La síndica compareix al Parlament per explicar les prioritats del seu mandat
La institució posarà l’accent en les polítiques socials, atenent al context econòmic i social que viu el país
Vetllarà perquè totes les administracions utilitzin un llenguatge més clar i entenedor per a les persones
Les queixes rebudes s’abordaran des de l’acord amb les administracions, no des de la imposició
El dilluns, 19 de desembre, la síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas ha comparegut al Parlament de Catalunya per explicar a la Comissió del Síndic de Greuges els eixos i les prioritats del mandat de la institució que té l’encàrrec de dirigir.
La síndica ha iniciat la seva intervenció explicant que les prioritats de la institució necessàriament venen marcades per la situació econòmica i social actual, derivada de la pandèmia, i per la situació bèl·lica que viu Europa. També ha volgut destacar que des del punt de vista polític encara hi ha confrontació pel model territorial de l’Estat i l’encaix que hi té Catalunya. A criteri seu, això només es pot abordar des del consens i amb uns pressupostos que puguin ajudar a donar respostes a les necessitats existents.
D’acord amb aquest context, ha centrat el seu discurs a concretar els àmbits següents:
Habitatge: És un dret bàsic, i les dificultats d’accés efectiu a l’habitatge continuen sent un problema greu. Ha denunciat, per exemple, que algunes meses d’emergència no funcionen.
Salut: Es tracta d’un dels eixos bàsics en qualsevol estat del benestar i, en aquest sentit, s’ha mostrat preocupada per les mancances del sistema, com per exemple en l’atenció a la salut mental.
Educació i atenció a la infància: Són uns altres dels elements cabdals de l’estat del benestar. En educació, s’ha compromès a seguir liderant el Pacte contra la segregació escolar i a treballar per l’escola inclusiva. I en infància, a treballar per la revisió del sistema protector dels infants. En aquest sentit, ha insistit un cop més que els serveis residencials han de ser l’últim recurs i que les famílies han de rebre tot l’ajut social per superar les dificultats que els han portat a una situació de risc. També s’ha mostrat preocupada per la pobresa infantil i ha destacat que les polítiques de transferència de rendes i serveis són insuficients i menys eficaces que les de països del nostre entorn, per la qual cosa cal redissenyar-les.
Polítiques socials: Una societat avançada ha de vetllar necessàriament pels més vulnerables. Aquí, la síndica ha denunciat que les persones amb discapacitat segueixen trobant diàriament obstacles en l’exercici dels seus drets, i que cal reprendre els esforços iniciats amb el Pacte nacional pels drets de les persones amb discapacitat. Les persones privades de llibertat són un altre col·lectiu amb què la institució treballarà intensament, i la síndica s’ha compromès a vetllar perquè l’èmfasi en la política penitenciària se centri en els programes de tractament i reinserció i en les mesures alternatives. En el mateix sentit, també ha manifestat la voluntat de supervisar el combat contra la pobresa energètica i les mesures de suport a les famílies que es troben en aquesta situació.
Protecció del medi natural i del territori: En aquest àmbit, ha advertit que la transició energètica és un repte majúscul i que la institució supervisarà que es faci de manera racional, equitativa i participada amb el territori.
Administració pública: en aquest punt ha seguit insistint que la cita prèvia no es pot configurar com un requisit inexcusable que comprometi el dret de les persones d’accedir a les oficines d’atenció ciutadana o al registre quan ho necessitin. També ha destacat que és imprescindible fomentar el dret de les persones a ser assistides en l’ús dels mitjans electrònics per relacionar-se amb l’Administració, sobretot perquè la desigualtat digital genera risc d’exclusió de les persones desafavorides, les que es troben en situacions d’especial vulnerabilitat i la gent gran.
A continuació ha volgut parlar de les línies transversals que regiran totes les actuacions de la institució. D’una banda, ha parlat de la necessitat d’impulsar un llenguatge més clar i entenedor, la qual cosa també s’aplicarà a tots els escrits que emeti la institució del Síndic de Greuges, i d’apropar la institució a totes les persones, però sobretot a les més vulnerables. Amb aquest objectiu, tot el personal de la institució visitarà entitats i equipaments per conèixer de primera mà les problemàtiques que afecten les persones i les necessitats existents.
D’altra banda, ha mostrat la voluntat d’incorporar el concepte de justícia restaurativa, que té per objecte buscar formes de reparació del dany com a resposta al conflicte. En aquest sentit, les queixes que rep la institució no deixen de ser un conflicte entre un particular i l’Administració, però la manera de concebre el procés de resolució d’aquests conflictes ha de ser a través de l’acord, buscant la conciliació i no pas la imposició.
Per acabar ha volgut parlar de l’acció transformadora que confia que pugui tenir la institució. En aquest sentit, la voluntat és que les queixes i les actuacions d’ofici deixin de ser individuals per passar a tenir una repercussió en la col·lectivitat.
Deixa un comentari