En Pere Rusiñol i Joan Carles Peris a la primera conferència del cicle El futur que volem. Sala de l’Arxiu Històric de Terrassa. Foto PV
Pep Valenzuela
‘El futur que volem’, més encara en temps de pandèmia! Ahir, dijous 22 d’octubre, engegà el cicle de xerrades i debat sobre «El futur que volem/2», a l’Arxiu Històric de Terrassa, amb el tema «Els bancs de la mort enfront de les finances ètiques i cooperatives», amb una conferència de Pere Rusiñol, director de la revista Alternativas Económicas i motor també de la revista satírica Mongolia.
Transmès en directe per internet pel canal de youtube omniumterrassa, amb aquesta tecnologia dita streaming (transmissió de contingut digital multimèdia en temps real) i amb la presència d’unes 15 persones, amb totes les garanties de seguretat, se celebrà aquesta primera trobada del cicle, presentada per Màrius Massallé, president de la Fundació Torre del Palau. En Massallé, en nom de les entitats organitzadores: Ajut a estudiants del Tercer Món, Vida i Pau i Malarrassa, i les entitats que han col·laborat i donat suport, més de 14, explicà que el cicle de debats forma part de la «reflexió i l’acció constant per un futur nou», i recordà que amb aquest títol es vol donar continuïtat a una un pensar conjunt iniciat fa ja alguns anys, amb cicle homònim, també impulsat per en Josep Maria Font, que no va poder assistir a aquest primer debat.
La regidora de Solidaritat i Cooperació Teresa Ciurana, en nom de l’Ajuntament de Terrassa, que ha donat suport a l’organització del cicle saludà també els presents, destacant la «importància dels temes que es plantegen, i dels quals es parla poc als mitjans». Entrant en matèria, va ser en Joan Carles Peris, cap de la secció Internacional de TV3, qui s’encarregà de la presentació del ponent i de la conducció del debat.
Pere Rusiñol i Joan Carles Peris durant la conferència a la sala d’actes de l’Arxiu Històric de Terrassa. Foto PV
«La banca de la mort», començà en Rusiñol, «sona fort, certament. Fins i tot podria semblar exagerat, si no mentida. La veritat, però, és que en els darrers anys la banca ha fet estafes i finançat negocis que han produït patiment terrible i, en alguns casos, també la mort», emfasitzà tot citant casos evidents, com són el finançament de la producció i del comerç d’armes, i altres menys clars però no menys greus com són les inversions en negocis i empreses que destrueixen el medi ambient i contaminen molt.
El capitalisme, defensà, hauria canviat de naturalesa en la darrera dècada, esdevenint el que va denominar «capitalisme de casino». Un canvi que hauria arrencat amb el trencament del pacte social de l’estat del benestar posat en marxa després de la II Guerra Mundial que arribà fins als anys 80 i que fou quasi liquidat amb la fi de la Unió Soviètica i el llavors dit «camp socialista».
Els bancs i el sistema en general, però, argumentà encara, «poden tornar a funcionar com en aquells anys que han estat denominats els 30 gloriosos». De fet, cità, «sectors importants i significatius del capitalisme internacional plantegen que les coses no poden continuar així i, més encara, que de seguir així estaria en perill fins i tot el mateix capitalisme». Entre aquests, l’influent mitjà de referència Financial Times i sectors empresarials dels EUA, entre els quals JP Morgan.
Segons Rusiñol, que va estar redactor en cap d’El País, adjunt a la direcció de Público, i col·labora amb mitjans com La Sexta, Catalunya Migdia i Catalunya Ràdio, aquesta consciència del problema que expressen alguns sectors del capitalisme és un dels elements que permet pensar que encara és possible que l’economia funcioni d’altra manera.
Junt amb això, digué encara, hi ha el creixement i desenvolupament d’alternatives des de la societat, com són els projectes i empreses cooperatives i de la dita Economia Social i Solidària, que inclou bancs cooperatives i ètics, entre els quals Fiare, Caixa d’Enginyers o Triodos banc.
Amb aquests dos elements permeten pensar i albirar alternatives. «Jo no soc gens optimista, però aquestes circumstàncies hi són i cal tenir-les en compte a l’hora de pensar el futur i l’acció que podem fer personalment i col·lectivament».
Per a més informació, podeu llegir l’entrevista: ‘Els bancs de la mort’. Pere Rusiñol obre el cicle ‘El futur que volem’, 22 oct. (Entrevista)
Deixa un comentari