la música vaig començar jo sol. Quan tenia 6 o 7 anys volia tocar el piano, però a casa no em podien apuntar al conservatori per una qüestió econòmica. Em van comprar un teclat i vaig aprendre per internet, sobretot escoltant. Ara com ara encara aprenc d’aquesta manera, com a forma també d’entrenar l’oïda.
Després vaig entrar al conservatori, primer fent piano clàssic i més tard piano jazz, que és on em sentia més còmode, va ser durant 3 anys. Llavors vaig posar-me a cantar amb 14 anys. L’any passat vaig fer les proves per al superior a l’Esmuc (Escola Superior de Música de Catalunya) i he acabat el primer any, ara faig el segon.
Jo havia cantat rock, versions de Deep Purple, Led Zeppelin, Iron Maiden, etc. No m’agrada gens encasellar-me, faig canvis d’una època a una altra, em passa amb les relacions, amb la roba… Però per molt que canvïi, tinc clar que això no varia la meva personalitat.
Presenteu amb la Marc Uroz Quintet el projecte ‘Anima Nua’, en què consisteix?
Ara tinc les ganes i l’oportunitat d’estrenar aquest projecte de versions de flamenco jazz, de bolero i música cubana. M’inspiren molt aquesta secta de llum increïble que han estat per mi Concha Buika, Mayte Martin i Bebo Valdés. Per ara deixo de banda el swing, el cas és que tinc un compte pendent amb el flamenc des de fa anys, el que cantava de petit a casa amb l’àvia.
El projecte és un nu emocional a més d’artístic, amb les lletres d’aquests artistes m’he sentit molt identificat, han estat un ajut per alliberar-me. Ara em veig capaç de ficar el flamenc en la meva música, tot i que és un flamenc de fusió, no tradicional.
“M’he adonat que és un any d’alliberar-nos de barreres, ho veig també en el meu ambient i en l’entorn”
Abans havíeu fet un espectacle d’homenatge al jazz i a Hollywood.
Sí, va ser un homenatge a dives de Hollywood, li dèiem Glam Jazz, i a la vegada era també una reivindicació del col·lectiu LGTBI, de gent com Cole Porter, amb una estètica dels anys 50 del passat segle. No diria que això ho deixem de banda, però anem evolucionant. Per mi un clar exemple és Cher, cada dècada era una artista diferent, no s’ha quedat en un estil concret.
A més vaig tenir fa un temps una crida espiritual que em van ajudar en la meva pròpia sanació emocional. No és que segueixi una religió en concret, per mi és arribar a un estat nirvana que tregui la millor versió de tu mateix. M’he adonat que és un any d’alliberar-se de barreres, ho veig també en el meu ambient i en l’entorn.
“Una veu és molt poderosa, capta molt l’atenció de la gent”
Llavors la teva música va molt en paral·lel a les teves vivències personals.
Les lletres del projecte que ara estrenem reflecteixen literalment els meus darrers mesos, més enllà de les melodies òbviament. Quan cantava segons quines lletres, abans potser no els feia cas, però ara sí. El primer que ens enganxa quan escoltem una cançó és la melodia. A més, una veu és molt poderosa, capta molt l’atenció de la gent, i hi ha més interacció que potser amb un instrument, el poder de la veu és molt gran. Sobretot per part de la gent que no es dedica a la música.
Tampoc és necessari entendre la música per apreciar-la. Jo escoltava John Coltraine o Miles Davis i no entenia el seu llenguatge, les escales musicals que feia el saxo… només sentia un ritme que m’estava flipant. Al jazz també hi ha molt aquest purisme. I jo no crec en la necessitat de saber-ho i entendre-ho tot, de posar-li a tot un nom. Això passa també amb les identitats de gènere, sempre han existit, el que passa que ara se’ls ha donat visibilitat, però tot està ple d’etiquetes i això em fa molta mandra. Jo soc fan de la frase «Viu i deixa viure». Com deia Camarón, en la innovació és on està l’evolució de la música, ho va deixar clar en el seu disc ‘La Leyenda del tiempo’.
Qui forma part del Marc Uroz Quintet?
Està format per Pau Gurpegui a la bateria, Vicente Marín al piano, Carla González al contrabaix, tot i que el dia 23 la substituirà Miquel Casanova, i Joan Martín amb el saxo tenor i la flauta. Tot el que faig està estretament lligat amb aquests meravellosos músics.
No tinc res publicat fins ara, M’ho plantejo però en un futur, potser en un any o dos. La societat vol encasellar-te, però jo fujo d’això. Definir-se en alguna cosa és com que et limita. Jo no sóc cantant de jazz, jo canto moltes coses que m’agraden, el que no vull és encasellar-me jo mateix.
Et veus vivint de la música? Tens intenció de gravar i publicar?
Sí que em veig vivint de la música, ho tinc claríssim. He après però que el que hi ha és aquí i ara. Quan em vingui de gust gravar estic potser fent una altra cosa, podria ser també electrònica, la vida dona moltes voltes… Tinc clar que vull seguir el meu trajecte amb aquest grup, i amb ells el que surti. També puc tocar amb altra gent, la música tens la llibertat d’anar movent-te i escollint, i això m’encanta. Ara gravaria potser un EP de cinc cançons de flamenc-jazz, em ve molt de gust la fusió.
Qui vingui al concert del 23 de juliol a la Jazz Cava, què es trobarà?
Es trobarà segur una estona maca, i espero que un moment íntim que l’ajudi potser a connectar amb alguna part de la meva experiència. Jo vinc a explicar el procés d’aprenentatge del que m’ha passat els darrers mesos amb unes cançons. Com ara el tema de la inseguretat, és el que mes m’estic traient. Penso que tots podem aprendre de tothom, sobretot del més cabró! I també del bonic, de tot. En definitiva és un despullament artístic en què portem el flamenc al jazz amb unes versions que tenen la nostra onda. Ens ha sortit abans un bolo que ens servirà per fer una preestrena del projecte. (Marc Uroz Quintet va actuar el passat 7 de juliol al Jardí Lola Anglada de Tiana).
Les entrades per al concert de Marc Uroz Quintet es poden adquirir aquí.
Deixa un comentari