Pep Valenzuela
Aquest vespre, 9 de juny, hem assistit al pregó de festa del barri del Poble Nou-Zona Esportiva, no ens volíem perdre el discurs del Ramon Clariana, parlant en públic després d’una bona temporada apartat de la seva vida com a activista veïnal, defensor de l’aigua i serveis públics, així com, i sempre, dels drets humans, per problemes de salut.
En el seu pregó, després de més de 30 anys d’activisme en l’AV i president durant dos mandats de la Federació d’Associacions Veïnals de Terrassa (FAVT), un sentit i documentat record a les persones que construïren el barri, una mirada personal i social a 100 anys (podeu llegir el text íntegre a continuació). I un emocionat i especial reconeixement a totes les persones que han estat al capdavant de l’associació veïnal des que, encara en temps de la dictadura, iniciaren la mobilització per la dignificació urbanística, serveis, equipaments i cultura d’aquesta part de la ciutat.
Al final, en la crònica dels últims anys, un moment crític i clau que pot marcar la represa, l’inici d’un nou cicle de lluites veïnals; ara, lògicament i inevitable, responsabilitat del jovent. Després de la pandèmia, recordà Clariana, a l’assemblea general del 2021, la junta que havia dirigit l’entitat durant més de 30 anys, presentà la dimissió bloc. «L’inexorable pas del temps i les limitacions que això comporta, i com que no s’havia aconseguit el necessari relleu generacional», explicà, portaren l’equip a prendre aquesta decisió «a contracor».
Després de la nit, però, surt el sol, i amb aquest la decisió dels joves de l’esplai que manifestaren públicament la seva voluntat d’assumir la gestió provisional de l’entitat veïnal, amb la intenció de fer reunions obertes a tot el barri per impulsar allò que en els últims anys s’ha posat tan de moda, tot i ser una vella i clàssica estratègia dels moviments socials: «ampliar la base» i que surtin noves persones que segueixin assumint la responsabilitat immediata del funcionament i treball de l’associació que cuida del barri.
Text íntegre del pregó d’en Ramon Clariana:
Bona tarda, amigues, amics, veïns i veïnes d’aquest barri Poble Nou- Zona Esportiva i dels altres barris de la nostra ciutat, Síndic de Greuges de Terrassa, regidors i regidores de l’Ajuntament que són aquí entre nosaltres.
Aquest any tinc l’honor que l’Associació Veïnal del barri m’hagi demanat que faci el pregó d’aquesta Festa Major. Agraeixo la invitació i vaig a fer-ho amb una especial emoció, ja que soc descendent d’una família catalana-aragonesa, una de les fundadores d’aquest barri, ja que els meus avis materns, aragonesos de Terol, es van establir al barri l’any 1920 (fa cent tres anys) moment en què van anar construint la seva casa ben a prop d’aquí, al carrer Pardo Bazán, en la que vaig néixer fa 75 anys i en la qual segueixo vivint i en la que vaig conviure en els meus avis i pares, fins al seu traspàs, això vol dir que conservo vivències centenàries explicades pels meus avis, els meus pares i les meves personals sobre la vida en el barri i el seu desenvolupament social i urbanístic que em fa molta il·lusió poder explicar i compartir amb tots vosaltres.
Començo dient que l’any 1920 hi havia poques cases en el barri, unes quantes al carrer Pardo Bazán, altres tantes al voltant de la Ctr. Rellinars i l’Av. Abat Marcet i pràcticament cap a Poble Nou i Zona Esportiva. Aquests són els inicis del barri.
Ahora os dirigiré unas palabras en castellano, en recuerdo y homenaje a la generación heroica de mis abuelos y bisabuelos, de muchos de vosotros que, desde antes de 1920, se fueron marchando de sus lugares de origen en la Cataluña interior y en diversas provincias de España, vinieron a Terrassa y algunos se fueron estableciendo en nuestro barrio, en el que fueron construyendo sus viviendas con muchas dificultades (porque la mayoría no tenían luz, ni la tuvieron durante años, ni tampoco agua que ninguna casa del barrio pudo tener hasta el año 1950) y al mismo tiempo trabajaban en las fábricas y, además, algunos arrendaron viñas y huertos que cultivaban en su poco tiempo libre obteniendo uva, aceitunas y productos de la tierra que conocían bien de los entornos rurales de que procedían. Una generación que participó activamente en la lucha por la mejora de los derechos laborales, políticos y sociales reflejada como hecho muy trascendente en la implantación del voto femenino en 1931, en el período de la Segunda República española.
