[Dolors Frigola] El dret humà a l’aigua a la ciutat, més enllà de la covid-19

No Comment

A l’inici de la pandèmia de la covid-19, davant la mesura sanitària decretada per la Generalitat de tancar les fonts d’aigua pública, el grup Dret humà a l’aigua de l’OAT (Observatori de l’Aigua de Terrassa), recollint la iniciativa impulsada pel Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana, vam demanar a l’Ajuntament que actués de forma ràpida amb la instal·lació de comptadors provisionals en aquells domicilis on tinguéssim coneixement que existia una manca d’accés a l’aigua.

A Terrassa, es coneixia l’existència d’un nombre important de famílies que, malgrat les diverses peticions formulades al llarg dels darrers anys per part de l’APE (Aliança Contra la Pobresa Energètica), i darrerament per part del col·lectiu Justícia Energètica, encara no havien pogut aconseguir un comptador solidari i es veien forçades a accedir a l’aigua de forma irregular, en molts casos amb el consentiment del propi Ajuntament. Però, també se sabia de l’existència d’altres famílies, el nombre total de les quals es desconeixia, que no tenien accés a l’aigua ni tan sols de forma irregular. En aquests casos les llars afectades havien de veure satisfeta aquesta necessitat a través de recórrer a les fonts d’aigua pública, o a través d’alguna persona veïna que les ajudava de forma solidària.

Precisament, dies abans de la declaració de l’estat d’alarma al país, el grup Dret humà a l’aigua de l’OAT teníem previst participar en una reunió amb personal tècnic de l’Ajuntament per treballar la proposta d’una nova Instrucció que venia a substituir l’anterior del 2016. Aquesta nova Instrucció estableix el protocol per atendre les peticions d’instal·lació de comptadors d’aigua solidaris i està especialment adreçada a les unitats familiars que es troben en habitatges d’ocupació en precari; amplia i millora molts dels aspectes relacionats amb el dret d’accés a l’aigua i esdevé l’instrument que ha de fer possible l’accés a l’aigua a totes les unitats familiars que ho necessitin.

Amb l’arribada de la covid-19, tot el procés de treball per a la nova Instrucció va quedar aturat, per més que l’Ajuntament va elaborar un informe jurídic per donar resposta a la urgència sanitària pel qual Taigua iniciava la instal·lació de comptadors d’emergència a les llars on es tenia coneixement que no existia l’accés a l’aigua. D’aquesta actuació, durant aquest temps de confinament, segons les darreres dades facilitades, s’han detectat i atès 52 casos d’unitats familiars sense aigua a les seves llars, i d’aquests, s’ha procedit a instal·lar comptadors d’emergència a 36 llars. Malgrat tot, encara hi ha un nombre indeterminat de llars a la nostra ciutat, on se suposa un accés a l’aigua de forma irregular, que confiem puguin veure regularitzada la seva situació a partir de l’aprovació de la nova Instrucció abans esmentada. Aquest fet, a banda de fer efectiu el dret a l’aigua, també permetrà un ús i un control responsable de l’aigua.

“Segons les dades facilitades, des de l’inici de la pandèmia s’han presentat un total de 646 noves peticions als Serveis Socials per acollir-se a la tarifa social de l’aigua”

Malauradament, no sempre els problemes s’acaben amb la instal·lació del comptador provisional o d’emergència ja que, en alguns casos, en tractar-se d’habitatges d’ocupació en precari, els quals majoritàriament són propietat d’entitats bancàries o fons voltors, aquests no reuneixen les condicions tècniques que han de permetre el subministrament d’aigua com podria ser manca d’aixetes, canonades amb fuites, etc., i les famílies vulnerables es troben amb unes despeses addicionals que no poden afrontar. Aquesta situació s’agreuja encara més en produir-se un buit de responsabilitats on ni l’administració local, a través dels Serveis Socials (Ofimape, Ofimeh-ll) se’n fa càrrec de les despeses, ni tampoc les entitats bancàries que en són propietàries i que haurien d’assumir la seva responsabilitat, tal com marca la Llei 24/2015, de dotar els pisos amb les mínimes condicions d’habitabilitat i oferir-los en lloguer social.

Per altra banda, com hem pogut comprovar, aquesta crisi sanitària ha posat en evidència una gran desigualtat social i econòmica de caràcter sistèmic que, si bé abans ja era greu, ara s’està manifestant d’una forma molt més agressiva. Com a conseqüència d’aquesta, segons dades facilitades a data 15 de maig, des de l’inici de la pandèmia s’han presentat un total de 646 noves peticions als Serveis Socials per acollir-se a la tarifa social de l’aigua, i sabem que cada dia que passa se’n presenten més. Per tant, malgrat les mesures que ha aplicat Taigua de forma urgent per la covid-19, el dret humà a l’aigua, com a solució definitiva per a la població socialment i econòmicament vulnerable, hauria de passar per aconseguir el mínim vital d’aigua de forma gratuïta i deixar de subordinar aquest dret a ajudes i bonificacions, i fer-ho, únicament, a través del seu reconeixement de facto, com a garant que ha de permetre cobrir les necessitats bàsiques per viure dignament. Aquest mínim vital és el que estipula l’OMS en 100 litres per persona/dia, i que ja s’està aplicant a ciutats com Cadis, Sevilla, Còrdova, Medina Sidonia, etc. D’aquesta manera sí que es respectaria el dret humà a l’aigua a Terrassa.

“No s’entén que aquestes mesures relacionades amb la instal·lació de comptadors d’emergència no s’hagin fet públiques a la ciutat a través dels mitjans de comunicació ni dels mitjans propis de Taigua o de l’Ajuntament”

Per tot això, cal seguir insistint i reclamant al nostre Ajuntament, i a l’empresa pública Taigua, que assumeixin la responsabilitat que els pertoca pel que fa al dret humà a l’aigua i també, molt important, que assumeixin la responsabilitat que se’n deriva d’aquest: el dret a la informació i a la transparència aplicat en tot allò que té a veure amb l’aigua ja que no s’entén que aquestes mesures relacionades amb la instal·lació de comptadors d’emergència no s’hagin fet públiques a la ciutat a través dels mitjans de comunicació ni dels mitjans propis de Taigua o de l’Ajuntament, com sí que han fet altres ajuntaments on la gestió de l’aigua també és pública, com ara el de Manresa.

I pel que fa a nosaltres, com a societat, també hi tenim molt a fer. Per començar, ens cal una nova mirada. Entendre l’aigua com un dret essencial per poder viure. Entendre que no tenir accés a ella posa als col·lectius més vulnerables en una situació de desigualtat. Entendre l’aigua com a bé comú i no com una mercaderia més del mercat capitalista. L’aigua centrada en el marc de les cures. En definitiva, l’aigua com a valor d’ús social imprescindible per a la vida.

Dolors Frigola Comas
Membre del Grup Dret humà a l’aigua de l’OAT i de Dones d’Aigua

In : Destacats

Related Articles

Deixa un comentari

Cicle de debats ‘El futur que volem/2’. Del 22 d’octubre al 26 de novembre