Elvira Franch
Parlem avui del Teatre Sant Vicenç de Sabadell. Un centre que es troba quasi adossat a la Parròquia de la Creu Alta de la ciutat. Un lloc de creació d’espectacles teatrals amateurs, tant de musicals com de teatre de text. També compta amb tallers de teatre per a infants i per a més grans. A part d’una gran afició al teatre, s’hi respira ambient d’esplai i d’amistat. D’aquí han sortit grans actrius i actors professionals que podem veure als teatres, a sèries televisives i digitals.
La programació d’enguany ha estat ben equilibrada amb musicals com ara «El so de la música» que és una versió de «Somriures i llàgrimes»; amb obres de teatre com el tradicional «Els pastorets» de Josep M. Folch i Torres; la representació de l’obra «Ocells i llops» de l’autor clàssic Josep M. de Sagarra; la versió que van oferir de l’obra contemporània de Yasmina Reza «Art», que van anomenar «En blanc»; i la que va obrir la temporada «Un funeral per morir-se» treta de la pel·lícula «Death at a funeral».
A més, l’elenc teatral, ja fa dues temporades que ofereix el que ells anomenen «Teatre de vestíbul», on es representen obres curtes d’autors contemporanis, en un espai petit i no convencional, en forma de cafè teatre, que els actors estan a tocar dels espectadors. Enguany s’està fent un cicle presentant obres de Manuel de Pedrolo. Es va començar amb les representacions el mes d’octubre passat amb tres textos curts de l’autor que van anomenar «Distopies», seguint amb la representació de «Situació bis» i seguirà la temporada que ve representant «L’habitació», una obra que malgrat que el seu autor és Harold Pinter, el català Pedrolo en va fer una acurada traducció.
A part d’aquest cicle de Pedrolo, al vestíbul del teatre Sant Vicenç també s’hi va representar, el passat mes de setembre, l’obra «El crèdit» de Jordi Galceran; i el pròxim juny es podrà veure «Colometa» una adaptació de la novel·la «La plaça del Diamant» de Mercè Rodoreda.
Una bona iniciativa del grup teatral de la Creu Alta de Sabadell que arrodoneix, amb força qualitat, la seva programació habitual.
Per tancar aquesta temporada, a la platea de la sala, s’està representant, fins a finals de maig, una quinzena de representacions, de la versió de la pel·lícula musical «El gran showman».
Aquesta és la història de Phineas Taylor Barnum, un gran lluitador que va haver de superar grans obstacles per aconseguir que el seu somni es fes realitat. Després de passar una infantesa amb moltes mancances i dificultats; venint del no-res, va aconseguir casar-se amb una noia d’una classe social molt més alta que la seva; i després de passar seriosos entrebancs econòmics va arribar a crear el millor espectacle del món: el Circ Americà Barnum.
L’espectacle compta amb la música extraordinària de la pel·lícula que el mateix grup teatral ha adaptat i traduït al català i unes coreografies molt reeixides. La trama de l’obra, a part de definir a Taylor Barnum com una persona astuta, somiadora, molt espavilat i persistent; també el descriu com un home controvertit i complex. Però el tema no es queda aquí, sinó que l’argument toca temes tan interessants com la família, l’amistat i la inclusió i diferències socials. Aquest últim concepte, ja abans de començar la funció, surt ben definit en una pantalla on hi posa: «en el respecte a la diferència trobem l’autèntica humanitat».
L’espectacle compta amb més de 150 persones entre l’elenc d’actors, tècnics i equip directiu. Un gran esforç de tota la companyia, amb un acurat i ben treballat vestuari, una escenografia rica i original, on l’escenari passa de ser una pobra mansió a infinitat d’ambients, més de 48 canvis escènics, per acabar sent una gran pista de circ; amb 200 memòries d’excel·lent il·luminació, 60 focus i 9 micros; i un nombrós repartiment, de més de cent actrius i actors, dividits en dos grups que s’alternen les representacions, on cadascuna demostra la seva correcta habilitat, tant sigui, cantant, ballant, fent acrobàcia, o dient el text amb una correcta dicció.
Un muntatge de gran magnitud que el Centre Sant Vicenç no ha estalviat esforços, aportant entusiasme i coratge; portant en escena un musical amb cançons que sedueixen des del primer minut; i que la seva tornada s’enganxa fins molt després de sortir de veure la funció.
Música, fantasia, color, coreografies, llum; tal com posa en el programa de mà: «un espectacle sobre el circ, el circ de la humanitat».
Aquesta humanitat, que malgrat els conflictes, sempre trobarem el teatre per poder-ne gaudir i tirar endavant amb il·lusió.
Deixa un comentari