Amb el canvi climàtic on ja som, tan aviat plourà molt de cop com passarem períodes de sequera. Què ens cal fer. doncs? Recollim algunes iniciatives perquè ens ajudeu i us ajudin a parlar-ne. Idees per a la ciutat i per als camps.
A les ciutats: els SUD (Sistemes urbans de drenatge)
A Barcelona, des de l’entrada en funcionament dels dipòsits de retenció d’aigües pluvials l’any 1999, s’ha reduït en unes 400 tones al mes el vessament directe d’aigües de pluja al mar segons informa l’Ajuntament. Aquests dipòsits són elements de la xarxa de clavegueram que tenen com a principals funcions retenir el cabal de l’aigua que entra els dies de pluja i evitar l’abocament de les aigües residuals a les platges, els rius i al port. D’aquesta manera, tots els dipòsits tenen un sistema de neteja automàtica programable que arrossega mitjançant una onada d’aigua el fang que s’acumula al fons. En l’actualitat, Barcelona té set dipòsits d’aigües pluvials, entre els quals destaca el de Zona Universitària que té una capacitat de 145.000 m3. A més, hi ha un projecte per construir dos nous dipòsits, un a la Sagrera i un altre entre als carrers de Mallorca i d’Urgell. (https://www.sostenible.cat/noticia/barcelona-disposa-de-set-grans-diposits-pluvials-0)
https://beteve.cat/medi-ambient/diposits-gestio-aiguats-barcelona/
Hi ha altres iniciatives, però, que intenten repensar l’ordenació dels espais públics de cara a afavorir la restitució de l’aigua al sòl en zones vegetalitzades més baixes que la zona on es produeixen aigües pluvials que permeten conduir-hi l’aigua per gravetat.
Ara la política de l’aigua a França incentiva aquesta gestió, i cada cop n’hi ha més exemples.
Últimament, es parla molt dels patis “oasi ” a les escoles, més frescos i pedagògics que els patis tradicionals.
Aquesta manera de gestionar les aigües pluvials té beneficis respecte a l’adaptació de les ciutats al canvi climàtic ja que permet reduir la calor ambiental mitjançant illes de vegetació enmig dels edificis i participa en el recarregament de les capes freàtiques amb aigua. (Imatges: Sara Perales Momparler et al. – PMEnginyeria)
Al camp:
Davant casos d’augment sobtat de cabal, una estratègia que pretengui reduir significativament els danys per inundacions ha de centrar-se en mesures de prevenció, que són les que presenten una major eficàcia i una millor relació cost-efectivitat: prioritzar les mesures d’ordenació territorial i urbana per garantir el màxim respecte a les zones inundables. Cal gestionar el territori fluvial aigües amunt de les zones urbanes, retornant als rius bona part dels seus espais de desbordament i delimitant les denominades Àrees de Flux Preferent. Als espais agraris és fonamental implantar les NWRM (Mesures Naturals de Retenció d’Aigua) a través de la recuperació de tanques vegetals i de la revegetació de la xarxa de drenatge natural, al costat d’altres solucions basades en la naturalesa. (https://fnca.eu/78-observatorio-dma/1552-consideraciones-a-los-borradores-de-los-planes-de-gestion-de-inundaciones-en-el-segundo-ciclo-de-planificacion?highlight=WyJsYW1pbmFjaVx1MDBmM24iXQ==)
Precisament la Unió Europea ha editat una guia per a la selecció, el disseny i la implementació de les NWRM (Mesures Naturals de Retenció d’Aigua), que podeu trobar (en anglès) aquí: http://nwrm.eu/guide/files/assets/basic-html/index.html#1
Deixa un comentari