El Govern de l’Estat ha enviat al Congrés un projecte de Llei de Memòria Democràtica i ara tindrà lloc el debat parlamentari. «És cert que arribem tard i arrosseguem un dèficit democràtic, però ara tenim una gran oportunitat per esmenar-ho i així superar les limitacions i insuficiències de la Llei de Memòria Històrica del 2007. Cal aprofitar aquesta ocasió, declara l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme (ACEPF) en un comunicat publicat el passat 4 de novembre.
«Estem a les portes d’una gran batalla política i cultural», apunta la declaració en referència a la reacció de partits i entitats nostàlgics de la Dictadura. «Tornen, sense pudor, els vells relats franquistes sobre la República, la Guerra i la Dictadura». No per casualitat, considera l’ACEPF, sinó perquè la proposta de llei «constitueix un avenç innegable, un bon punt de partida i ha recollit part de les demandes del moviment memorialista. Les esmenes presentades pel grup parlamentari UP en recullen moltes més. Caldrà defensar-les».
Entre altres aspectes, l’entitat catalana destaca i emfasitza la importància «que la memòria arribi a les escoles. Com estem fent amb el grup promotor del “Manifest per una veritable inclusió de la memòria democràtica al currículum escolar”, articulant propostes concretes de canvis curriculars i de formació del professorat, que facin del text sortint un instrument útil per les properes generacions».
Llegiu íntegra la declaració de l’ACEPF:
Projecte de Llei de Memòria Democràtica, una oportunitat que cal aprofitar
El Govern de l’Estat ha enviat al Congrés un projecte de Llei de Memòria Democràtica. És cert que arribem tard i arrosseguem un dèficit democràtic, però ara tenim una gran oportunitat per esmenar-ho i així superar les limitacions i insuficiències de la Llei de Memòria Històrica del 2007. Cal aprofitar aquesta ocasió. Per aquesta raó demanem valentia al Govern de coalició (PSOE-UP) i intel·ligència política a les forces progressistes, per fer un pas endavant en aquest tram del debat parlamentari.
És amb aquest propòsit que la Junta Directiva de l’ACEPF vol fer pública aquesta declaració:
Primer. El projecte de Llei presentat pel Govern constitueix un avenç innegable, un bon punt de partida i ha recollit part de les demandes del moviment memorialista. Les esmenes presentades pel grup parlamentari UP en recullen moltes més. Caldrà defensar-les, juntament amb d’altres que també s’han formulat, amb intel·ligència, unitat d’acció i conscients de la correlació de forces. És a dir, llegint molt bé el temps actual.
Segon. Cal valentia per part del Govern de l’Estat per remoure els obstacles (modificació de normes i lleis vigents) i actuar en conseqüència, ratificant els tractats internacionals sobre Imprescriptibilitat dels Crims de Guerra i els Crims de Lesa Humanitat. És a dir, garantint que les institucions de l’Estat assumiran en primera instància la recerca de les persones desaparegudes, la investigació dels crims del franquisme, i també que seran bel·ligerants contra els autors de les agressions vandàliques al patrimoni memorial antifeixista i les associacions que fan apologia del franquisme i atien l’odi i la violència.
Tercer. La tramitació parlamentària del projecte de Llei de Memòria Democràtica suscitarà una reacció –com ja han anticipat– de la dreta i l’extrema dreta. Estem a les portes d’una gran batalla política i cultural. Tornen, sense pudor, els vells relats franquistes sobre la República, la Guerra i la Dictadura. El cap del principal partit de l’oposició, que mai ha condemnat el règim franquista i que governa amb el suport de formacions xenòfobes i neofeixistes a Múrcia, Andalusia o Madrid, ja ha anunciat que si arriben al Govern derogaran aquesta Llei de Memòria Democràtica. Estem davant d’una confrontació de gran calat: d’una banda, fer possible l’hegemonia dels valors democràtics a les escoles i, de l’altra, el retorn als discursos del revisionisme i del negacionisme, l’equidistància, la desqualificació (Govern il·legítim) i el deteriorament (bronca continuada) de les institucions democràtiques.
