Anna Carol a la seu d’Òmnium Cultural Terrassa. Foto: PV
Pep Valenzuela
Nascuda a la casa familiar, la besàvia era llevadora, en el carrer Sant Isidre, veïna de la Marta Pessarrodona, premi de les Lletres Catalanes d’aquest any i qui també la besàvia va ajudar a venir al món, la de l’Anna Carol és una vida molt lligada a la defensa de la llengua i cultura catalanes i a Òmnium Cultural. Estudiant de Magisteri, final dels anys 60, començà a donar classes de català com a voluntària de l’entitat, tasca a la qual es va dedicar professionalment després d’acabar Filologia Catalana. Escollida fa pocs mesos, és la primera dona presidenta d’Òmnium Cultural Terrassa en els seus 50 anys d’activitat.
T’estrenes en l’activisme, per dir-ho d’alguna manera donant classes de català?
Jo tenia uns 17 anys, Òmnium cercava monitores per fer classes de català a les dites «escuelas nacionales», llavors oral només, perquè d’escrit quasi que no en sabíem. Vaig començar al Bisbat d’Ègara, fèiem classes per a l’alumnat que voluntàriament s’apuntava, llavors encara estava lluny que el català fos assignatura al currículum. Recordo que allà vaig conèixer el Cristóbal Castro, des de fa temps reputat fotògraf. Mentre estudiava Magisteri, amb aquelles classes Òmnium ens donava uns diners, per pagar quatre despeses. En acabar Magisteri vaig fer Filologia Catalana. Després he donat classes de llengua i literatura catalana i fins ara, que ja em jubilo, a l’escola Cultura Pràctica.
Vas continuar la relació amb Òmnium?
Des de llavors el vincle amb Òmnium l’he mantingut sempre. Després de les classes em van demanar formar part de jurats literaris, d’infantils i juvenils, del Premi Maria Rovira, de narracions per joves, bastants anys. Ara fa 7 anys em vaig incorporar a la junta com a vocal, i era secretària del premi de novel·la Ferran Canyameres (creat per Òmnium Terrassa el 1986). En la darrera assemblea vaig ser elegida presidenta.
Alguna altra militància?
Vaig estar uns anys militant a ERC, fins i tot en vaig formar part de les llistes a l’Ajuntament. Però coincidint amb el segon tripartit a la Generalitat, amb Josep Montilla com a president, vaig plegar. De fet, sempre m’han preocupat més i molt especialment els temes de la llengua i la cultura.
En els darrers anys, però, Òmnium ha desenvolupat un paper important en el procés sobiranista.
Sí. Com diu en Jordi Cuixart: «Òmnium va néixer per salvar els mots i ara ens toca salvar les llibertats». Va néixer amb una finalitat i ha anat derivant i en aquests moments ens trobem que se’ns estan vulnerant els drets fonamentals i hem de lluitar per les llibertats. A Òmnium sempre s’han respectat totes les ideologies, ha estat molt neutre en aquest sentit. Hi ha molta gent que no es vol vincular amb una ideologia concreta, no vol militar en un partit concret, però sí per la llengua i el país. La veritat és que no parem d’augmentar de persones sòcies. En aquests moments, a Terrassa, som 5.000 sòcies.
El Procés us ha canviat bastant la vida…
Sí. En la nova situació política ens hem hagut de mobilitzar com mai abans. Mai havíem tingut cap president a la presó, encara que sí que havien tancat Òmnium, als anys 60. Estem vivint una situació totalment sorprenent; sembla impossible, al segle XXI, que se’ns estiguin vulnerant drets bàsics elementals. Però anem endavant. Com deia ahir en Jordi Cuixart: «ho tornarem a fer». Molta gent s’indigna, i cada vegada que en Jordi parla s’incrementen els socis. En acabar les seves declaracions al judici a Madrid, ja sonava el telèfon, gent que es volia fer sòcia.
Creus que hem viscut un salt de qualitat del moviment independentista?
Sí. Crec que no hi ha marxa enrere. La societat en general, és clar que no tothom, pensa que cal un altre país, una república, un altre camí que sembla l’únic viable perquè nosaltres puguem prosperar econòmicament i en tots els aspectes. La independència és el camí.
Ets la primera presidenta d’Òmnium a Terrassa. Com ho vius?
Jo sóc a la junta des de fa 7 anys i conec bé l’entitat. En Xavi Ordeix, anterior president, marxà abans d’acabar el mandat i proposà que jo assumís el càrrec. Jo, tot i que el moment és complicat i toca fer altres coses, ho vaig viure com un repte personal i de país. Estic molt contenta. També perquè no he entrat perquè toqués una dona. A la junta, de les 14 persones n’hi ha 6 de dones.
