Una altra manera de viure la vellesa, en comunitat, sense propietats individuals, i fugint del model de residències per a gent gran. És l’objectiu de Walden XXI, un projecte de Sostre Cívic que serà el primer habitatge cooperatiu sènior de Catalunya. El formen actualment una quarantena de persones que veuran com un hotel rehabilitat de Sant Feliu de Guíxols serà el seu habitatge cooperatiu.

Josep Maria Ricart, president de Walden XXI, i Lucía Basulto, tècnica de comunicació de Sostre Cívic, ens expliquen la filosofia i l’estat del projecte.

Walden XXI és el nom d’aquest col·lectiu de 40 persones que compartiran un cohabitatge sènior en un hotel rehabilitat a Sant Feliu de Guíxols

Miquel Gordillo

Com us vau capficar en aquest cohousing per a gent gran pioner a Catalunya?

Josep Maria: El cohabitatge sènior per a nosaltres és l’alternativa a les residències privades i a la solitud no volguda. Quin és l’habitatge del futur de la gent gran, quedar-te a casa tot el dia? La solitud no volguda és el gran problema. A Barcelona moren cada setmana tres persones al seu pis. 169.000 persones viuen soles a Catalunya, potser esperant una plaça de residència.

Per això, una colla de gent gran l’any 2017, vam entendre que no volen ser propietaris del lloc on vivim, volem ser usuaris d’on vivim, i que la propietat no s’hagi de vendre. A més tenim blindat que els hereus puguin entrar, ja que pertany a la cooperativa. Volem canviar la manera com vivim la gent gran i tenir una alternativa a les residències privades mercantils.

Les persones associades a Walden 21 (www.walden21.coop) tenim unes pensions mitjanament altes, hem cotitzat bé, però veiem que les residències són una gàbia d’or, no tries amb qui estàs, a més hi ha horaris marcats de quan llevar-te, quan sopar, etc.

Expliqueu com serà aquest cohabitatge sènior.

Era un hotel de 74 habitacions que convertirem en 31 apartaments de 40 m², cuina americana amb foc d’inducció, tot totalment adaptable, amb portes de 90 cm perquè passi una cadira de rodes, ascensor per a lliteres, espai per fer fisioteràpia, etc. A banda, farem servir tots els serveis públics i sanitaris del poble. El més complicat és preveure ser una residència sense ser-ho. L’immoble el vam comprar fa dos anys, i ara s’estan concretant els aspectes tècnics de les obres de rehabilitació. La previsió és que entrem a viure-hi el 2025, les obres de rehabilitació comencen l’abril de 2023.

Un projecte totalment cooperatiu.

Vam crear cinc comissions i tothom participa d’elles: economia, arquitectura, la de cures, entesa com el benestar i el fet de cuidar-nos entre nosaltres i els conflictes que sorgeixin, la comunicació i la governança. Tenim un període de dos o tres mesos de coneixença per qui entra nou i a partir d’aquí acceptar-ho en el grup, es paguen 5.000 euros, retornables si marxen, i poden assistir a les assemblees. Ara ens falten algunes unitats de convivència pendents a cobrir.

A banda, volem estar oberts a la població de Sant Feliu, que participin i facin servir les sales, allò és del poble, és l’hotel més gran que hi havia, just al centre de Sant Feliu, a 300 metres de la platja, prop de tots els serveis. Valorem molt també la vida cultural que tenim al poble.

Malgrat els avantatges econòmics que suposa, és cert que és un projecte per a gent que us ho podeu permetre.
Som gent amb uns recursos que ens podem permetre afrontar aquest projecte, acabarem en tot cas sent un servei social. Amb la quota de cures, ens podem avançar a haver de pagar malament persones per fer-nos assistència, com ja passa habitualment, o a esperar a tenir una plaça en una residència. O a esclavitzar els nostres fills, i no volem que s’hagin d’encarregar de nosaltres. Podrem buscar professionals que estiguin ben pagats.

