Chicas nuevas 24 horas es va presentar al Cinema Catalunya amb la presència de la seva directora, Mabel Lozano, i amb un col·loqui postprojecció amb alumnes de diferents instituts.
El Casal de la Dona, el Moviment Democràtic de Dones i la regidoria de Polítiques de Gènere i LGTBIQ de Terrassa organitzen i presenten aquest esdeveniment al voltant de la tracta de dones amb la participació d’alumnes dels instituts Ribot i Serra de Sabadell i Montserrat Roig i Santa Eulàlia de Terrassa.
Mabel Lozano és guionista, investigadora i productora de cinema i es defineix com a gran dona feminista. L’any 2005 va conèixer, a la Puerta del Sol de Madrid, a la Irina, una jove russa que formava part del Proyecto Esperanza, un programa de suport integral per a dones víctimes de tracta d’éssers humans amb finalitats d’explotació. La Irina havia arribat des de Rússia amb el seu company, amb un bitllet d’autobús pagat pels seus pares, amb la promesa d’un futur millor i una feina que li permetria ajudar la seva família. Un cop va arribar als afores de Madrid, el seu company la va vendre per 3000€ i va caure en una xarxa de tracta de dones. És a partir d’aquí que Lozano decideix entrar de ple a investigar i documentar la tracta de dones arreu del món. El seu primer documental, Voces (contra la trata de mujeres), es va estrenar l’any 2007 i l’han precedit Chicas nuevas 24 horas (2015) i El proxeneta. Paso Corto, Mala Leche (2018). A més a més, l’any 2017 va publicar el llibre El proxeneta. La historia real sobre el negocio de la prostitución (AlRevés, 2017).
Aquest negoci pervers mou 5 milions d’euros cada dia només a l’Estat Espanyol i 32.000 milions de dòlars arreu del món cada any
La Yandi, del Perú, la Sofía, del Paraguai, l’Ana Ramona, de Colòmbia i l’Estela, de Paraguai són les protagonistes de Chicas nuevas 24 horas. Les seves són 4 històries vitals totalment diferents però amb un denominador comú: han estat o són víctimes de tracta. Els seus testimonis són representatius pel seu país d’origen; Perú té un índex de tracta nacional molt elevat i Colòmbia té una xarxa de turisme sexual que mou més de 35.000 menors cada any, i perquè representen les múltiples cares de la màfia de l’explotació sexual arreu del món. Una menor d’edat a qui van oferir treballar en un restaurant de Madre de Dios al costat de mines d’or on hi treballaven molts homes, una noia jove a qui els seus tiets van tancar en un soterrani de Madrid fins que fes 18 anys i la poguessin prostituir i que, un cop va escapar-ne, mai més ha pogut tornar al seu país per por a les represàlies, una dona que, enganyada per un familiar, va acabar arribant a un dels anomenats “hotels – plaça” i que encara espera un judici per aclarir els fets o una altra dona que un cop va escapar dels tentacles d’una xarxa criminal de tracta, va ser rebuda com una criminal al seu país d’origen i es va veure obligada a exercir la prostitució altra vegada per poder pagar el gran deute que li van fer contraure amb els seus proxenetes.
“La tracta de dones no és un problema, és un delicte i un crim en contra de les dones”, afirma Lozano un cop acabada la projecció. És un tema fronterer i extracomunitari que deshumanitza, coacciona i cosifica a les dones per prostituir-les, vendre-les i tractar-les com a mercaderia perquè els puters comprin el seu domini i la seva submissió, no sexe. A Espanya, la tracta està tipificada al Codi Penal des de l’any 2010 i es regula des d’Estrangeria, no des de Drets Humans. Aquest negoci pervers mou 5 milions d’euros cada dia només a l’Estat Espanyol i 32.000 milions de dòlars arreu del món cada any. Es tracta del segon negoci que mou més diners a escala mundial, per darrere del tràfic d’armes i seguit del tràfic de drogues.
Mar Garcia i Prat
Deixa un comentari