Natividad Yarza, miliciana durant la guerra.
El Diari de l’Educació
Dilluns 3 d’octubre, l’Institut Català de les Dones dona el tret de sortida de l’any Yarza, en record de Nativitat Yarza Planas, escollida alcaldessa de Bellprat (Anoia) el gener de 1934, la primera sorgida del sufragi universal a Catalunya i Espanya. Durant 80 anys el seu nom ha restat pràcticament en l’oblit.
Natividad Yarza Planas va néixer a Valladolid l’any 1872, de pare aragonès i mare navarresa. La família va tornar a Saragossa poc després i el 1876 es va instal·lar a Barcelona. Entre el 1904 i el 1905 Yarza va cursar estudis a la Normal de Huesca i el 1906 va començar a exercir de mestra a Santa Margarida de Montbui, Pontons, Vilada, Malla, Saderra (Orís), Vilanova del Camí, Igualada, Gandesa, Cabrera de Mar, Candasnos (Aragó) i finalment, el juny de 1930, va ser nomenada mestra en propietat de l’escola de Bellprat (Anoia).
La seva activitat política havia començat abans fins i tot de la proclamació de la Segona República. Afiliada al Partit Republicà Radical Socialista, va ser membre de la Junta Directiva del Centre Radical Socialista del Districte IX de Barcelona i va participar en la creació del Centre Radical Socialista de Bellprat. Va ser també una de les fundadores de la Associació Femenina Republicana Victoria Kent a Barcelona (1931), que volia fomentar la col·laboració de les dones amb la República. En 1933 Yarza va presidir la comissió gestora a l’Ajuntament de Bellprat i va ser triada sotssecretària de la Junta General Constituent del Institut Laic Benèfic de Catalunya.
Després de les eleccions generals de novembre de 1933, Yarza va abandonar el Partit Republicà Radical Socialista i es va afiliar en Esquerra Republicana de Catalunya. Va encapçalar la candidatura a les eleccions municipals a Bellprat al gener de 1934, en les quals va ser triada alcaldessa, i va ser nomenada la primera alcaldessa de Catalunya i de tot l’Estat espanyol triada per sufragi universal. El mes d’agost d’aquell any va ser destinada com a mestra a la Pobla de Claramunt, va mantenir l’alcaldia de Bellprat, però arran dels fets d’octubre de 1934 tots els alcaldes d’esquerres van ser cessats, i entre ells Yarza.
Durant la Guerra Civil, malgrat tenir 63 anys, es va allistar en la columna del Barri, que la va portar al capdavant d’Aragó, i després es va traslladar a Barcelona per integrar-se com a mestra del Consell de l’Escola Nova Unificada. Després de la guerra es va exiliar a França, i el 1940 la Comissió depuradora de Magisteri la va donar de baixa com a mestra. Va morir a Tolosa de Llenguadoc el 1960.
Durant gairebé 80 anys, el nom de Nativitat Yarza ha estat sepultat per l’oblit. Ara, en el 150è aniversari del seu naixement, se l’intenta rescatar amb la celebració de l’Any Nativitat Yarza. Fa uns mesos, la Fundació Irla va publicar una extensa biografia sobre aquesta figura: Natividad Yarza, mestra, alcaldessa, miliciana, fruit del treball de recerca d’Antoni Dalmau i Isidre Surroca, en el qual es recupera una entrevista que fa uns anys es va fer amb un exalumne seu de Bellprat.
Joan Rosich, alumne de Yarza, nascut el 1921, recordava encara als 94 anys com: «Amb tants alumnes i amb diferents edats, la mestra tenia difícil poder estar per tots, per això els grans ajudaven als petits, i en acabar les classes, els grans es quedaven i la mestra els compensava amb una hora més de classe. A l’hivern, com que no hi havia gaire feina al camp, des de mig novembre a mig març la mestra feia classes als adults, de 7 h de la tarda fins a les 9 h. Hi anaven els mossos que treballaven a Bellprat i els alumnes més grans (…) els alumnes proveïen de llenya l’escola. Una estufa escalfava la sala en els freds hiverns i al damunt, la mestra hi tenia l’olla del dinar. I no només li portaven llenya sinó que també algun tall de carn quan mataven un animal».
Yarza, mestre rural
Nativitat Yarza i Planas (Valladolid-1872– Tolosa de Llenguadoc-1960), criada a Barcelona, fou mestra compromiesa, laïcista i feminista. Milità en partits republicans i fou la 1ra. alcaldessa electa de la història de Catalunya i l’Estat espanyol, el gener de 1934, a Bellprat, per ERC.
Amb l’esclat de la Guerra s’allistà a la Columna del Barrio, vinculada a la UGT i el PSUC, i lluità al front d’Aragó. Retornada a la rereguarda dirigí el Grup Escolar Lina Òdena de Barcelona en el marc del Consell de l’Escola Nova Unificada, fins a l’exili.
A França va mantenir el seu compromís republicà, es va negar sempre a tornar a una Espanya franquista i va morir en condicions molt precàries, en el més absolut dels oblits.
Deixa un comentari