El col·lectiu recorda que la llei empara les famílies més vulnerables, i exigeix que es multi amb 90.000 euros els grans tenidors que no ofereixen un lloguer social, tal com va aprovar el Parlament.
L’Ajuntament de Terrassa “no ha posat cap multa”, afirma la PAH, i considera que els ajuntaments catalans, en no aplicar la llei, “permeten i són còmplices dels desnonaments a famílies vulnerables”.
Lectura del manifest de la PAH Terrassa, en què es reclama aplicar la llei i sancionar els bancs i fons voltor que no ofereixen un lloguer social a les famílies desnonades. MG
Miquel Gordillo
Ho diuen alt clar: «1 desnonament, 1 multa». És el crit de guerra que la PAH de Terrassa ha escenificat aquest matí, en una acció i lectura d’un manifest, al Raval de Montserrat. El col·lectiu exigeix que se sancioni amb multes als grans tenidors que no ofereixen un lloguer social a les famílies vulnerables abans de ser desnonades, i per tant que s’apliqui totalment la Llei 24/2015 per garantir el dret a l’habitatge a Catalunya.
La PAH considera que, malgrat l’assoliment d’aquesta llei fa dos anys, i del decret que amplia els supòsits de la norma, els grans tenidors, principalment bancs i fons d’inversió, també anomenats «voltor», estan incomplint l’obligació d’oferir lloguer social a persones i famílies que es troben en situació d’exclusió residencial. Així, veuen com «bancs i fons voltor estan burlant la llei», tot produint-se encara molts desnonaments.
En el manifest que s’ha llegit, extensiu a totes les PAH del territori, donat que la campanya s’ha realitzat en altres municipis catalans, s’afirma que “l’Ajuntament de Terrassa no ha posat cap multa”, encara que la llei ho permet. Ara com ara, han detectat 16 casos d’incompliment de la llei a la ciutat, tot i ser conscients que molts casos no arriben a la PAH.
Per això, el col·lectiu exigeix que per cada desnonament sense oferir un lloguer social, es posi aquesta multa de 90.000 euros. En aquest sentit, han demanat públicament poder tenir una reunió amb l’alcalde de cara la setmana entrant, «perquè ens doni una resposta i ens expliqui quan s’actuarà, i si no s’atreveix, com diu la llei, que ho digui també!», han expressat.
16 casos d’incompliment de la llei detectats per la PAH Terrassa
Durant l’acció, s’han exposat dos exemples dels 16 que la PAH té recollits. L’Antonio ha explicat que va estar tres mesos vivint en un cotxe amb la dona, i ara ocupa «un pis des de fa dos anys d’un banc, que el va vendre a un fons voltor. Des dels serveis socials municipals no m’han donat cap solució, només un reallotjament en un alberg». El desnonament del pis on viu es va aturar durant un mes, ara hi ha un altre en marxa.
Per la seva part, el cas de la Belén: «porto ocupant un habitatge durant quasi 4 anys amb una menor de 7 anys». Malgrat que el banc li va demanar documentació per tramitar un lloguer social, no ha estat així encara: «en un mes porto tres desnonaments seguits, no em donen l’opció d’un lloguer social, que és el que vull per mi i la meva filla».
L’Antonio exposa el seu cas, avui al Raval de Montserrat, juntament amb la PAH Terrassa. MG
També avisen que les entitats del Grup Promotor, PAH, APE i Observatori DESC, estaran pendents i mobilitzades perquè no hi es produeixi cap desnonament sense la seva corresponent multa de fins a 90.000 euros, perquè els grans tenidors cedeixin els seus habitatges i perquè les administracions públiques protegeixin les persones amb el seu reallotjament digne.
Altres punts que apunten les PAH de Catalunya, a banda d’instar els ajuntaments a ser garants de la llei amb contundència, són els següents:
1. Sancionin tots aquells grans tenidors que no facin l’oferta de lloguer social a les famílies i persones afectades per impagaments, execució hipotecària, renovacions de contractes de lloguer o ocupació en precari. Un desnonament sense una oferta lloguer social és un incompliment flagrant de la llei anti-desnonaments catalana.
2. Garantir reallotjaments dignes per a totes aquelles persones i famílies que han patit un desnonament.
3. Iniciïn els procediments contradictoris per a la cessió obligatòria de pisos buits propietat de grans tenidors. Facin un cens exhaustiu de pisos buits de grans tenidors del municipi.
4. Identifiquin clarament totes les necessitats d’habitatge del municipi.
5. La Mesa d’emergència ha de reduir immediatament les esperes i oferir un habitatge alternatiu abans del desnonament.
6. Facilitar l’empadronament al municipi de totes les persones que hi viuen, sigui quina sigui la seva situació de tinença regular o no de l’habitatge.
7. Sancionar els talls il·legals de subministraments bàsics.
8. Facilitar comptadors “solidaris” dels subministraments a aquelles persones i famílies vulnerables que tenen dificultats per accedir-hi.
9. Que les oficines locals d’habitatge siguin un espai de referència proper on les persones trobin assessorament de qualitat i suport en la tramitació de gestions de tots els aspectes relacionats amb l’habitatge (accés, prevenció de la pèrdua, gestió del parc d’habitatge, ajuts…).
La PAH recorda en el comunicat que la Llei 24/2015 va néixer arran la iniciativa legislativa popular (ILP) engegada el 2014 amb gairebé 150.000 signatures per garantir l’aplicació de l’art. 47 de la CE, i que va ser aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya, i la qual va ser possible «gràcies a les famílies afectades, moviments socials i a les persones que han posat el seu temps i cos desinteressadament per garantir el dret a l’habitatge».
Deixa un comentari