«La deessa de les pells», de la companyia MaGret, s’allunya de les propostes habituals del teatre amateur.
Tercera jornada del 48è Premi Ciutat de Terrassa de Teatre amb la representació de La deessa de les pells, de David Ives, a càrrec de MaGreT, companyia de Vilafranca del Penedès. La deessa de les pells és una obra d’alt voltatge, que ens mostra el joc pertorbador que s’estableix entre un director i una actriu durant el càsting per trobar el paper protagonista d’una adaptació de La Venus de les Pells, obra de l’escriptor austríac Leopold von Sacher-Masoch, possiblement la més coneguda de les seves novel·les i la que ha vinculat el nom de Masoch, per sempre més, al masoquisme.
Codirigida i coprotagonitzada per Gregori Escalona i Marta Escudé, creadors el 2020 de l’Associació MaGreT Companyia Teatral per explorar obres de petit format, l’obra ens mostra com en Thomas, un director teatral, es disposa a marxar cap a casa, cansat i desanimat, després d’una tarda d’audicions on no ha trobat cap actriu a l’alçada del paper protagonista de la seva obra, una adaptació de La Venus de les Pells.
Al darrer moment, però, apareix Vanda, una jove actriu que representa tot allò que el director detesta profundament: és ordinària, barroera, extravagant i vulgar… però, alhora, brillant i lluminosa en la seva interpretació del paper protagonista.
Així, Vanda, experimenta una fascinant metamorfosi, proveïda d’accessoris i vestits amb un caràcter sexual més o menys explícit, per tal d’entrar en un personatge del qual recita amb encert cadascuna de les línies del seu trasbalsador guió.
Mentre el càsting s’allarga en el temps, sorgeix entre l’actriu novell i l’experimentat director una mena de lluita de poder i seducció on la realitat i la ficció es barregen i on els rols de director i d’actriu, de dominador i de dominat, aniran evolucionant fins que la figura femenina s’empodera de manera decidida a mida que la trama avança i se’ns desdibuixa si l’actriu i el director segueixen al càsting o exploren altres camins fora d’ell.
Cal destacar les magnífiques i versemblants interpretacions tant de Gregori Escalona com de Marta Escudé (aquesta darrera superlativa, amb constants canvis de registre defensats amb mestria), actor i actriu amb una sòlida formació teatral i moltes taules que, amb convicció i encert, donen vida a una obra que no es pas fàcil, que s’allunya dels arguments tradicionals pels que aposten la majoria de companyies i que ens demostra que el teatre amateur de casa nostra té prou entitat i nivell com per explorar tota mena de camins sense caure en convencionalismes: ni argumentals, ni de gènere.
Una aposta, doncs, guanyadora (també a nivell dels premis fins ara recollits) valenta i decidida, i molt ben defensada a nivell actoral. Com a aspectes a millorar podem parlar d’una il·luminació poc acurada, com a mínim en la representació feta a la Sala Crespi, i d’un espai escenogràfic que acumula objectes, no sempre encertats, d’una manera un pèl desendreçada que, fins i tot, obstaculitza en moments puntuals el seguiment de les escenes.
I la setmana vinent, Els Carlins de Manresa ens porten l’obra Play Strindberg, de Friedrich Dürrenmatt, un intens enfrontament psicològic en què tres personatges ballaran plegats una extravagant dansa de mort i destrucció. Felicitats a la comissió organitzadora per l’alt nivell i la varietat de les propostes d’enguany!
Josep Manel Martínez
Deixa un comentari