Cervesa Barra: passió per la producció artesanal

1 Comment

Aquells que ens agrada la bona cervesa, estem d’enhorabona gràcies a diversos projectes que els darrers anys han sorgit per elaborar un aliment de qualitat, amb producció artesanal, i que cada cop més podem trobar arreu a molts baretos, casals i supermercats, juntament amb les marques industrials que envaeixen els bars i terrasses. Més sort encara si es tracta d’iniciatives com la cervesa Barra, de caire cooperatiu, que volen recuperar la tradició per elaborar un producte amb ingredients originals i per degustar una bona birra en companyia.

judit cartex cervesa barra La Judit amb una de les olles que fan servir per produir la cervesa artesanal Barra. Foto: PV

Ens atansem a un polígon industrial de Rubí, on ens espera la Judit Càrtex, impulsora i productora de Cervesa Barra. La Judit n’és entusiasta des de fa molts anys com a consumidora. Ens relata quin ha estat el seu recorregut: «jo ho feia per gust, sempre he estat molt cervesera, buscava birres d’importació, alemanyes, angleses, de blat, etc. Fins que em vaig topar de cara amb la cervesa artesana», ens explica amb el to de qui li apassiona allò que fa. Durant uns anys va esdevenir una nòmada (així es diu en l’argot, també gipsy), que és la gent que porta la seva recepta a una fàbrica que disposi de les instal·lacions necessàries per tal que li preparin una tirada.

Després de fer alguns tallers i de mantenir converses amb gent vinculada a la indústria alimentària, des de fa uns cinc anys la Judit és una productora professional i una empresària (encara que no li agradi emprar aquest nom). Per començar, fou necessari el suport inicial de finançadors, «persones que confiessin en un negoci com aquest i en fes una aportació, enlloc de dipositar els diners en un banc». Són set socis en l’actualitat, els quals, a banda de l’empenta econòmica i de ser copropietaris, donen suport en fires i esdeveniments. «Jo hagués creat una cooperativa, però ens van dir que era més fàcil establir-nos com a societat limitada», confessa la Judit; «el nostre funcionament però és molt cooperatiu, procuro adquirir productes de comerç just i en d’altres cooperatives».

Pel que fa a l’organització de les tasques, la Judit s’encarrega bàsicament de la producció. Amb el suport del Víctor, que col·labora en un altre projecte cerveser nòmada, i que ajuda la Judit a treure la feina davant les olles. En Just León, l’altre soci, porta la gestió empresarial, i també fa el repartiment als clients, «encara no podem pagar la distribució». Malgrat les dificultats, és la tònica general que s’observa en el sector: «pensem que la mitjana a les cerveseres catalanes és de dues persones treballant-hi».

cervesa barra A Cervesa Barra elaboren quatre tipus de producte.

La Judit destaca que no tenen un ànim de creixement massiu: «volem estar a tots els bars de croqueta i oliva, i elaborar una bona cervesa per estar a tots els ateneus, casals i baretos de Barcelona i el Vallès». Això sí, ho té clar, no a qualsevol lloc ni a qualsevol preu: «jo serveixo en llocs on hi hagi un ambient popular i on venen clients potencials de cervesa artesana», explica. «Sobretot m’agraden espais amb un projecte social al darrere, com ara casals i ateneus, més d’esquerres, ja que és el meu entorn natural». I expressa així com contempla el consum del producte que vol fer: «la barra d’un bar és la xarxa social més potent, quan estàs dempeus i actiu és quan més hi participes, a diferència d’estar assegut a taula».

La qualitat és fonamental, res a veure amb les marques convencionals que ens trobem a qualsevol bar. «És com tastar un suc de taronja acabat de fer enlloc d’un de pot, és un altre producte. Lo altre que es fa és un refresc a base de malta, amb subproductes per economitzar-ho (Sírvase muy fría, per amagar els aromes). Sobretot nosaltres no filtrem ni pasteuritzem, que és el més important». Un dels objectius que es fixen és abaixar els preus, la qual cosa passa per «produir una mica més», i alhora mantenir el procés artesanal que caracteritza la cervesa que elaboren.

En aquest punt matisa: «és millor dir cervesa de producció artesanal. Hem aconseguit que se’ns escoltin com a Gremi d’Elaboradors de Cervesa Artesana i Natural” (GCAN, que agrupa actualment 35 cerveseres); “hem arribat a la Generalitat, perquè entenguin que la normativa que van fer és per a elles, nosaltres treballem amb gra, ells amb extracte; encara més, nosaltres no fem servir gas».