Quart. Això ens obliga ha estar amatents, valorant la ponència i el text que arribi al Ple del Congrés de Diputats. I conscients que res serà fàcil, atesa l’actual correlació de forces. Practicar la intel·ligència política vol dir, també, participar activament en tot el recorregut de les esmenes que poden millorar el text, com hem fet amb les nostres observacions sobre la creació de la Fiscalia i les seves atribucions, el articles referits als canvis urgents que es necessiten al sistema educatiu, el reconeixement als militars de la Unió Militar Democràtica (UMD), el paper de la resistència de la guerrilla antifranquista i de la memòria antifeixista a Europa, la promoció de les polítiques públiques, el Consell de Memòria, el tractament fiscal i particularment el finançament de les activitats previstes a la Llei i la jerarquització de les urgències: exhumacions, reparació a les víctimes, responsabilitat patrimonial, circuits i llocs de memòria (Carabanchel i Via Laietana, dos exemples), accés als arxius, canvis curriculars…, entre d’altres.
Cinquè. Per la nostra associació un aspecte cabdal és que la memòria arribi a les escoles. Com estem fent amb el grup promotor del “Manifest per una veritable inclusió de la memòria democràtica al currículum escolar”, articulant propostes concretes de canvis curriculars i de formació del professorat, que facin del text sortint un instrument útil per les properes generacions. Per exemple, quan diem que “Las administraciones educativas adoptarán las medidas necesarias para que en los planes de formación inicial y permanente de todo el profesorado se incluyan formaciones, actualización científica, didáctica y pedagógica en relación con el tratamiento escolar de la memoria histórica democrática, también de forma transversal, para garantizar que se impulsa conjuntamente por la comunidad educativa el derecho a la verdad, la justicia, la reparación y la no repetición, para prevenir la reaparición del fascismo.”
Sisè. Necessitem una veritable Llei de Memòria Democràtica, d’obligat compliment, per actualitzar, defensar, i anar més lluny amb les lleis dels parlaments autonòmics, començant per la de Catalunya que data de l’any 2007. Per a fer possible “fomentar, promover y garantizar en la ciudadanía el conocimiento de la historia democrática española y la lucha por las libertades democráticas”, que cal traduir en material pedagògic, formatiu i didàctic adient per a les escoles.
Setè. En un context molt polaritzat, amb una representació parlamentària al Congrés de Diputats i al Parlament de Catalunya de forces no només neofranquistes, sinó en permanent enaltiment de la dictadura i d’odi contra les víctimes i les persones que van lluitar contra el feixisme, sembla intel·ligent, políticament, actuar amb la màxima unitat i cooperació entre les forces progressistes i entitats memorialistes amb el Govern de l’Estat, fugint de maximalismes estèrils, per tal que aquesta Llei obtingui un suport parlamentari suficient. Per aquesta raó apel·lem a la màxima responsabilitat dels diferents grups parlamentaris progressistes i democràtics.
Vuitè. L’any vinent (abril del 2022) farà 20 anys del gran acte i de la Declaració del Liceu: Manifest per un Memorial Democràtic. La Llei del Memorial Democràtic (13/2007) va ser aprovada cinc anys més tard pel Parlament de Catalunya (69 vots a favor: PSC, ERC, ICV-EUiA, els vots en contra del PP i Ciutadans i 47 abstencions de CiU). Tampoc va resultar fàcil, tenim memòria.
Novè. Som conscients de la gran transcendència del proper debat parlamentari al voltant d’aquest projecte de Llei. Per aquesta raó, i des de la nostra trajectòria en defensa i preservació de la memòria antifranquista i antifeixista durant més de 50 anys –una memòria combativa de milers de persones que ho van donar tot per la defensa de les llibertats democràtiques –, la nostra ACEPF apel·la a la responsabilitat col·lectiva per fer que aquesta Llei arribi a bon port. Ho devem a la memòria de les dones i els homes que ens ha precedit i a la construcció d’un futur amb sòlids valors democràtics per a les noves generacions.
Barcelona, 4 de novembre de 2021
Deixa un comentari