Primeres passes per un Parlament de debat i participació ciutadana

Una primera trobada oberta ha servit per començar a treballar en aquest nou espai de debat, de participació real i de presa de decisions per incidir en la vida pública de la ciutat. La intenció de crear un Parlament Ciutadà ha estat iniciativa del Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana i de les entitats socials que el conformen. Ara es pretén convocar una experiència pilot de Parlament per debatre sobre la gestió l’aigua, prevista per al proper 21 de gener.

L’anomenada democràcia, i més encara, la democràcia directa com a dret bàsic de la ciutadania, que reflexiona, debat i pren decisions al voltant dels afers que li afecten, és un anhel que moltes persones i col·lectius reclamen. Aquesta possibilitat , amb pas ferm i és cada cop més una realitat, s’ha començat a treballar a partir dels debats mantinguts per les entitats que formen el Consell d’Entitats, creat fa uns mesos. Pretenen conformar un espai que ens permeti formar-nos, debatre i incidir. En definitiva que aprenem, des del reconeixement i la confiança mútua, a practicar allò que s’entén com a nova manera de fer política.

La jornada realitzada al Centre Cívic Francesc Macià al llarg del matí de dissabte va servir com assaig d’aquesta experiència, i al mateix temps, per començar a assentar les bases d’un Parlament Ciutadà local. L’interès suscitat ha convocat a unes 60 persones en aquesta primera trobada.

L’experiència que es pretén encetar a Terrassa s’emmiralla en el Parlament Ciutadà de Catalunya, que es va posar en marxa fa un parell d’anys i que comparteix aquesta filosofia de practicar la democràcia directa. La Itziar González va ser convidada a explicar la seva experiència com a impulsora del Parlament, el qual compta amb un grup impulsor de 22 persones. L’activista i ex-regidora de l’Ajuntament de Barcelona, actualment assessora municipal en el consistori egarenc, volgué destacar que «l’essència de la ciutat és la d’acollir persones, és un lloc d’arribada, per tant ha de ser un espai inclusiu, no exclusiu».

Una nova forma de fer política

Prenent com una de les bases aquesta premissa, els defensors d’aquesta nova manera de fer política creuen fermament en que amb el debat i la pràctica quotidiana ha de construir-se la ciutat. «Ara els ciutadans ens tornem a plantejar la ciutat com a espai d’escolta, hem tornat a reconnectar».

De fet, la idea del Parlament Ciutadà, malgrat que no pretén substituir-lo, posa en qüestió el sistema parlamentari basat en la representació: «la pluralitat de la societat pretén que estigui representada per un sistema de partits polítics presents en parlaments, i que a més han d’administrar la institució pública”. En la seva opinió, això implica que «té una altra lògica de funcionament». La Itziar González, que va ser un càrrec electe, ho il·lustra afirmant que un parlament de grups polítics (o d’un plenari municipal), «és un espai de confrontació, i més encara, hi ha la impossibilitat de dur a terme accions polítiques, per les lleis que els mateixos polítics elaboren». La llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, la LRSAL , n’és un exemple prou il·lustratiu, quan posa impediments en que la ciutadania es reapropïi dels serveis públics.

En opinió de la Itziar, «estem en un nou cicle en què la ciutadania ha pres consciència i vol que es reconeguin els seus drets», afirmà. «Normalment la ciutadania havia de lluitar per qüestions bàsiques; ara sembla que ningú està content, ni els ciutadans, ni els treballadors… El Parlament Ciutadà vol crear espais de confiança, que fugi de les confrontacions pròpies dels partits”.

Cal recordar que l’activista presideix el Consell Editorial, la taula municipal que impulsa l’anomenat procés participatiu vers la gestió d’aquest servei. Precisament per aquesta qualitat de contractada per l’administració, ressonen amb més força les seves paraules en afirmar que «qui produeix coneixement és la ciutadania, no la institució». En aquest sentit, la Itziar destacà com a fet rellevant: «Qui ha posat el tema de la gestió de l’aigua al centre del debat? La mateixa ciutadania», en referència a la tasca realitzada per la Taula de l’Aigua pel que fa a la municipalització del servei que està en marxa.

Itziar González explica l’ideari del Parlament Ciutadà, dissabte 15 d’octubre al CC Francesc Macià.

Volem influir en l’administració

Hi va haver treball per grups per abordar com funcionarà aquest Parlament Ciutadà a Terrassa. Entre els aspectes que es van debatre: els seus principis i objectius, quin i com pot formar-ne part, com prendre acords, entre d’altres qüestions. Un dels consensos adoptats al final de la jornada, és que el debat de la gestió de l’aigua s’ha de fer extensiu a tota la ciutadania. Per això, s’ha programat la convocatòria del Parlament Ciutadà pel proper 21 de gener.

Al seu torn, s’ha fixat una propera cita en format de trobada com la de dissabte, per fer avançar aquest nou espai de debat i participació, que serà el 19 de novembre. I seguidament, el 21 de gener, la convocatòria del Parlament amb el tema de l’aigua com a tema monogràfic.

Miquel Gordillo