Acte de l’Ateneu Terrassenc amb associacions veïnals, a la Maurina. (Ramon Vidal (a taula amb jaqueta, president de l’entitat. Dempeus, en segon pla, Ferran Peña). Foto CEDIDA
Lluís Costa
«Vols conèixer el Planeta Xàtiga?», les esglésies de Sant Pere i l’exploració dels misteris i meravelles del fons marí són alguns dels títols i motius de xerrades a l’Ateneu Terrassenc; i encara tardes musicals amb concerts en directe (piano i altres instruments), presentacions de llibres, rutes pels barris, exposicions… Una agenda ben farcida d’activitats que sempre garanteixen qualitat de continguts.
Nascuda el 1879 com a Ateneu Lliure, l’entitat visqué «anys d’esplendor», explica la historiadora Lourdes Plans i Campderrós en la publicació L’Ateneu Terrassenc (1879-1898) Cultura i oci durant la Restauració. Això no obstant i la seva «gran incidència entre les classes mitjanes de la ciutat», la societat tancava les portes dos anys abans que el segle XIX. Caldrà esperar el 1996 perquè, arran de la iniciativa d’un grup de persones de «tarannà progressista i amb esperit de millora social», informa la pàgina web de l’entitat, renasquera aquest «cercle amb independència de partidismes i dogmatismes religiosos, però inclinat a treballar per un món més just i lliure».
En Ramon Vidal, actual president de l’Ateneu, reivindica la tradició de cultura popular que carreguen aquestes entitats, que les fa necessàries també avui dia, tot i els canvis dels temps i la gran oferta cultura d’administracions públiques i altres moltes associacions privades. Fa notar, però, el que podria semblar una bretxa generacional: «D’acord amb els recursos que tens, activitats juvenils en pots recollir poques, i aleshores trobes que, a vegades, la gent amb qui tu comptes ja és gran».
La seu, al carrer Sant Quirze 2, obre tots els dies de la setmana des de les 16h fins a la mitja nit, i de dilluns a dijous, de 18h a 20h, la secretaria. Com activitats permanents, hi ha el club d’escacs, els assajos de la coral (Veus d’Evohè, grup vocal Dríade i Terrassa Òpera), el grup dels contes (els diumenges hi ha l’hora del conte), el del radioteatre, els concerts del divendres, les trobades musicals, cursos i tallers (fotografia, escriptura literària -amb la Sílvia Alcàntara); grups de conversa en francès i anglès. I després, l’agenda d’actes, presentacions i altres.
Els grups tenen vida pròpia, subratlla en Vidal en informar que la junta opera com a coordinadora i estimuladora d’activitats, tot informant les més de 200 persones sòcies, així com les visitants i participants a les convocatòries.
L’elaboració de l’agenda d’activitats és tot un repte, assegura en Ramon, perquè hi ha moltes entitats a la ciutat i cal fer atenció a eventuals coincidències, «de vegades hi ha dues o tres al mateix temps», i curar molt el nivell de la proposta.
Xerrades, concerts, presentacions de llibres, rutes pels barris, exposicions… Una agenda ben farcida que garanteix qualitat
Aquí, destaca el president de l’Ateneu, hi ha també un fet curiós relacionat amb aquesta sana competència, com és el fet que els grups que assisteixen a les activitats són sovint els mateixos: «Jo diria que està al voltant de les cinquanta persones, sempre les mateixes, que es desplacen segons l’acte».
Són impressions personals. Tanmateix, compartides per algunes de les activistes que participen i es mouen en aquesta òrbita cultural (i no només aquesta) a la ciutat; per més que pugui semblar paradoxal o contradictori el fet que es programin tants actes per a un grup tan reduït a Terrassa. Caldrà investigar més i millor aquest aspecte.
Mentrestant, emfasitza en Ramon Vidal, «costa trobar gent que vulgui dedicar el seu esforç a una cosa que no es veu, d’entrada, el resultat», diu tot comparant aquest voluntariat amb altres com els «bancs d’aliments o assistència social, on veus resultat de seguida». Les noves formes de comunicació i les tecnologies, al mateix temps, han canviat molt les formes de relació personal. «Els fluxos d’informació i novetats són tan accelerats que no dona temps per parar i pensar», considera, «i això fa que vagi canviant la mentalitat la gent, que està sent molt més, podríem dir, procliu a l’engany o la confusió».
Amb totes les dificultats, a l’entitat no falta gent per fer funcionar les dues juntes. Una, amb un representant de cada activitat; la segona, la junta permanent, de sis persones constantment connectades, pel que pugui sorgir, fer seguiment, recollir propostes, coordinar activitats, portar la comptabilitat i les relacions institucionals.
