Des del 2005, les Cases de la Música tenen 5 seus repartides en diverses ciutats de Catalunya: Manresa, Girona, Mataró, l’Hospitalet de Llobregat i, evidentment, Terrassa. A més a més també disposen de 4 sales de concert amb programació estable: La Mirona de Salt, el Clap de Mataró, la Sala Salamandra, a l’Hospitalet i l’Stroika de Manresa. A Terrassa hi tenen el Vapor espai de creació i els estudis de gravació Temps Record i l’Estudilabedoble.
El nou projecte per Terrassa vol que la ciutat disposi de més cultura musical, tant en l’àmbit de concerts com en el de l’aprenentatge d’instruments, tècnics d’il·luminació i tècnics de so. Amb tot aquest material de fons i amb la roda de premsa que es va fer fa pocs dies a la ciutat, parlem amb la Núria Segovia, codirectora, juntament amb Lali Pujol, de Cases de la Música a Terrassa.
Com definiries les Cases de la Música?
És un projecte, no una programació de concerts. Entre d’altres coses també fem concerts, però la finalitat principal no és programar, sinó treballar la cultural musical de base.
Quant fa que treballes a Cases de la Música de Terrassa i quina és la teva tasca?
Vaig començar fa una mica més de 2 anys fent feina de comunicació i organitzant algunes activitats. A poc a poc ens vam adonar que feia falta que hi hagués una persona al capdavant del projecte que hi treballés el major nombre d’hores possible i amb tota l’energia. Aquest tipus de feina és més una manera d’entendre la vida que una feina fixa de 8 a 3 del migdia, per dir-ho d’alguna manera. Alguns caps de setmana o algunes nits acabes molt tard. Malgrat això, és un projecte professional molt estimulant, una motivació que em fa moure amb molta il·lusió cada dia.
Quantes persones hi ha treballant ara mateix al projecte de la ciutat? Quina és la relació amb la resta de Cases de la Música?
Actualment a Terrassa hi ha 4 persones treballant en aquest projecte: dues a jornada completa i dues a mitja jornada. Pel que fa a la relació amb els companys, cada setmana ens reunim els 5 directors dels projectes per intentar coordinar-nos de manera global i no estar tancats només dins del local.
Cases de la Música és una empresa privada que treballa per enriquir musicalment la ciutat amb un suport de l’Ajuntament. Quin tipus de suport rebeu per part de l’administració?
És un projecte co-participatiu que es gestiona des de l’empresa privada i en cada població té una persona que anomenem “activista musical”. Això és així perquè creiem que algú amb aquest perfil és qui millor pot gestionar el projecte i no un tècnic de l’Ajuntament. El pressupost però, en dues terceres parts, és públic i ens arriba a través de l’Ajuntament i de la Generalitat. Això és així perquè es tracta d’un projecte territorial en xarxa per tot Catalunya i forma part d’un pla integral de música que gestiona el Departament de cultura de la Generalitat. Tot ha d’anar a parts iguals: la Generalitat, l’Ajuntament i l’empresa privada.
Les activitats que proposem no van dirigides a les masses i, per tant, no es tracta d’un projecte empresarial amb el que ens vulguem enriquir. Si es vol mantenir la part social és impossible fer-ho sense diners públics. Malgrat això, sempre intentem ser el màxim auto-sostenibles possible, fent tallers o llogant les sales que tenim a preus populars.
És un projecte co-participatiu que es gestiona des de l’empresa privada i en cada població té una persona que anomenem “activista musical”.
Feu concerts, gestioneu locals d’assaig, teniu estudis de gravació i formeu músics i tècnics de so. Quina és la vostra essència?
La nostra essència és la feina amb els músics locals, incentivar-los i assessorar-los. Crec que per mi i per la resta de companys de Cases de la Música, ens podríem desprendre abans de la programació dels concerts, que d’altra banda és el que ens dona més visibilitat, que no pas de les accions de formació i creació, que encara que no es vegin tant, són els que al final fan la diferència entre les ciutats que tenen Cases de la Música o no en tenen. Aquest punt és el que fa que hi hagi un nombre o altre de bandes a la ciutat i la qualitat de cadascuna d’aquestes.
