Les eleccions del 21D ens han deixat un resultat net, clar i també difícil de gestionar. A Terrassa, igual que al conjunt de Catalunya, hem tingut una participació altíssima i tot s’ha desenvolupat amb una normalitat i un civisme extraordinaris. És cert que l’aplicació de l’article 155 i el fet que hi hagi persones a la presó o refugiades a Brussel·les ha donat un caràcter estrany i anòmal a aquestes eleccions, però també és cert que hem votat de forma massiva i que hem donat una gran lliçó de democràcia i de respecte.
Ara cal, doncs, llegir atentament els resultats i donar un cert marge de temps als partits polítics perquè puguin elaborar propostes de futur constructives, coherents i sensates.
A Terrassa, les forces independentistes (ERC, Junts per Catalunya i CUP) han guanyat clarament, amb un 40,5% dels vots, entre els quals hi ha ideologies molt diferents, tot i compartir l’accent independentista. També és cert que les formacions del bloc centralista i de dretes, Ciudadanos i PP, han aconseguit un bon resultat, amb un 29,80% dels vots. I finalment, els partits que defensem solucions d’esquerres i federalitzants, com el PSC i Catalunya en Comú, hem assolit gairebé una quarta part dels vots, un 23,96%.
En el que s’anomena «l’eix nacional» tenim una victòria de l’independentisme, però sense la força suficient per emparar una estratègia unilateral. En «l’eix ideològic» tenim una victòria de les dretes, també sense suficient contundència com per avalar rotundament les retallades a l’Estat del Benestar ni les polítiques neoliberals.
És hora, doncs, de fer política. I tota bona política democràtica es basa en la fortalesa dels valors propis, sens dubte, però també en el diàleg amb els que defensen valors diferents i igualment respectables.
Òbviament, d’entrada cal reconèixer amb tota l’honestedat els resultats, felicitar els guanyadors i veure, a partir d’ara, quines oportunitats de fer política ens obren aquests tres eixos: el del centralisme més radical, el de l’independentisme i el de la recerca de solucions federals per millorar l’encaix i l’autogovern de Catalunya en una Espanya que volem més plural i oberta.
La meva opció, òbviament, és aquesta darrera. Des del respecte més absolut als resultats electorals, crec que aquesta és la via més sensata per buscar una sortida al bloqueig d’una Catalunya que ha expressat tres voluntats molt diferents però que tampoc no està tancada al diàleg ni a la voluntat de trobar espais per a una certa entesa, ni que sigui només a la recerca d’alguns «mínims comuns denominadors» que ens permetin avançar.
El bloqueig, l’immobilisme, no és una opció, sinó un fracàs de la política, que existeix per donar solucions i no per generar problemes i traslladar-los als ciutadans i ciutadanes.
Tenim una oportunitat, en els propers mesos, per explorar camins que ens donin serenitat i esperança, que rebaixin la tensió, que no busquin la derrota o la rendició de l’adversari, sinó que puguin obrir pas a noves idees i nous plantejaments. No és fàcil, en absolut. En els darrers temps s’han destruït molts ponts, s’han aixecat moltes barreres, s’han creat molts greuges i moltes desconfiances. Cal tancar ferides, cal asseure’s a parlar, cal aprofundir la democràcia, cal respectar els que pensen diferent que nosaltres i cal acceptar que hem d’arribar a pactes dignes, raonables i acceptables.
Tinc l’esperança que aquestes eleccions del 21 de desembre ens donin l’oportunitat, a partir de la lectura serena dels seus resultats, d’obrir un nou temps per a Catalunya.
Diàleg, respecte, honestedat i democràcia. Aquests són els valors que, al meu entendre, poden desbloquejar el present i el futur del nostre país.
Alfredo Vega, Alcalde de Terrassa
Deixa un comentari