“La qualitat és fonamental, res a veure amb altres marques, que només són un refresc a base de malta”

Entre les cerveseres artesanals no hi cap la competència, a més que el bevedor de cervesa és «molt infidel» i pot decantar-se per diverses marques que li agradin segons el moment. A més, la Judit defensa la proximitat i el beure birra feta a cada lloc, amb productes si pot ser d’allà: «el km. 0 també es molt important per mi, no estic en contra de l’exportació però per anar tastant coses noves, no per arribar-hi i fer negoci». I manté intacta la seva filosofia: «jo no vull vendre palets de cervesa, sinó a gent que en vulgui un producte bo i nostre!».
De fet, la cervesa de producció artesana pràcticament arriba a l’1% de la producció a l’Estat. «Tenim independència dels grups cervesers industrials, però compte que aquest 1% també el volen!»

botomalarrassa

Presència i vincles amb Terrassa

Entre els productes que fan i venen a Cervesa Barra n’hi ha quatre tipus. Una rossa daurada més suau; una amber ale de nom Octubre (“potser sí, amb ressons de la Revolució Russa”, confessa). L’excel·lent cervesa negra que elabora està basada en la que bevien els obrers anglesos i els estibadors, la working class, amb aroma de «cafè de comerç just que comprem a la cooperativa egarenca Alternativa3». Finalment, en fan una birra vermella anomenada Rubí, en homenatge a la ciutat on s’hi troba: «he descobert un lloc amb molta vida de poble i amb un teixit roig potent», precisament el tipus de lloc on la Judit s’hi sent més còmoda.

També a Terrassa hi ha presència de Cervesa Barra, i vincles més o menys directes. La Judit menciona llocs on es pot trobar com l’Ateneu Candela, Casa Evaristo, o el Cafè Teatre. Mantenen relació amb altres marques companyes que són originàries d’aquí, i reconeix que Terrassa és una «bona plaça de cervesa artesana». Explica com durant la mostra de cervesa artesana celebrada el passat abril, «va estar tot el dia plovent, i quan la gent va sortir a la tarda ho vam vendre tot!».

Judit Càrtex: “Si us plau no oblidem mai la feina que fan les dones!”

Originària i apassionada de la Barcelona dels moviments autònoms («ens han robat la ciutat en la nostra cara»), la Judit Càrtex és membre del Casal Independentista Octubre del Poblenou, on també col·laborà en muntar una cooperativa de consum. Entusiasta també del Sankt Pauli, fou una de les fundadores del Fanclub Catalunya d’aquest famós equip de futbol alemany, reconegut per la seva ideologia antifeixista, del qual es va presentar recentment a Terrassa el llibre Un altre futbol és possible (Tigre de Paper), de Natxo Parras i Carles Viñas. Reconeix però que «ho he hagut de deixar per dedicar-me a fer de cervesera». Ella també es defineix sobretot com antifeixista i antisexista.

A la Judit la reconeixen en el sector per ser de les poques dones cerveseres fabricants que estan «davant de l’olla»; però no ens hem d’oblidar de les dones que estan en la gestió, això és molt important també i no es valora prou!».

Miquel Gordillo

Related Articles

1 Comment

  1. JOAN RUIZ i JUANICO

    Senyores / senyors …
    El meu nom és Joan Ruiz Juanico, amb domicili a Barcelona (Espanya); col·leccionista i conservador d’un important arxiu d’etiquetes de diferents productes, entre d’altres, aigües, cerveses i refrescs. El propòsit d’aquest escrit és sol·licitar, si fos possible, obtenir les etiquetes dels models actuals com de les antigues (models antics o ja fora del mercat) dels diferents productes que la seva empresa comercialitza.

    Agraeixo sincerament la seva amable atenció i la seva atenció per l’interès de la meva demanda.

    Tanmateix, agrairia que indiqui també la forma de contribuir pel que fa al cost del material i del enviament o de qualsevol altre tràmit que sigui necessari.

    Confio en una bona acollida en la meva petició i en un resultat satisfactori per a mi.
    Salutacions,
    Joan Ruiz i Juanico

    Dades personals addicionals:
    Joan Ruiz Juanico
    c. / Velázquez, 17 – 21. 2ª 2ª.
    08023 Barcelona (Espanya)
    jrjuanico@gmail.com

Deixa un comentari