El passat diumenge 19 de juny va ser un gran dia per al barri del Cementiri Vell: la cloenda del cap de setmana de festa major del barri, amb tot d’activitats infantils (com els tallers, balls dels gegants i festa de l’escuma) i una germanor tan necessària i anhelada entre l’Associació de Veïns del barri i les associacions de famílies de les escoles públiques del barri, l’Escola Ramón y Cajal i l’Escola Agustí Bartra. I l’escenari no podia haver estat un altre que la Plaça del Cementiri Vell, la que surt als mapes amb el nom de Plaça Joan Miró però que tothom coneix pel nom del barri perquè allà gravita una bona part de l’activitat social dels que hi fem vida.
També era el lloc on una part important de les famílies i infants de l’Escola Ramón y Cajal es trobaven, jugaven i socialitzaven. Diem “era” perquè, malauradament, ja no ho és: poques setmanes després d’aquella festa major, una part dels equipaments infantils (els que no són d’ús gairebé exclusiu d’infants fins als 5 anys) va ser retirada -per motius de seguretat- i, a hores d’ara, a principi de desembre, no s’han tornat a posar. On hi havia gronxadors i tobogans, ara hi ha un espai buit, sovint brut i malmès, on ja no hi juguen infants i ja no es reuneixen famílies.
Ens entristeix i ens indigna haver d’escriure aquest article explicant-ho. Vol dir que en gairebé 5 mesos, els responsables d’haver retirat un equipament tan important per a infants i famílies, no han mogut fitxa. I no ha estat per falta d’esforços i iniciatives: hem entrat instàncies, en conjunt amb l’Associació de Veïns; hem interpel·lat regidors i plens de Consell de Districte; hem denunciat i interpel·lat polítics per les xarxes socials. La resposta sempre ha estat la mateixa: no hi ha diners i estem buscant una solució que encara no tenim prevista.
Som famílies de l’escola pública i sabem el que és patir per la falta d’equipaments. Sabem com és més fàcil fer anuncis sobre millores que no posar-les en marxa. Ens hem acostumat a grans declaracions sobre la Terrassa Educadora mentre, a l’escola, esperem per intervencions de manteniment bàsic i obres de necessitat urgent per motius de seguretat i accessibilitat, i veiem com ens falta espai i professionals. Ens hem acostumat al fet que ens diguin que no hi ha diners mentre veiem aixecar pistes de gel i altres equipaments urbans en altres barris.
Però ja està bé: el Cementiri Vell i les famílies de l’Escola Ramón y Cajal, no som ni serem menys. És absolutament indignant que no es prenguin seriosament demandes tan bàsiques com la de mantenir equipaments de joc per als infants del barri a la plaça del barri. És absolutament inacceptable que ens entabanin amb excuses i la idea que “no hi ha diners”, quan veiem que sí que n’hi per altres coses. I no hi ha res més prioritari que l’educació i la salut (perquè jugar al parc també és salut, tant física com mental!) dels infants.
A la festa major del passat 18 de juny vam ajudar a animar al barri. Els polítics municipals van venir i van gaudir de la festa. Aviat tornaran també les seves promeses, tan pròpies de la campanya electoral, però ara han de saber que, mentre ens continuïn ignorant i privant el barri i els seus infants del dret al joc, ens hauran de sentir! Com a servidors públics, han de fer molt més i millor per l’educació i el lleure dels infants, també del barri del Cementiri Vell. Exigim la reposició immediata de l’equipament de joc i un correcte manteniment de la plaça del barri. No demanem la lluna, demanem els mínims als quals tenim tot el dret del món.
Junta de l’AMPA Ramón y Cajal
Deixa un comentari