Quin tipus de formació oferiu?
La base és fer formació complementària per músics, per exemple, en temes de so, de com realitzar un directe, llums a l’escenari o com treballar amb la tècnica Abbleton, entre d’altres. També treballem la iniciació als instruments, ara mateix tenim un curs de djembé i n’hem fet un de darbuka. Fa poc també en vam impartir un de percussió corporal. També tenim un projecte musical que no hem pogut implementar encara: el Rocking: la pràctica d’instruments de rock als instituts. En comptes de ser una classe convencional de música, volem convertir l’aula en una sala de rock amb baix, guitarres i bateries, entre d’altres.
I assessorament?
Pel que fa a l’assessorament, ajudem a bandes que es trobin en un punt estancat i els costi trobar una sortida al seu projecte. Com que nosaltres estem a dins del sector, els ensenyem com poden trobar concerts i a organitzar-se tot el tema de màrqueting amb reunions al llarg de l’any. A més a més, els fem tallers gratuïts de xarxes socials o com aprendre a facturar un concert.
Alguna activitat més que vulguis destacar?
Doncs tenim la part de participació, on intentem estar vinculats amb totes les entitats on hi passen coses relacionades amb la música. Ara hem entrat a l’Ateneu Candela, que té un cicle infantil on s’hi fa teatre i titelles, entre d’altres i nosaltres hem proposat un cicle de música infantil; també tenim en marxa el cicle Xics’n’Roll, un programa de concerts de grups tribut a les formacions més importants de la història del rock per als més petits de casa; el mes d’abril recolzarem el festival nascut de la iniciativa de diversa gent de Terrassa, el Fred Festival.
És fàcil programar activitats i cursos o costa reinventar-se cada dia?
Tenim moltes idees. Si tinguéssim més pressupost podríem fer moltes més coses. És important ser creatiu en la gestió perquè al final el públic també es cansa de veure o fer sempre el mateix. Això no ens costa i com que també treballem en xarxa, si a tu no se t’acudeix alguna cosa, se li acudirà al que estigui treballant a Girona. De fet, tenim una base de dades d’activitats molt gran, idees no ens en falten.
Pel que fa al públic terrassenc, creus que està més conscienciat a l’hora de rebre formació acadèmica? Hi ha més pares i mares que porten els seus fills a concerts?
Encara tenim molta feina per fer. Per part nostra, fem tot el possible perquè això succeeixi, però encara falta molt. D’altra banda, evidentment que hi ha més afluència de mares i pares que porten els seus infants a concerts, més que els de la nostra generació. Això també és així perquè hi ha una millor oferta i totes treballem millor.
“Tenim la part de participació, on intentem estar vinculats amb totes les entitats on hi passen coses relacionades amb la música”.
També treballeu amb els més menuts a les escoles.
Sí, el que fem és formació per a nens i nenes a les escoles que acaba amb una cantada col·lectiva. També fem batucada quan són una mica més grans o concerts de percussió corporal. El que volem és que experimentin la música com un àmbit natural més de les seves vides i que els ajudi a créixer i a ser persones amb criteri.
Com valores la feina de Cases de la Música, n’esteu orgullosos?
Sí, la veritat és que és una feina molt agraïda. Jo personalment he treballat dins del sector professional i m’adono que amb les persones que treballo ara són molt agraïdes amb qualsevol cosa que organitzis o assessoris. La gent queda molt contenta i això et fa sentir millor i amb més il·lusió.
Les 5 Cases de la Música funcioneu de la mateixa manera? Combineu les vostres programacions?
Tenim els mateixos objectius i compartim programes. La cantada infantil és la mateix a l’Hospitalet i a Terrassa, per exemple. Si hi ha alguna gira d’algun grup a la ciutat també la compartim entre tots.
Pel que fa a compartir programacions, tenim una gira d’Obeses i de Crim, dos grups que passaran per totes les Cases de la Música. És el mateix cas que la programació de Xics’n’Roll.
A nivell d’activitats, fem un taller compartit de correcció de postures per a músics amb una fisioterapeuta per evitar lesionar-se quan es toca un instrument.
David de la Blanca
Deixa un comentari