El Casal Popular l’Atzur s’enfronta a un judici per ser desallotjat

No Comment

La defensa d’aquest espai autogestionat, que compta amb sis anys de vida i el suport de diversos col·lectius de la ciutat, vol posar de manifest el cicle d’especulació immobiliària que hem patit els darrers anys.

El banc tòxic Sareb, propietari de l’immoble del carrer Arquímedes, ha interposat la demanda judicial per iniciar el desallotjament de l’Atzur.


Roda de premsa per anunciar la defensa del Casal Popular l’Atzur i el judici que tindrà lloc el 12 de març, al Raval. D’esquerra a dreta, Ermengol Gassiot, Joan Tamayo, Maria Sirvent, Ceci i Kim.

Un altre espai ocupat i autogestionat per col·lectius de la ciutat es troba en perill de desallotjament. Igual que el Kasalet, amb vint anys de presència i lluita a la ciutat, ara és el Casal Popular l’Atzur el que es troba als tribunals de justícia per ser desallotjat. El pròxim 12 de març és la data de judici als Jutjats de Primera Instància de Terrassa per dilucidar el futur de l’Atzur.

El Casal Popular l’Atzur va néixer a la ciutat l’octubre del 2012, en un moment de necessitat de disposar d’un espai de trobada i que fos gestionat directament per joves de diferents col·lectius, «on el centre de l’activitat no sigui el consumisme», ha destacat la Ceci, membre de l’assemblea de l’Atzur, a la roda de premsa realitzada el passat divendres divendres.

L’any 2013 ja es va intentar desallotjar l’Atzur a causa de la denúncia de la immobiliària adscrita a Caixa Penedès, Terres i Projectes, propietària de l’espai en aquell moment. Aleshores, però, la pressió social i la intermediació entre l’Ajuntament i el propietari va fer que es paralitzés el litigi.

Així, davant el judici imminent, l’assemblea del casal ocupat demana que el judici es suspengui i que l’Ajuntament de Terrassa es posicioni i intervingui entre l’Atzur i el banc Sareb.

Durant més de sis anys l’activitat en aquest espai ha estat molt viva i s’hi han dut a terme xerrades, tallers formatius, cinefòrums, actuacions musicals, recitals de poesia, així com també diverses assemblees de col·lectius. L’Atzur va ser també, fins fa uns mesos, la seu de la CUP. Entre altres col·lectius, hi han participat el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, Arran, Comissió de Festes Populars de Terrassa, Assemblea d’Okupes, un grup de salsa, el sindicat COS, Frente Obrero, el grup de cultura popular La Mulassa, el col·lectiu feminista Quart Creixent o Endavant i Arran, grup que va alliberar aquest espai en primera instància. També dóna cabuda a la cooperativa de Consum i Resistència de l’Atzur.

El judici, el 12 de març

La situació és una altra des de fa uns mesos, quan l’immoble va ser absorbit per la Sareb, el «banc Tòxic»: «denunciem que ens volen fer fora només per especular i mercadejar amb el dret a l’habitatge», han explicat des de l’Atzur. De cara el judici, que tindrà lloc el pròxim 12 de març als Jutjats de Terrassa, hi ha tres persones encausades, les quals s’han autoinculpat davant del requeriment processal que es va iniciar el passat setembre.

«És un espai d’aprenentatge personal i col·lectiu, una alternativa al sistema que ens vol submises. Un sistema fomenta des de fa bastants anys un model d’especulació per accedir als immobles només basat en la compra», ha argumentat Maria Sirvent. La diputada al Parlament ha denunciat que a Terrassa els preus es van multiplicar per tres durant els anys de la bombolla immobiliària i «mentrestant una de cada quatre cases està buida». Sobretot destaca com «hem regalat 61.000 milions d’euros públics per salvar els bancs», i la hipocresia que suposa que «ara l’Atzur pertanyi al Sareb, que hem pagat nosaltres mateixes».

Mantenir viu l’espai, i que l’Ajuntament respongui

L’advocat i activista Joan Tamayo ha adreçat crítiques a l’Ajuntament local per haver contribuït a fer créixer aquest model especulatiu amb «més de 40 anys de govern d’esquerres que no ho és; en una ciutat on s’ha construït de forma purament especulativa, i que bona part del deute del consistori és degut a aquesta pràctica». Per això, Tamayo denuncia la «manca de criteri per pensar com ha de ser la ciutat, no en tenen ni idea, només pensen en les eleccions». Si volem dignitat, hem de lluitar per defensar l’Atzur», ha conclòs.

En la mateixa línia de denunciar l’especulació convinguda entre administracions i banca s’ha expressat Ermengol Gassiot, secretari general de la CGT Catalunya: «a Catalunya, en la època més gran de retallades i de baixada del poder adquisitiu, es van destinar seixanta mil milions d’euros per rescatar els bancs, que és el pressupost de dos anys de la Generalitat». Gasiot també ha afegit, en referència al judici, que «la justícia és tremendament classista, ha estat configurada a la mida del sistema capitalista que l’empara». A més a més ha afegit que «la lluita per defensar l’Atzur també interpel·la els treballadors en aquest judici que guanyarem».

Des de l’assemblea del Casal s’han anunciat algunes accions per mantenir la defensa de l’Atzur: el 23 de febrer hi haurà una parada informativa al Mercat de les Puces, al Parc de Sant Jordi. També es farà un vermut solidari el pròxim 10 de març, i una concentració de suport el mateix dia del judici, el 12 de març.

Miquel Gordillo

Related Articles

Deixa un comentari

Cicle de debats ‘El futur que volem/2’. Del 22 d’octubre al 26 de novembre