Un projecte comunitari de taller tèxtil i una possible cooperativa amb diverses entitats implicades i liderat per L’Eina.
Dones magribines cosint al taller tèxtil del barri de Montserrat. Foto MG
Miquel Gordillo
Un petit local del carrer Salamanca, al pàrquing on s’ubica el mercadal de Montserrat, acull un taller tèxtil i pràctiques d’idiomes. L’espai s’omple de vida cada dia amb la presència de dones magribines del barri, que vénen a aprendre l’ofici de costurera. Centrat actualment en l’elaboració de mascaretes, hi ha l’objectiu de formar amb elles una cooperativa de treball, tot i que el rerefons és un projecte sociocomunitari d’empoderament de les dones en què s’han implicat un seguit d’entitats socials de la ciutat.
La iniciativa compta actualment amb 18 dones d’origen magribí. «L’objectiu és que siguin autosuficients, surtin del barri, que siguin conscients que són ciutadanes de Terrassa», ens explica la Marieta Escobar, monitora de costura del taller que també anomenen com a Textilcoop. «Volem transmetre-les que aquí som totes iguals, els homes no estan per sobre d’elles», diu assenyalant el missatge d’un cartell a l’entrada.
Crear una cooperativa a curt termini
L’origen de la proposta es remunta a fa 4 anys, quan a l’Escola Montserrat es fa un procés participatiu al barri, en què es destaca l’interès per la costura. «Unit amb la necessitat d’una millor cohesió social, lligant totes dues coses s’inicia el projecte, explica el Pau Cónsola, de l’Eina Cooperativa. Detallen que és la tercera vegada que comencem un projecte diferent, «abans s’havia fet roba adaptada per a persones amb capacitat reduïda, però quan va arribar la covid es va haver de tancat el taller». Reconeixen igualment que això no suposava cap benefici: «la confecció industrial està molt malament pagada, d’això en té la culpa Amancio Ortega, no surt rendible», assenyala la Marieta. «Llavors vam pensar en fer el nostre propi producte i que fos lligat a l’economia social i solidària», explica el Pau.
En el projecte intervenen diverses entitats, com ara la Fundació Maria Auxiliadora de La Maurina, «ens cusen unes 200 teles per fer-nos un cop de mà», diu la Marieta. A banda del suport de l’Escola Montserrat, s’hi ha sumat l’AV Montserrat, a més dels serveis socials de l’ajuntament, la col·laboració de persones voluntàries, i la cooperativa l’Eina, entitat promotora de la iniciativa.
«L’objectiu és que siguin autosuficients, surtin del barri, que siguin conscients que són ciutadanes de Terrassa»
El teixit per fer les mascaretes va ser donat per la UPC, «és de polièster, fet amb ampolles reciclades, dura 25 rentades i acaben al container de plàstic. Primer, totes han fet mascaretes per a les seves famílies», detalla la Marieta. Actualment hi estan treballant en el projecte dues persones amb un pla d’ocupació, la mateixa Marieta i la Houria, qui exerceix com a mestra de català i dissenyadora gràfica de les campanyes del projecte. També destaquen la tasca de la Sonia Arnau, responsable de Serveis Socials. Són conscients, tot i el potencial de la iniciativa, de les limitacions que marquen els plans d’ocupació; apunta la Marieta que «es necessiten dedicar-hi més hores, sobretot veient les possibilitats del projecte, «hi ha dones que volen fer jardineria», a més de reconèixer que el català i costura són més aviat el vehicle pel veritable objectiu, que es l’empoderament de les dones.
«M’agradaria treballar en aquesta cooperativa, i ensenyar-me a cosir vestits i mascaretes. També aprendre català i castellà», ens explica la Hayat, una de les dones del grup matinal. També estan organitzant un cicle d’un divendres al mes, com ara una xerrada sobre emocions i menstruació, una obra de teatre d’empoderament de la dona, i un taller de grafitti. «Seria genial assolir una cooperativa, l’important però és el procés», afirma la Marieta. L’objectiu de la cooperativa seria factible amb la venda de les mascaretes. En tot cas, «busquem gent que ens ajudi amb el seu temps i també mecenes».
Deixa un comentari