Avui dijous ha estat un matí de reivindicació i protesta en pro d’un sistema sanitari que tracti millor les persones, tot plegat coincidint amb la visita del Conseller de Salut. Diversos membres de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública s’han concentrat al costat de la seu de Mútua de Terrassa, aprofitant que el Conseller Antoni Comín acudia a la ciutat a una reunió amb dirigents i sindicats de Mútua. La convocatòria improvisada d’una vintena de persones, ha servit per reivindicar el cas de la Lluisa Villar, que porta 7 anys amb dolor incapacitant, i que encara es troba en llista d’espera per ser operada.
El cas de la Lluisa és un més de tants i tants casos anònims que pateixen la manca d’una atenció adient per part del sistema sanitari. Almenys, en breus minuts li ha pogut explicar al conseller, a més de lliurar-li un escrit on detallava el seu historial, la situació d’indefensió en què es troba des de fa anys, i la manca de solucions que li està oferint la sanitat pública.
Lluisa Villar dialoga amb el Conseller Comín, a l’entrada de Mútua. Foto: JC
El via crucis de la Lluisa es remunta al 2007, quan visità el seu metge de capçalera per un dolor lumbar de llarga durada. Des de llavors (aquí s’explica el seu historial) la solució per a la Lluisa, a banda de proves que no han determinat la causa i accidents domèstics, s’ha limitat a pegats de morfina per pal·liar el dolor. I el mal, lluny de remetre, han empitjorat. La Lluisa manifesta que després d’adreçar-se a Mútua, al Catsalut, a l’alcalde i a la regidora de salut, tampoc no ha rebut cap solució, la qual podria passar per una intervenció quirúrgica que no arriba. «La meva situació personal i del meu entorn va a pitjor», ens diu la Lluisa. «Vaig perdre la feina, l’ICS em va donar l’alta, quan tinc dos informes mèdics que diuen que no puc treballar», mentre l’ICAM rebutja la seva demanda per obtenir la invalidesa.
«Desprivatització» de la Clínica del Vallès i recursos a la pública
La visita del Conseller de Salut a Terrassa tenia el rerefons de la recent finalització del contracte entre el Catsalut i la Clínica del Vallès, grup sanitari privat, i el traspàs de recursos cap a la sanitat pública. En paraules del mateix Comín, la «desprivatització» per afavorir centres públics de la comarca “que no tenen afany de lucre”, com són el Parc Taulí de Sabadell i el Consorci Sanitari de Terrassa. En el cas de l’Hospital de Terrassa, que pertany al CST, 10 treballadors de la Clínica del Vallès passaran a formar part de la plantilla d’aquest centre públic, a banda de 2,5 milions d’euros, que han suposat obrir 20 llits i 8 sessions de quiròfans addicionals a les tardes.
Miquel Gordillo
Escrit lliurat al Conseller de Salut
El VIA CRUCIS DE LA LUISA
NOU ANYS DE PATIMENT INNECESSARI QUE L’OPERIN JA!És un cas que no té una explicació lògica, fem una mica de memòria: Aproximadament a l’any 2007 comença el “VIA CRUCIS de la LUISA”, fa 9 anys que va visitar al metge de capçalera per un dolor en la zona lumbar de llarga durada, la deriva al traumatòleg que li demana una ressonància magnètica de la zona, en la que s’aprecien vàries hèrnies lumbars, el tractament proposat són pegats de morfina. Ella li diu que vol un altre tipus de tractament ja que aquest no li solucionarà el problema i li generarà efectes de drogodependència.
Comença sessions de rehabilitació i diferents tractaments farmacològics amb els corresponents efectes secundaris, al mateix temps comença tandes de massatges, quiropràxies y fisioterapeutes etc. Sense resultats.
Al març del 2015 té uns marejos amb una caiguda produïda per la medicació i és transportada a urgències de Mútua de Terrassa on se li practica un SIET RX y cap RM, TAC, malgrat la gravetat de la caiguda i el diagnòstic de fractura en la vèrtebra D7.
A la setmana d’estar de baixa, en el seu centre de treball, li notifiquen l’acomiadament per absentisme laboral.
En agreujar-se el dolor i no tenir notícies per a la rizòlisis, decideix reclamar en Atenció al Client de Mútua de Terrassa. Resultat de la reclamació és que el metge canvïi el grau d’assistència de preferent a urgent, tot i ser urgent, per a la prova va haver d’esperar 14 mesos.
Una vegada feta la prova de rizòlisis i, sense resultats, se li preparen el papers per a la cirurgia.
Com segueix tenint dolors constants torna al metge de capçalera i, aquest li comenta que pot demanar un TAC, però que trigaran un any en fer-li, i li proposa fer de manera privada una ressonància magnètica cervical i una altra dorsal que la Luisa paga de la seva butxaca, el resultat de les proves és que té una hèrnia cervical que desplaça i comprimeix la medul·la cap a la dreta y una altra vèrtebra dorsal fracturada, que no havia vist ningú de Mútua per no realitzar-li les proves pertinents.
Mentrestant s’han fet reclamacions a Mútua, CatSalut, a la regidora de salut i a l’alcalde, perquè solucionin la situació desesperada de la Luisa. No hagut cap reposta positiva. Fins i tot la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa vaàrem demanar una entrevista amb el director mèdic de Mútua perquè ens expliquès per que té una pacient durant 7 anys amb un problema de salut tant deteriorat que Mútua es incapaç de solucionar (la secretària ens contesta que en uns dies tindríem una resposta), passades setmanes tornem a reclamar l’entrevista sense cap resposta per part de Mútua.
A tot això, demanem informació a i’ICS per saber si està en alguna llista d’espera i ens contesta que des del març està en llista d’espera per a una cirurgia instrumentada del raquis i que el temps màxim d’espera establert per CatSalut és de 365 dies, però que el temps mitjà d’espera és de 598 dies, en definitiva que la Luisa encara li falten 2 anys perquè algú li solucioni la seva patologia.
És increïble i és inhumà que un centre hospitalari, en aquest cas Mútua de Terrassa, i els seus professionals puguin tindre un pacient 7 anys + 2 de propina que encara li falta per operar-se, així com la manca de transparència en donar explicacions de la seva conducta, mentrestant la Luisa té dolor insuportable que fa que constantment tingui que posar-se pegats de morfina, a més d’augmentar-li la dosi, hagi de prendre una altra morfina de rescat diàriament, a més dels antiinflamatoris. I més greu encara, li han robat 9 anys de la seva vida a ella y a la seva família, ha perdut la feina i per rematar el tema l’ICS li dóna l’alta, ja que considera que “pot treballar”, sincerament tot plegat molt patètic.
La Luisa necessita immediatament una solució. Després, si la Luisa, la PDSPT i altres entitats prenem altra tipus de mesures diran que som antisistema, però el sistema pot estar 9 anys maltractant a un pacient i quedar-se tan amples i els dolents som els pacients!
15 de setembre de 2016 PDSPT – Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa
(Tots els dimecres ens trobaràs de 18 a 20 h, en l’AA VV del Cementiri Vell de Terrassa)
Deixa un comentari