“La solitud no volguda és el gran problema. A Barcelona moren cada setmana tres persones soles al seu pis”

Així, sou capdavanters en promoure habitatge compartit exclusivament entre gent gran.

Ens va engrescar les possibilitats que ofereix una cooperativa d’habitatge com és Sostre Cívic, de la qual en som tots socis. Aquí es treballa amb banques ètiques o cooperatives, avalem amb les nostres propietats i ingressos, i es calculen totes les despeses. Hem de dir que amb la mentalitat de propietaris que tenim en la societat actual es fa complicat, per allò que hem de deixar les cases als fills. Per participar en un projecte com aquest, cal ser persones conscienciades, per això hem estat en ONGs, Ampes, cooperatives, alguns fins i tot hem viscut en comunes.

Aquest mes d’octubre hem encetat una campanya de captació de títols participatius que permeti completar el finançament. Els títols a adquirir són de 500€ cadascun, amb una remuneració del 2,25% o 2,50% anual, segons el període de venciment escollit (a 4 o 6 anys). [Enllaç a la campanya]

I com veieu el futur a mesura que us feu grans?

Hem establert una quota de cures, de 400 euros mensuals, per quan arribin les dependències, puguem fer-hi front. És com una petita mútua de 40 persones. Entre tots pagarem la dependència de l’amic que ho necessiti. També preveiem que hi haurà gent que morirà a partir dels 80 anys, i hem fixat l’edat màxima per entrar als 70 anys. Igualment contemplem tenir un conserge que portarà la gestió de tot. El que tenim clar és que no volem que els nostres fills cuidin de nosaltres, volem viure una vellesa autogestionada.

Sostre Cívic: habitatge per compartir

s una cooperativa d’habitatge que aposta pel model de cessió d’ús, un model cooperatiu i no especulatiu de lloguer i compra, basat en la propietat col·lectiva. «Els habitatges no són per especular ni per guanyar diners», descriu Lucía Basulto, tècnica de comunicació de Sostre Cívic. Van començar com a associació, quan a altres llocs d’Europa el cohabitatge era una realitat més avançada. Des de 2010 són una cooperativa.

«El contracte és de cessió d’ús, pagues una aportació inicial que és retornable, i unes quotes mensuals», explica Lucia. «S’aconsegueix una estabilitat per quedar-te 75 anys, i la flexibilitat de poder marxar i no tenir una hipoteca al darrere. És revolucionari en l’àmbit individual i socialment: en ser una propietat col·lectiva (ara més de 1.000 persones sòcies), blindem la propietat col·lectiva i ningú es pot lucrar».

Sostre Cívic realitza darrerament «molts convenis amb l’administració pública que ens cedeixen sol per construir, això també que baixi el preu del sol». Detalla Lucía que «Com que no hi ha un benefici per a un constructor, el que pagues és el que correspon està per sota preu de mercat. Si un pis a Barcelona està a 850 € com a mínim, la nostra quota és de 400 €».

Pròxim cohabitatge a Terrassa

En aquests anys els projectes de cohabitatge reeixits han estat constants. El primer va ser Princesa 49, al Born, després van venir diversos d’obra nova, com Cirerer, «aquí ja pots fer més coses pel que fa a mesures de sostenibilitat». Darrerament, han entrat els de tempteig i retracte: «són un tipus de projecte com a entitat social ens permet adquirir patrimonis de fons voltor que van quedar buits, per convertir-los en habitatge cooperatiu». Així, «en poc temps hem crescut bastant», reconeix, «tenim diversos projectes tant d’obra nova com de rehabilitació, on només en cal una rehabilitació petita, i els preus de l’habitatge són més econòmics que en el mercat immobiliari».

Encara més, Lucia ens explica que Sostre Cívic tindrà a Terrassa, per primer cop, «un projecte de 8 habitatges al barri de Ca n’Anglada, on podran accedir gent de totes les edats». L’únic requisit serà ser soci de Sostre Cívic.

Entrevista publicada a l’Espai Cuidem-nos Assistència activa a la gent gran i atenció a la llar Contacte: 685 624 480 / 937 364 722 www.cuidemnos.info