Generación que, al llegar la guerra civil, siguió trabajando, como y cuándo se podía en las fábricas colectivizadas, mientras la mayoría de sus hijos fueron movilizados por el ejército y algunos de ellos perecieron, especialmente la mayor parte de la llamada Quinta del Biberón, chavales de apenas 18 años, uno de ellos hermano de la que sería mi madre.
Ara, sintetitzaré els fets que varen passar al barri en les dècades següents fins a l’actualitat.
-Dècada dels anys 1940. Postguerra i Segona Guerra Mundial. Creació del sector Poble Nou del barri.
Fets: Molta feina a les fàbriques, jornades laborals inacabables amb moltes més hores de les 8 hores prescrites, 6 dies a la setmana, falta de mà d’obra, immigració massiva cap a Catalunya des de molts llocs d’Espanya, principalment des d’Andalusia; racionament d’aliments.
En el nostre barri la conseqüència directa va ser l’arribada de molta immigració que es va instal·lar majoritàriament al sector de Poble Nou, on hi havia poques cases i va anant construint els seus habitatges, es pot dir que l’any 1940 Poble Nou va començar la seva història.
Malgrat tot, des de l’any 1920 fins al 1950, la població total de Terrassa va doblar passant d’uns 30.000 a 60.000 habitants.
Valoració personal: Període fosc els dels anys 40, en què hi va haver racionament d’aliments, repressió política, molta feina i absència de llibertats polítiques i sindicals. Únic aspecte positiu: moltes més facilitats per poder contractar la llum.
-Dècada dels 1950. Arribada de l’aigua corrent a tot el barri a partir de l’any 1950. Millora substancial de la qualitat de vida i pràctica desaparició del racionament de menjar en els primers anys de la dècada. Va seguir i fins i tot augmentar l’arribada d’immigració, demostrable pel fet que, en només 10 anys, la ciutat va augmentar en 30.000 habitants.
En l’aspecte esportiu, en l’any 1950 es va inaugurar el Camp de Futbol del Jabac Carmelita, (club de futbol lligat a l’escola dels Carmelitans) construït al nostre barri, sector Zona Esportiva, a la part alta del carrer Ancianitat, a prop de l’actual cruïlla en el carrer Voluntaris.
-Dècada dels 1960. El mateix any 1960, s’instal·la al nostre barri el Club Natació Terrassa, en la mateixa ubicació actual, i s’inaugura l’estadi municipal de futbol on s’insta-la el Futbol Club Terrassa.
Això va ser l’inici de la Zona Esportiva municipal, ja que es van anar millorant i ampliant les infraestructures i aquests equipaments van donar un gran impuls a la consolidació del sector zona esportiva (on ja hi havia habitatges), amb la urbanització ràpida de molts dels carrers previstos des de l’estadi de futbol fins a la Ctr. de Matadepera, amb límit sud Av. Abat Marcet i límit nord el camp del Jabac, i la construcció de moltes cases i pisos en ells.
25 de setembre de 1962. La Riuada.
–Tot el dia plujós, i des de les 8 del vespre fins a les 12 de la nit, un diluvi.
— Conseqüències: Desbordament de la riera de les Arenes que va arrossegar moltes cases del seu entorn. Gran pèrdua de vides i grans danys materials.
— La riera del Palau, molt plena, va arrossegar arbres, malesa i coses de tota mena d’horts, va taponar el gran col·lector que passava per sota la Rambla i les aigües van passar per sobre d’aquesta amb més de 2 metres d’alçada, arrossegant cotxes i persones i fent moltes destrosses. Important pèrdua de vides humanes i enormes pèrdues materials.
Al nostre barri hi va haver importants afectacions materials en habitatges, però no es va divulgar la pèrdua de vides humanes, en cas que se n’hagueren produïdes.
Accions posteriors: Poc temps després es va fer el transvasament de la riera, de tal manera que la majoria de les aigües que anaven cap al col·lector de la Rambla es desviessin cap a Can Boada amb una llera a cel obert.
A la Zona Esportiva, en els camps de terra de prop del camp del Jabac es van instal·lar una gran àrea d’habitatges prefabricats de fusta per allotjar provisionalment a moltes famílies afectades per la riuada i que van perdre els seus habitatges, i si van haver d’estar alguns anys.
-Dècada del 1970. Mort de Franco, camí accelerat cap a la restauració de la democràcia. Afloren els partits polítics i sindicats. Constitució de l’Associació de Veïns, que va haver de fer molta feina.