D’altra banda, aquest any, quan vaig començar el mandat de presidenta he tingut algunes alegries. Ens van donar, a Òmnium Cultural Terrassa, el premi Gorra Frígia, d’ERC, a entitats destacades pels valors republicans. I després, personalment, em van nomenar capdidata a Capgròs de l’any 2019; em va fer moltíssima il·lusió, pel reconeixement a la meva persona. Porto 4 mesos només de presidenta i estic molt satisfeta, tot i la tristesa de tenir en Cuixart empresonat. No parem de treballar, ja que no ens hem de deixar intimidar i hem de seguir endavant treballant i lluitant.
A Terrassa, 50 anys defensant la llengua i la cultura catalanes
Anna Carol, primera presidenta d’OC Terrassa en els seus 50 anys. Foto: PV
Podries explicar una mica el pla de treball habitual de l’entitat?
Aquest any celebrem el 50è aniversari de la creació d’Òmnium a Terrassa i el pla és una mica més ambiciós, però serveix per entendre. Terrassa va ser la primera seu territorial després de la nacional, creada el 16 d’octubre del 1969.
Hem fet un homenatge especial a Rialles, un grup que intentava que els nens i nenes de les escoles tinguessin les seves hores d’esplai o d’oci en català, i portava espectacles infantils de molta qualitat: pallassos, teatre, cinema i altres activitats. Preparem un altre homenatge als monitors i monitores que, amb la seva bona voluntat, van començar a entrar a les escoles per fer classes de català, bàsicament oral, als nens i nenes que no tenien ni idea. Serà el 25 de setembre. Hem buscat a arxius i hem preguntat a persones, a la filla de l’Anna Santamaria, que va ser iniciadora d’aquesta experiència; hem enviat missatges a les xarxes, ara en tenim una quarantena.
L’Anna va ser impulsora, anava a les escoles públiques a demanar permís per si volien o acceptaven els monitors i monitores per fer alguna hora de català, algunes escoles deien sí i altres no. Intentàvem «salvar els mots», que deia en Cuixart.
Encara en relació a l’aniversari, en Marc Zanón, un jove historiador, està fent un llibre del 50è aniversari. També preparem una exposició. Per últim, farem un acte amb tots els presidents d’Òmnium Terrassa, segurament el dia de la presentació del llibre. Jo sóc la número dotze. Malauradament, faltaran tres que ja ens van deixar.
Quines són les activitats que feu habitualment?
Cada any fem un concert per promoure la música en català, normalment pels volts de Sant Jordi, però aquest any ho hem canviat a octubre. Vindrà el grup Altercat, el del Miki d’Eurovision, que són exalumnes meus, casualment. Estan molt contents de venir i participar. En aquest sentit, una de les coses que volem potenciar, i que per a mi és molt important, és aproximar-nos molt al jovent. Vaig pensar que un concert amb aquest grup pot donar-los a conèixer Òmnium.
Després, els premis literaris. El més important és el Ferran Canyameres, que és el premi de novel·la negra més antic i més ben dotat de Catalunya. Aquest any la dotació és de 6.000 euros, l’any passat es va declarar desert i aquest s’ha augmentat una mica. El nivell d’exigència és alt. Aquest any es presenten 14 novel·les. El premi s’entrega al Jazz Cava, enmig de la Festa de la Nit del Misteri. Hi participa gent dels Països Catalans.
En aquesta mateixa Nit del Misteri s’atorguen també el premi Maria Montserrat Oller, per alumnat de 5è i 6è de Primària; i el premi Maria Rovira, per alumnat de 2a; a més del premi de poesia Enric Gall, juntament amb el de narracions curtes, també dit Ferran Canyameres.
Finalment, programem cursos d’història, amb el Centre d’Estudis Històrics de Terrassa; i altres sobre temàtica científica.
–Tot plegat, molta feina… Com us organitzeu?
La junta, formada per 14 membres, es reuneix mensualment, i formem comissions de treball per cada una de les activitats. Després hi ha el voluntariat; tenim una borsa i anem cridant a mesura que calen forces. La veritat és que en els darrers anys i, especialment des que tenim el president Jordi Cuixart a la presó, se’ns gira molta feina extra, com fer i penjar cartells, posar parades, organitzar actes i encartellades.
Tenim també una gran coordinació amb l’ANC, que és una organització més activista. Òmnium té un tipus de soci que no és tan actiu i polític, és un altre perfil. Costa més el voluntariat. La gent ve, paga la quota, té la sensació que ja col·labora.
Deixa un comentari