Haritz Ferrando i Oriol Torner durant l’entrevista. Foto PV
Pep Valenzuela
La proposta del Camí Escolar la va fer el pedagog italià Francesco Tonucci, que amb el projecte internacional La ciutat dels infants, proposa canvis en les ciutats assumint els infants com a paràmetre ambiental i de sostenibilitat, alhora de fer-los participar i que siguin protagonistes. «Fer la ciutat amable per als infants», explica l’Haritz Ferrando, un dels promotors de la proposta a Terrassa, «el seu lema és que una ciutat que és amable per als infants és bona per a tothom, cal mirar-la i pensar-la des dels ulls dels infants».
Així, doncs, el Camí Escolar esdevé una eina per construir l’autonomia dels infants, al mateix temps que una proposta per pensar la seguretat viària i la qualitat de l’aire. «És molt important donar-los l’oportunitat de sortir de casa, ja des dels 8 anys, sols o en companyia d’altres alumnes, que visquin aquesta experiència que els pot donar confiança, seguretat i autoestima», afegeix l’Haritz, animador també de Biter (Associació BiciTerrassa Club).
Hi ha uns primers projectes, presentats per l’escola Tecnos per adequar-ne l’entorn, recorda. L’Ajuntament va començar a fer algunes feines, i va aprofitar el Pla Zapatero per invertir en obres d’urbanització de la rodalia de les escoles.
D’altra banda, hi ha també una llei de la Generalitat, de 2007, que obliga els ajuntaments de més 100.000 habitants a fer plans d’accions per reduir la contaminació, per millorar la qualitat de l’aire, entre les quals millorar la qualitat entorn de les escoles. L’Ajuntament de Terrassa va fer el seu, on parla dels camins escolars com acció a posar en marxa, recollint també una proposta d’un estudi de la Diputació de Barcelona sobre l’experiència de camins, del 2014.
«Nosaltres ens vam constituir l’any 2014 com a grup d’AMPAS per fer més força», explica. Camí Escolar Terrassa és el nom del grup d’AMPAs, avui 10. Mentre que el nom del projecte de l’Ajuntament és ‘Camins Escolars’, i recull l’experiència pròpia, les directrius assenyalades i les propostes de les associacions de famílies.
La primera acció va ser una enquesta de mobilitat (sobre com es fa i/o es podria fer el camí a l’escola), el 2014, que comptà amb la participació d’unes 260 famílies. Ara, la del 2018, l’han contestat 756 famílies de 27 escoles. L’enquesta inclou preguntes sobre l’autonomia dels infants, a quina edat els deixen o els deixarien anar sols si les condicions milloressin.
S’han promogut també campanyes, explica l’Oriol Torner, membre també del Camí, com ara «Apaga el motor» quan arribes a l’escola, amb pancartes i decorant l’entorn escolar. Al temps, jornades informatives i formatives, xerrades i altres activitats.
A l’escola El Vapor es va fer una prova pilot de tres mesos, amb 3 rutes per anar a escola, amb famílies voluntàries que vinguessin de més lluny i estiguessin disposades a agafar nens pel recorregut, «va tenir una participació reduïda», declara l’Haritz, «però va ser una experiència positiva».
Tornant a la col·laboració amb l’Ajuntament, l’any passat aquest va encarregar a una consultoria externa un estudi sobre el projecte Camins a tres escoles (Bisbat d’Ègara, Roc Alabern i Serra de l’Obac). Amb participació del 70% de les famílies, d’alumnat des de P3 a 6è, amb entrevistes a AMPAs i equips directius, l’estudi aconsegueix fer una radiografia detallada de l’escola i accions que es poden fer. «El problema és que si no hi ha continuïtat i una dedicació constant és molt difícil avançar», considera l’Haritz, tot plantejant que «caldria un tècnic municipal dedicat i que mantingués viva la flama, que no tot depengués només de pares i mares i professorat supermotivades».
Altres eines i activitats interessants en aquest desenvolupament del Camí Escola, subratllen l’Haritz i l’Oriol, les fitxes pedagògiques per l’alumnat de Primària que ha encarregat l’Ajuntament, i que estaran a disposició del professorat per incorporar-les a les seves classes. També el joc del Caminòmetre, estrenat l’any passat i que es realitzarà de nou aquest mes de novembre. Consisteix en una competició a veure quina classe suma més persones que van a peu a escola durant una setmana. Qui va en cotxe també pot participar, però a condició de baixar a un mínim de 300 metres de la porta de l’escola. «Això és important», matisa l’Oriol, «perquè implica directament les famílies, car és el mateix nen o nena qui reclama que el deixin anar per comptabilitzar amb la seva classe». El concurs coincideix amb el Dia Mundial de la Ciutat Educadora.
Les AMPAs que participen al Camí Escolar són 10. Falten, però, consells escolars, «cal comprometre el conjunt de la comunitat educativa», emfasitza l’Oriol. D’altra banda, afegeix l’Haritz, estan enxarxades amb altres grups similars en altres ciutats de l’estat, «hi ha tot un moviment, un fòrum per compartir experiències que podem adaptar».
Deixa un comentari