Al nostre barri, major suport a l’antic PSUC, que va donar impuls al moviment veïnal com a molts barris de les ciutats de l’entorn de Barcelona.
En l’any 78 reconeixement i aprovació de l’Associació de Veïns del nostre barri. Que es va trobar amb molta feina per fer, asfaltat de molts carrers, falta total de planificació urbanística en altres carrers i punts concrets del barri i pocs equipaments.
-Dècada dels 1980.
— Es comença a fer la Festa Major del barri, en el sector Poble Nou, perquè la plaça de la Cultura encara no existia.
— Segueixen les feines i gestions primàries d’asfaltatges i els plantejaments de dèficits de planejament urbanístics necessaris que ja podien contractar-se amb l’aprovació del Pla General d’Ordenació de la ciutat aprovat el 1983.
Fet important el 1985, la creació de la Colla de foc el Bitxo del Torrent Mitger per part d’un grup de joves que des del primer moment i fins a l’actualitat han compartit el local social de l’A, un fet destacable perquè des d’aleshores la colla no ha sigut mai una part de l’associació.
Valoració personal: Un exemple de convivència intergeneracional que ha sigut beneficiosa per a la mateixa colla i per a l’AV. Un exemple clar va ser que alguns membres de la colla es van integrar a títol personal en la Junta de l’AV durant un període de temps i fins i tot un d’ells va arribar a ser vicepresident de l’entitat. Amb els anys, la colla ha passat de ser una referència del barri a ser-ho de la ciutat, i sense obviar mai els seus orígens, perquè sempre ha participat en la Festa Major com farà avui d’aquí un parell d’hores.
Anys 1989 i dècada dels 1990.
Zona Esportiva. En juliol de 1989, es dona a conèixer l’aprovació conjunta per l’Ajuntament de Terrassa i la Generalitat de Catalunya del Pla d’urbanització Prioritària de Can Roca-1, amb dues característiques bàsiques: arranjar el contorn de l’estadi del Terrassa per a condicionar-lo per a la celebració dels Jocs Olímpics de 1992, en què l’hoquei es faria en l’estadi remodelat. I aprofitant això, urbanitzar tots els camps de terra que arribaven des de darrere del carrer Pardo Bazán fins a la Ctr. de Matadepera i en el que hi havia, des de feia anys, 50 habitatges edificats legalment, un d’elles on vivien la meva germana i cunyat que anaven a terra i en el seu lloc es farien blocs de pisos i equipaments.
Un fet molt injust perquè en els espais enormes buits que hi havia es podien posar a un altre lloc i conservar els habitatges existents. Aquesta situació em va obligar a que jo, tècnic de l’empresa privada des de feia anys, em posés les piles per defensar la casa de la meva germana i de les 50 famílies afectades. Vaig demanar el suport de l’AV que vaig obtindre, vam fer pinya amb tots els afectats, en aquest moment vaig entrar a la junta de l’AV i tots plegats vàrem començar una lluita de més de dos anys que va donar resultats i Ajuntament i Generalitat es van convèncer que es podia fer tot gairebé igual conservant les cases dels veïns i van anar fent els canvis necessaris perquè així fos. Cap habitatge va anar a terra, l’entorn olímpic es va poder arranjar, les olimpíades van ser un èxit amb l’obtenció de la medalla d’or per part de les noies de l’hoquei. I en els anys següents es va anar urbanitzant i fent carrers amb la construcció d’habitatges amb consens veïnal i sense problemes importants.
També el carrer Antoni Bros es va urbanitzar com a part del projecte encara que estava a l’extrem oest en el límit de l’àmbit del projecte.
Poble Nou. Es va anar urbanitzant tots els carrers i punts concrets que faltaven, entre els que es poden citar: la Ronda Ponent, carrer Terque, Marià Benlliure, Blanca de Centelles, el sector del Torrent Mitger, el carrer Seron; i l’asfaltatge de la llera de la riera del Palau fins a Can Boada entre d’altres, sempre tenint en compte l’Ajuntament les propostes de millora que anaven presentant els veïns a través de L’Associació.
Equipaments. També en aquests anys es va definir i consensuar l’Àrea de Millora Urbana d’Hidroelèctrica que va consistir a treure la central elèctrica que hi havia en el mateix lloc que som ara que va permetre construir aquesta plaça de la Cultura, alguns habitatges de l’entorn i el centre cívic que tenim al costat, que és el del Districte V.
-Dècada del 2000.
Lluita compartida per salvar del tancament el Club de Futbol Poble Nou.
