[Ramon Codinas i Fort] Hem arribat al número 100!, també amb la cultura popular

No Comment

Ramon Codinas i Fort

Mestre de plàstica en educació especial. Casteller històric dels Minyons de Terrassa des del 1981, va ser Capgròs de l’Any el 2009, i president
de la Coordinadora de Grups de Cultura Popular i Tradicional Catalana de Terrassa el 2016, 2017 i 2018

100 números del Malarrassa. Arribar a un número tan simbòlic i rodó mereix d’una bona celebració i les corresponents felicitacions, i més encara en una època on tirar endavant projectes d’aquesta envergadura és força costós, en tots els sentits. En primer lloc, doncs, permeteu-me felicitar els promotors, sempre al peu del canó, d’aquest important projecte, en Pep Valenzuela i en Miquel Gordillo, així com tot l’equip de treball i col·laboradors que ells han coordinat al llarg d’aquests nou anys de trajectòria. Gairebé una dècada que ha estat de les més intenses de la història recent.

Des d’aquell novembre del 2014 en que va aparèixer el número 0 del Malarrassa hem viscut fets impensables ­-i absolutament surrealistes!- fins el moment. Esdeveniments que han trasbalsat la realitat, que ens han obligat a repensar-nos i a reformular tant la societat en què vivim com el paper que hi tenim com a ciutadans de ple dret. Situacions que el Malarrassa, com la resta de mitjans, ha hagut d’interpretar i explicar a la ciutadania, i en el seu cas, sempre coherents amb el propòsit de ser un mitjà independent, rigorós i crític, que fomenta la reflexió, l’opinió i el debat. I aquesta no és una tasca gens fàcil, i sovint, ben poc agraïda.

Tots tenim al cap quins són, entre molts altres, els dos fets més destacats d’aquest període que ens han afectat més directament: d’una banda tot allò relacionat amb el procés per arribar a l’alliberament nacional, i d’altra banda la nefasta pandèmia de dimensió mundial, amb les greus conseqüències de repressió i reclusió que han comportat tant l’un com l’altra. El món però, continua girant, i més enllà d’aquests grans temes hi ha moltes coses i vivències quotidianes que s’han d’anar explicant, coneixent i recordant.

Des del món de la Cultura Popular local, al qual jo estic més avesat, aquest ha estat un període també molt farcit i del qual el Malarrassa se n’ha fet sempre ressò. La variada quarantena de colles i entitats que el componen, així com la Coordinadora que els aglutina, apareixen regularment en aquestes pàgines en forma de notícies, reportatges, entrevistes… El Malarrassa informa i comunica l’extensa quantitat d’activitats, actuacions, assemblees, taules rodones i tota mena de propostes que teixeixen el dia a dia d’aquells que ens dediquem a les molt variades branques de la Cultura Popular, tot mostrant el que hem reivindicat sempre: la gran vitalitat d’un col·lectiu enorme i divers que no només treu el nas en les festes més senyalades del calendari, sinó que es manté actiu tots els dies de l’any.

Dins d’aquests anys que comentem també s’hi comprenen alguns dels què vaig formar part de la Junta de la Coordinadora de Grups de Cultura Popular, i que vaig tenir l’honor de presidir dels anys 2016 al 2018. Una etapa de la qual m’agrada destacar-ne, personalment, dues fites assolides fruit de molt de treball: una és la constitució del nou Grup de Nans i Capgrossos de Terrassa. Una entitat per a refermar la infraestructura d’aquest peculiar i únic conjunt d’imatgeria festiva, una immensa família de figures que creix any rere any, i dotar de solidesa el tradicional i aclamat projecte educatiu de més de trenta-cinc anys de tantes generacions de balladors, a càrrec del jovent dels agrupaments escoltes de la ciutat, ara l’A.E. Torrent de les Bruixes.

L’altra fita que comentava de la qual em sento molt satisfet és la creació de la Cercavila Infantil de la Festa Major, una proposta ideada per a que els infants dels grups s’organitzin i en siguin els principals protagonistes, més enllà de la resta d’actuacions que fan durant l’any amb el conjunt de les seves colles respectives. Una veritable aposta de present i de futur pensant en la transmissió i gaudi de la cultura i tradicions locals.

Ramon Codinas

Durant aquests anys de presència del Malarrassa la vida de la Cultura Popular terrassenca ha estat un gresol d’efervescència amb el naixement de noves entitats, tot aportant noves visions que sumades als molts grups ja existents han anat renovant el calendari festiu local. Així, per citar-ne alguns de ben variats, el mateix any que apareixia el Malarrassa, el 2014, naixia el Ball de Gitanes, el Grup Sardanista Terrassa Nord, i l’associació pel foment de la narració oral “Vet Aquí Que…”. L’any següent uns nous trabucaires, els Bandolers, i el 2016 l’associació La Xemeneia pel foment de les festes populars. El 2017 finalment es constitueix el Ball de Pastorets, i també es presenta la solemne Àliga. Ja després de la pandèmia, el 2021, irrompen els joves i divertits Gegants Bojos, i el 2023 la bèstia més irreverent, la Mulassa! Enmig també hi ha hagut renovacions de figures com la Papallona o l’aparició de la reivindicativa Hipodragona, per citar alguns exemples.

En l’àmbit dels castells, des de llavors, Terrassa també ha viscut uns anys espectaculars. Així, aquell mateix 2014, la ciutat també veu el primer 9de8 terrassenc, una estructura fascinant de la ma d’uns Minyons pletòrics que recuperen el castell de 10 pisos en més d’una ocasió i també fan un primer intent de l’inèdit 4d10 amb folre i manilles. Castellàs que, a la següent Diada de la Colla, descarreguen per primer cop en la història dels castells -és l’estructura més grossa mai feta-, i que tornen a repetir el 2016 aquí a Terrassa en la que es considera “l’actuació més completa de la història dels castells” (3d10fm, 4d10fm, 3d9fa, Pd8fm). Després de la greu aturada per la pandèmia, l’any 2021 Terrassa torna a veure el primer i únic castell de nou de la represa, i aquests dos darrers anys, la colla malva ha tornat a recuperar el nivell de Gamma Extra.

Els Minyons, que van néixer amb un esperit assembleari, cooperativista i democràtic, i caracteritzats per un rigor i professionalitat que els ha dut als cims més alts de la castellística, comparteixen exactament aquests mateixos valors fonamentals amb el Malarrasa, al qual desitgem també una trajectòria ascendent, llarga i exitosa.
Per Molts Anys!

Ramon Codinas i Fort, mestre de plàstica en educació especial. Casteller històric dels Minyons de Terrassa des del 1981, va ser Capgròs de l’Any el 2009, i president de la Coordinadora de Grups de Cultura Popular i Tradicional Catalana de Terrassa el 2016, 2017 i 2018

Related Articles

Deixa un comentari