La Declaració Universal de Drets Humans «és un text miraculós», va declarar Volker Türk, Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans: «En un moment en el qual el món sortia d’esdeveniments catastròfics (com la Segona Guerra Mundial) la Declaració va establir drets universals i va reconèixer la igualtat de totes les persones».
Però, llastimosament, en el primer quart del segle XXI, la valoració que hem de fer és negativa, ja que no s’han assolit els objectius que els estats van signar a l’Assemblea General de les Nacions Unides a París, el 10 de desembre de 1948 a la Resolució 217 A. I per si no n’hi hagués prou, estem assistint a endarreriments en valors i drets molt preocupants.
Si en aquell moment va ser redactada per representants de totes les regions del món amb diferents antecedents jurídics i culturals, per què ara, el 2023, és tan difícil que els “amos” del món (polítics i econòmics) no tinguin la mateixa predisposició? O és que es troben massa allunyats dels valors humans que han de fonamentar una actuació tan necessària?
La Declaració Universal de Drets Humans (DUDH) és un conjunt de drets universals, indivisibles i inalienables, que reconeixen la mateixa dignitat i valor de totes les persones, sense cap exclusió, i tantes que en tenim diàriament, entre nosaltres! Òbviament, els éssers humans tenim els nostres trets distintius, però això no ens fa ni superiors, ni inferiors, ni susceptibles de ser privats dels drets.
Va ser la primera vegada que la comunitat internacional es va posar d’acord en un conjunt de valors comuns i va reconèixer que els drets són inherents a cada ésser humà i no els concedeix l’Estat. Els Drets no ens els regala ningú, els tenim, pel sol fet de néixer.
Des del dret a l’educació fins a la igualtat de remuneració, la DUDH va establir per primera vegada els drets indivisibles i inalienables de tota la humanitat.
La DUDH continua inspirant moviments de canvi en pro d’un món més igualitari i inclusiu que beneficiï a tots i totes, i ara ens toca agafar-lo com a text de referència per a la lluita que cal emprendre, amb força, en aquests moments (una revolta dels drets i dels valors).
El propòsit de la DUDH d’arribar a la dignitat i la igualtat en drets ha estat sotmesa a una mutació “greu”. El planeta s’enfronta a una crisi climàtica, la pandèmia de Covid-19, l’augment dels conflictes i les guerres, la inestabilitat econòmica, la desinformació, la injustícia racial, a més de les reculades globals en els drets de les dones. Les persones se senten frustrades i han perdut confiança en gairebé tot (crisi de valors), a causa del que elles consideren com a inacció i incapacitat de governs i institucions per a protegir els drets humans. Els i les joves senten que no són escoltades o no coneixen l’existència de la Declaració.
“Malgrat que els 30 articles de la Declaració han despertat una transformació en totes les àrees de les nostres vides, el manteniment del racisme, la misogínia, les desigualtats i l’odi, continuen amenaçant al nostre planeta”.
“El llenguatge i l’esperit de la Declaració pot tenir el potencial d’aconseguir superar la divisió i la polarització. I ben explicada i interpretada, a partir de la mateixa evolució que ha tingut la teorització sobre els Drets Humans, pot tenir la facultat de tornar a congraciar-nos amb la naturalesa, amb el nostre planeta, i assenyalar el camí cap al desenvolupament sostenible per a les generacions futures».
Si valors com la racionalitat, la confiança, la responsabilitat, han deixat d’interessar, perquè necessiten temps i dedicació, i ara estem massa distrets, obsessionats, per a consumir i consumir, i sobretot, consumir una informació que ens roba el temps necessari per reflexionar, pensar i reaccionar (de pensar), és que és molt urgent despertar i tornar a ser conscients que som “éssers humans” que ens necessitem els uns als altres, que necessitem sentir-nos, tocar-nos i escoltar-nos.
“Informació no significa coneixement. Es pot estar molt informat i no saber què fer. El coneixement no significa comprensió, perquè es pot tenir coneixement de moltes coses i no comprendre-les. La comprensió no significa saviesa, que és l’art de viure: aquest últim comença per esborrar tota aquesta informació sobrant.” La informació actual, no il·lumina el món, sinó que l’enfosqueix més, és deformativa!
I aquest és el primer i gran pas per emprendre aquesta “Revolta dels Drets i els Valors” i el que ens indica la Declaració Universal dels Drets Humans”, en aquest 75 aniversari.
Estem a la post-història, temps de la dominació perfecte: tots els humans distrets jugant. Ara fa uns dos mesos, el “nou profeta de la dominació Ibai Llanos va saber reunir a Madrid (Estadi de l’Atlètic de Madrid), en directe, de forma presencial i virtual més de 3.500.000 persones en un sol esdeveniment, panen et circenses, pa i circ de l’època romana, en ple segle XXI.
La història de la humanitat és plena de situacions que es podrien canviar, però que continuen, perquè no ens importen, patim un virus letal: la indiferència.
Serem capaços d’entendre i de capgirar aquesta situació “autodestructiva”? Seria molt trist no intentar-ho!
Per començar, us proposo un petit exercici pràctic durant aquests mesos en què commemorem el 75è Aniversari de la Declaració Universal dels DDHH.
Suggereixo organitzar-nos en petits grups de persones, arreu de la ciutat i en els llocs que calgui (casa, barri, carrer, lloc de treball, centre cívic, local d’una associació, a les portes d’alguna institució, etc., un mateix dia i una mateixa hora. Amb quin propòsit? Doncs durant una hora, fer una lectura comuna de la Declaració Universal dels Drets Humans i comentar-la entre tots els assistents. Després en treure’m conclusions. Seria un bon començament d’aquesta Revolta dels drets i els valors, per la dignitat, la llibertat i la justícia per a tothom.
Espero propostes!!
Joan Tamayo Sala
Advocat i President de l’Observatori dels Drets Socials de Terrassa
Deixa un comentari