El CF Poble Nou, que va començar a jugar en el camp en què està ara entre 1977-78, va anar seguint la seva funció esportiva sense problemes fins a l’any 2000, en què una gestió poc adient dels seus màxims dirigents li va fer perdre el suport del veïnat en un declivi important. Posats en contacte alguns veïns que volien arreglar la situació amb l’associació veïnal vàrem fer pinya per aconseguir que l’Ajuntament, que és el responsable de la gestió, fes passos per revertir la situació, i es va aconseguir, però canviant el nom del club que és l’actual FCF Poble nou 2002, que funciona força bé des d’aleshores.
Control de la construcció dels camps de les palmeres pel futbol base del Jabac-Can Jofresa. Terrassa. I mediació del conflicte d’impacte ambiental amb els veïns de l’equipament.
L’Associació va intervindre en el control de l’execució conforme al planejament d’aquests camps de futbol pel futbol base i a mediar en el conflicte que va sorgir entre els responsables de l’equipament i els veïns dels habitatges del costat per garantir un ús correcte dels camps i que els veïns no pateixin contaminació acústica i lumínica. El resultat va ser un conveni escrit de condicions d’ús i funcionament de l’equipament entre totes les parts implicades, associació, veïns, entitats gestores i Ajuntament de Terrassa.
-Dècada del 2010.
Posada en marxa de la urbanització del sector de Can Colomer-Torrent Mitger.
— Amb molt de retard per la crisis immobiliària.
— Arranjament d’un tram Ctr. Rellinars i al costat es construeixin algunes promocions de pisos — A causa de les previsions de llarga durada de la urbanització carrers i construcció de més de 4.000 habitatges, s’avança l’arranjament de l’espai verd i parc infantil situat davant del carrer Serón, un carrer de Poble Nou ja consolidat.
L’any 2022 s’acaba les vores de construcció d’un petit tram del nou carrer Terque, ubicat entre la Ctr. Rellinars i l’av. de les Arts.
-Fet important: els primers anys de la dècada, venen al barri els joves de l’esplai la Fera de Poble Nou, procedents d’un altre barri de la ciutat.
Després de diversos intents fallits d’altres entitats aconsegueixin l’arrelament al barri per la seva bona feina, i al mateix temps amb una cordialitat, estimació i col·laboració amb l’Associació de Veïns gens habitual. Faig menció d’ells perquè la formació social i transmissió de valors és important i complementària de l’educació general que reben les nostres nenes i joves en les escoles.
-Moment actual: dècada dels 2020, que comença en un moment dur, la pandèmia del coronavirus que comportà una disminució a zero de l’activitat social i lògicament la suspensió de la Festa Major.
Assemblea general del 2021, on presentem en bloc la dimissió de la junta de l’Associació de Veïns en què hem estat junts a prop de 30 anys. L’inexorable pas del temps i les limitacions que això comporta, i com que no s’ha pogut aconseguir el necessari relleu generacional, fa que la MariCarmen, presidenta de l’entitat durant molts anys, en els quals he sigut vicepresident al seu costat, amb els companys Jesús, Jaume, Dídac i Pere, prenguem aquesta decisió a contracor.
En aquest moment els joves de l’esplai manifesten públicament la seva voluntat d’assumir la decisió de gestionar provisionalment l’entitat, amb la intenció de fer reunions obertes a tot el barri, per tractar que surtin noves persones que segueixin portant l’Associació de Veïns. Ho estan aconseguint, en part, perquè encara que són massa poques persones encara, tot i això han aconseguit que una comissió de festes comenci de nou la Festa major amb dos dies, l’any passat, i aquest any amb una comissió de festes més gran i potent aquesta festa Major tingui tres dies, en què hi ha diverses coses importants com que per primera vegada una comissió de cultura intervé per primera vegada a la Festa Major i una descentralització d’alguns actes que es fan a Poble Nou.
Enhorabona a tots ells, els joves de l’esplai, les noves persones de la junta, les comissions que organitzen i participen en la festa perquè tot està molt bé, però després de la festa no oblideu la necessitat de seguir fent pinya i ajudar e integrar-vos en la mida que pugueu perquè l’Associació de Veïns pugui tirar endavant i segueixi, no sols fent la festa major, sinó lluitant per anar millorant el barri i la vida dels seus veïns.
Arribat aquest punt només em queda donar-vos les gràcies a tots per la vostra paciència en escoltar-me fent aquest pregó tan atípic i us demano que gaudiu tot el que pugueu. Visca la Festa Major!
Deixa un comentari