Impulsar el treball cooperatiu, l’objectiu principal.
Javier Domínguez i Paqui Guerrero de l’Eina Cooperativa, i Óscar G. Villa i Xavi López de Sprintcoop, tècnics de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental a l’àrea de Terrassa i rodalies.
La Generalitat, a través del Departament de Treball Afers Socials i Famílies, va promoure el passat any el desplegament de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius. Aquests estan concebuts com a espais de trobada, coordinació, aprenentatge, innovació, creació i assessorament en l’àmbit de l’economia social i cooperativa en el territori. Han estat 10 AC a tot Catalunya al llarg de 2017.
Els objectius dels Ateneus Cooperatius (AC) són els de crear espais per a l’enfortiment de l’economia social i cooperativa, així com d’afavorir la creació d’empreses en aquest àmbit per avançar cap a un país amb més i millor feina.
L’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental es distribueix en tres subàrees que es corresponen amb les xarxes locals de Terrassa, Sabadell i Sant Cugat. La de Terrassa dóna cobertura a la població dels municipis de Castellbisbal, Matadepera, Rellinars, Terrassa, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls.
Sprintcoop s’incorpora per impular l’acompanyament en la consolidació de projectes.
La diagnosi i visibilització de l’economia social al territori era una de les tasques a dur a terme. En conversa amb Malarrassa, el Javi Domínguez, qui ha coordinat les accions, ens explica que “la tasca s’ha adreçat a 220 empreses de l’Economia Social, centrant-nos especialment en cooperatives i societats laborals”.
Una altra tasca a destacar ha estat l’elaboració d’un mapa comarcal d’empreses de l’ESS, i l’inici d’una borsa de treball que ha de servir de punt de contacte entre persones que cerquen feina, i les empreses que ofereixin serveis complementaris: per ex. informació sobre l’accés a accions formatives, d’actes que es fan al territori, etc.
A través de punts setmanals d’assessorament i informació – també a Sabadell i a Sant Cugat-, es dóna suport per crear i desenvolupar cooperatives, societats laborals i també inserció en empreses de l’ESS. S’ha fet formació en cooperativisme i presentacions de models i bones pràctiques cooperatives dins el dicle “Els Dilluns de l’ESS”, amb 15 presentacions a l’Ateneu Terrassenc, i 7 jornades de sensibilització i dinamització destinats a persones emprenedores. En total, s’han acompanyat més de 20 projectes, dels quals s’han constituït 8.
Pel que fa a la formació, s’han dut a terme 23 tallers a joves de cicles de graus formatius i universitaris sobre la creació de cooperatives com a sortida professional, amb la participació de 352 alumnes. En aquest sentit, es van realitzar dues taules de treball per a docents. Cal destacar també el desenvolupament del Postgrau d’ ESS que es realitzarà durant el segon semestre del curs 17-18. També s’han fet dues trobades de la Taula Territorial, el passat 24 d’abril i el 10 d’octubre. I destaca un recull d’empreses i entitats socials, així com l’elaboració d’un catàleg amb exemples de bones pràctiques.
El Javi insisteix en que “no ha estat una tasca d’acompanyament als emprenedors clàssics”, sinó que s’ha arribat a gent que té idees però no passa pels centres d’emprenedoria habituals. “Hem donat visibilitat a través del Dilluns de l’ESS de les cooperatives del territori i de col·lectius de l’àmbit, per tal de difondre les seves iniciatives”. S’ha de dir que la intercooperació entre l’AC i la Xarxa d’Economia Solidària de Terrassa (XES) ha estat clau per fer més visible i assentar la seva posició.
L’ESS, un sector econòmic que vol transformar
“En un inici el perfil que identificàvem eren persones amb situacions d’especial vulnerabilitat: aturats de llarga durada, migrants i dones en situació laboral precària, i de sectors professionals formats bàsicament per autònoms (professionals liberals i tècnic qualificats) o bé de sectors econòmics precaritzats, com el sector cultural”, apunta el Javi. “Tanmateix però, els perfils han estat variats. Sobretot es tracta de “persones joves, amb una perspectiva social i experiència associativa”.
Pel que fa al suport a nous projectes d’economia social: “n’hem atès d’emprenedoria formats per persones que tenen en ment un projecte i es dirigeixen a l’AC per estudiar la seva viabilitat”. D’altra banda, hi ha projectes que neixen des d’associacions de veïns que donen suport a persones en situació de precarietat o associacions d’aturats. Concretament s’han treballat diferents projectes amb el Colectivo de Parados de Terrassa. Un altre tipus de projectes corresponen a l’articulació de processos cooperatius “des d’associacions com els horts urbans, els grups de consum agroecològics, i les cooperatives d’habitatge centrades específicament en el cohabitatge”.
“Podem dir que en general els processos són lents en la majoria de casos, per la falta de recursos per poder començar l’activitat”, ens detalla el Javi; “en d’altres (projectes agroecològics, cooperatives d’habitatge,…) ho són a causa de la necessitat d’articulació de convenis amb l’administració, com per exemple la cessió de terres o d’habitatges”.
Així doncs, l’Ateneu ha donat resposta a tot tipus de perfils, i s’espera que en molts casos ara donin els seus fruits. Tanmateix, segons ens relata el tècnic, el perfil majoritari d’enguany ha estat “sobretot un sector jove que vincula el seu àmbit laboral a un sector econòmic amb potencialitats transformadores: cultura, energia, agroecologia, comunicació o lleure en són alguns dels exemples”. Cal ressaltar també, diverses iniciatives mercantils, que amb més o menys relació amb l’anterior, s’han apropat des de la consciència del cooperativisme per dur a terme una transformació del seu model empresarial.