A tot això, hi ha la qüestió del finançament de tot aquest moviment. Com la majoria d’entitats d’aquest àmbit, les fonts són dues: les quotes de socis i les subvencions públiques. Les associades a l’Ateneu paguen una quota mensual de 6 euros, mentre que la subvenció municipal pot variar segons l’any, però que es mou entorn dels 2.000 euros per any.
En aquest cas, a més a més d’aquesta ajuda econòmica directa, hi ha la cessió del local, un espai gran que va ser seu dels jutjats de Terrassa i, després, del Consorci per a la Normalització Lingüística. La cessió, lògicament, té un compromís i una contrapart clara en termes de resultats. En Vidal ho expressa molt bé: «no cal que ningú ho digui, nosaltres som activistes per vocació i creiem en els objectius culturals de l’entitat, però pel que fa al local, més encara, som molt conscients que nosaltres hem de treure el màxim de rendiment, i no fallem ni defallim»
Rutes culturals, Barris de Terrassa, entre altres propostes
Ll.C.
Enginyer industrial jubilat i ex músic de jazz, en Ferran Peña és un soci infatigable de l’Ateneu Terrassenc. Impulsa diferents activitats, entre les quals hi ha conferències i xerrades, rutes culturals als barris, exposicions artístiques. Recentment, per exemple, convocà un homenatge al Pablo Gómez, històric dirigent veïnal de les Arenes; convocà la presentació del documental Carretera a Gusen, realitzat amb suport de l’Amical de Mauthausen, sobre la deportació de republicans catalans als camps d’extermini nazis, o la col·lectiva d’art en col·laboració amb l’AV de Sant Pere Nord.
Fa uns dos anys que se’n feu responsables d’aquestes activitats. Recorda que ha realitzat 14 rutes culturals pels barris, amb les quals es proposa fer una immersió en la realitat més pregona del lloc, intentant descobrir aspectes nous, anècdotes del barri, de les persones potser no conegudes, però que fan quelcom d’especialment interessant. Assegura que les rutes agraden molt. Els grups poden arribar a les 40 o 50 persones. «Em fa sentir com un director de cine, intento armar una història del lloc».
També centrada en els barris, hi ha el cicle Barris de Terrassa. Una idea sorgida a partir d’una ruta a Sant Pere Nord, amb l’associació veïnal. De l’experiència de la ruta sorgí la de les exposicions artístiques col·lectives, amb artistes consolidats i emergents. Se n’han fet tres barris, o sigui també a ca n’Aurell i la Maurina. El projecte, afegeix en Peña, va sorgir tot conversant amb el Jaume Àvalos, president de l’AV.
Un interès per la cultura i una fam de coneixement que són la cara de l’Ateneu. En Ferran comenta que l’idea de les rutes nasqué, fa anys, d’alguns recorreguts per Barcelona, llavors temàtiques, com ara els templers o els maçons a la ciutat comtal. En relació amb les conferències, una primera xerrada al Museu de Rubí el va empènyer a cercar i investigar sobre diferents temes d’interès.
«Fer que les experiències siguin dinàmiques i entretingudes», és una lliçó i preocupació d’aquest soci de l’Ateneu Terrassenc. S’ha de tenir un guió clar de la proposta, diu, que permeti «treure tot el suc, però no perdre’s». Confessa que s’ha trobat en el cas que la gent s’adormia, i que no s’hi vol tornar a trobar. De consells? Doncs una presentació àgil i estructura convinguda amb les ponents, proposa, i una sèrie de preguntes sempre a punt.
Músic de jazz, com s’ha dit, recorda amb molta emoció les trobades amb el Valentí Grau, l’Adrià Font i el Josep Maria Farràs, amb qui té amistat des de la infància. Es va implicar molt en la trobada, assegura, i va fer cançons, «la comunió era total, allò ho sentia tothom».
També, especialment, la jornada amb el Pablo Gómez de les Arenes. I encara la presentació del llibre de poesia i drets humans del Joan Tamayo. «Em considero universal. És la meva forma d’entendre la vida. Crec en la persona, en els animals, i crec que la vida», emfasitza i explica: «M’agrada que les persones es posin d’acord, s’entenguin i treballin amb un fi comú per a tots, per benefici de tots».
Un programa d’objectius i un codi de comportament que s’estructuren entorn de la promoció de la creativitat i la cultura que, com s’escriu al front de la pàgina web de l’Ateneu, «fa els pobles lliures».
Deixa un comentari