Les perspectives fan preveure una cristal·lització dels resultats, de cara a la continuïtat dels Ateneus en aquest 2018. “El projecte que presentem beu de l’experiència i el treball realitzat en el marc del primer any de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental i del treball de diagnosi realitzat”, explica el Javi. “Aquesta ha permès construir una xarxa d’implicació i complicitat a tota la comarca, i una forta referencialitat per a impulsar projectes i eines de l’Economia Social, Solidària (ESS), especialment pel que fa a la seva forma cooperativa”.
La incorporació de Sprintcoop i la reorganització interna esdevenen claus per a la consolidació del projecte d’Ateneu Cooperatiu, al temps que es guanyarà en capacitat de treball, visibilitat i implementació territorial. D’aquesta manera, seran dues cooperatives de Terrassa, L’Eina i Sprintcoop, les que treballaran per impulsar l’Ateneu, juntament amb Can Capablanca de Sabadell i Doble Via de San Cugat, amb l’Ajuntament de Sabadell a través de Promoció Econòmica de Sabadell i el Consell Comarcal del Vallès Occidental.
D’entre totes les experiències viscudes, la pedagogia amb els joves és de les més destacables: “quan vam treballar amb un grup d’alumnes de l’escola Cultura Pràctica, a través de l’entrevista Pam a Pam, vam adonar-nos de l’interès que desperta en ells el coneixement de com és l’economia social.”
“El suport de l’Ajuntament ha de ser clau per impulsar l’ESS”
En aquest segon any de vida de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès, els objectius es fan més palpables i concrets. Xavi López, de Sprintcoop, té clar que l’objectiu general i transversal és “fer de l’economia social, cooperativa i solidària, peça clau per a generar ocupació de qualitat”. D’aquí la importància de la incorporació de la cooperativa Sprintcoop al projecte: “creiem que hi ha un objectiu previ i necessari a la consecució dels indicadors que passa per consolidar el projecte en la seva vessant organitzativa, tècnica i comunicativa”, manifesta el Xavi. I afegeix que pretenen “millorar l’eficiència i qualitat de l’eina que estem construint per arribar a més persones, impulsar més projectes i estendre la xarxa -i en conseqüència l’ESS- a tot el territori”.
“Ens agradaria aconseguir que una majoria social comparteixi que l’ESS és la fórmula més efectiva per a construir una societat més justa”, manifesta l’Óscar G. Villa. Reconeix també que “ara mateix, aquesta és minoritària, però volem que com a mínim no hi sigui tant”. O expressat en paraules del Xavi: “Nosaltres afirmem que sí hi ha alternativa: l’economia ha de ser social, solidària i cooperativa!”.
Amb l’ajut professional de Sprintcoop, es volen seguir cohesionant les propostes d’impuls de l’ESS, “augmentar-ne la visibilitat i estenent-les a tot el territori”. Per això, “proposem augmentar la nostra participació en les fires d’economia social existents, o bé començar a treballar-les en aquells municipis que no existeixin amb els grups locals. Aquesta tasca ens ha de permetre fer créixer el número de projectes impulsats, i dotar-los de més envergadura, viabilitat i xarxa per créixer i consolidar-se”.
A la vegada, aquest any alguns objectius han canviat, i s’han reforçat les hores d’acompanyament als projectes nous i de consolidació”. En aquest sentit, l’Óscar apunta que “ara podem acompanyar els projectes de forma més intensa i millorar-ne la qualitat”.
Tanmateix, s’espera que el rol que jugui l’Ajuntament de Terrassa sigui determinant. “És imprescindible el suport de l’administració local, per exemple per què faciliti un espai adreçat a l’ESS. L’any passat no hi ha hagut avenços en aquest punt, i seria molt important per al desenvolupament de la feina que es realitza des dels Ateneus Cooperatius”, assenyala l’Óscar. A més, gràcies a accions promogudes per l’Ajuntament com la Fira de l’ESS i el Terrassa Cooperativa, “s’està enfortint la xarxa i en som més, s’ha de veure tot el potencial que hi ha darrere l’economia social”.
Un any de treball intens en xifres
Durant els passats mesos de 2017 en què ha estat funcionant, des de l’Ateneu Cooperatiu s’han realitzat més de 1406 atencions. S’han registrat 821 participants en total, i 570 alumnes menors han rebut alguna activitats formativa o de sensibilització. Ha facilitat la inserció d’un mínim de 30 persones. I ha col·laborat en la creació de 8 empreses de l’economia social, sobre les 30 inicialment previstes.Durant els passats mesos de 2017 en què ha estat funcionant, des de l’Ateneu Cooperatiu s’han realitzat més de 1406 atencions. S’han registrat 821 participants en total, i 570 alumnes menors han rebut alguna activitats formativa o de sensibilització. Ha facilitat la inserció d’un mínim de 30 persones. I ha col·laborat en la creació de 8 empreses de l’economia social, sobre les 30 inicialment previstes.
- Nombre total d’activitats realitzades: 98
- Nombre total de professorat participant: 10
- Nombre total de centres formatius participants: 10
- Número de professionals d’assessories i gestories participants: 8
- Número de recursos, eines o productes generats: 20
- Promoció de la fórmula cooperativa i les societats laborals dirigida a un total de 12 associacions i SCP
- Contacte amb més de 220 empreses de l’economia social (cooperatives i societats laborals).
- Detecció de bones pràctiques de més de 80 empreses.
Miquel Gordillo
Deixa un comentari