[Domènec Martínez] Reflexions sobre la llei de Memòria Democràtica: oportunitat i exigència

No Comment

Domènec Martínez

El passat 15 de setembre el consell de ministres (govern de coalició PSOE/UP) va aprovar l’Avantprojecte de Llei de Memòria Democràtica. Era l’inici d’un debat col·lectiu i un llarg tràmit parlamentari. És imprescindible que aquest procés arribi a bon port.

Durant el mes d’octubre i novembre he tingut l’oportunitat de participar en les diferents Trobades estatals d’entitats i associacions de memòria, d’intercanviar reflexions amb representants de diferents grups parlamentaris, i també fer arribar les propostes de l’ACEPF al Secretari d’Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez.

M’agradaria sintetitzar els set punts de reflexió principals que hem compartit.

Primer de tot. És un bon document de partida, recull moltes de les demandes del moviment memorialista dels darrers anys i fa seves les recomanacions del Grup de Nacions Unides (informes 2014 de Pablo de Greiff) sobre polítiques de memòria i tractats internacionals. És cert que arriba tard, però cal felicitar-nos. Ara s’ha de millorar amb el tràmit parlamentari, consensuant les propostes bàsiques, i ho hem de fer amb intel·ligència, amb mobilització social i també amb molta pedagogia. Generant majories parlamentàries suficients. Difícilment tindrem una altra oportunitat com aquesta.

Segon. L’Avantprojecte supera els dèficits, ambigüitats i limitacions de la Llei de Memòria Històrica del 2007. Recull avenços molt importants en la condemna del règim franquista, el reconeixement i reparació de les víctimes, introdueix la perspectiva de gènere, assigna a l’Estat la responsabilitat en la recerca de les persones desaparegudes, entre d’altres. I el que és més important: permet fer un seguiment i garantir el compliment de la Llei. Evitant, com passa ara, la doctrina Rajoy de pressupostos 0, la desactivació de la Llei de Memòria Democràtica a Andalusia, o el vandalisme contra la memòria democràtica per part de l’Ajuntament i la Comunitat de Madrid, entre d’altres exemples de revisionisme i negacionisme. Ens permet, igualment, anar més lluny i reforçar les lleis de memòria democràtica de les diferents autonomies, vigents o en procés de revisió, com és el cas de Catalunya.

Tercer. Per primera vegada tenim l’oportunitat de disposar d’una veritable Llei de Memòria Democràtica. Una norma clara i eficient que reguli les polítiques públiques de memòria, la seva implementació i el seu acompliment, i que va més enllà del reconeixement a totes les víctima es del franquisme. Es tracta d’interpel·lar la societat i educar amb els valors democràtics, mitjançant la memòria de les persones que van defensar les institucions i legalitat republicana, que van combatre el feixisme i el nazisme a Europa, i es van implicar amb totes les conseqüències en la lluita per les llibertats democràtiques i socials.

Per aquesta raó l’article 45. “Medidas en materia educativa y de formación del profesorado”, és una de les claus de volta d’aquesta Llei. La memòria democràtica ha d’entrar a les aules. Implementant un currículum educatiu que garanteixi un coneixement crític i verídic de la nostra història, que incorpori la xarxa de llocs de memòria (estatals, autonòmics i locals) com a elements actius de pedagogia de la memòria (trencant dècades de silenci i oblit), i fent de la cultura de la pau, dels valors democràtics i els drets humans, una matèria compartida.

Quart. La creació d’un Fiscal de sala constitueix una qüestió cabdal de l’avantprojecte. Ens permet ser bel·ligerants amb totes les administracions públiques per tal de garantir que la Llei es compleix i que la Llei de Memòria Democràtica es fonamenta de debò en els principis de veritat, justícia, reparació i garantia de no repetició. El que vol dir que l’Estat ha d’assumir el lideratge en la recerca de les persones desaparegudes, la investigació dels crims del franquisme i ha de ser bel·ligerant perseguint els autors de les agressions vandàliques contra el patrimoni plural de la memòria i les associacions que fan apologia del franquisme, incitin a l’odi i la violència. Per aquesta raó hem manifestat la necessitat d’enfortir la redacció de l’article 25. “Actuaciones ante órganos judiciales” (al nostre parer massa ambigu), evitant, com ha succeït fins ara i d’acord amb jurisprudència del TS, que es trobi un pretext per impedir que les actuacions de la justícia ordinària pugui ser competent per conèixer i actuar en Delictes contra la Humanitat.

Cinquè. Hem demanat que s’incorpori a l’article 3. “Víctimes, els militars de la Unión Militar Democrática (UMD)”, que van ser perseguits, condemnats a presó i expulsats de les FFA. Tenim l’obligació de reivindicar-los.

Sisè. Considerem, igualment, que a l’article 8, homenatge a les víctimes de l’exili, cal afegir una referència clara i explícita a la contribució dels republicans i republicanes espanyoles en la defensa de les llibertats als camps d’Europa, l’alliberament de París és emblemàtic. Hem de parlar de la seva contribució a la derrota del nazisme i del feixisme (no dels totalitarismes en abstracte). Reivindicant la memòria antifeixista europea, avui qüestionada pels revisionistes i negacionistes de torn.

Setè. Ens congratula la proposta continguda en el títol III referit al moviment memorialista. La creació d’un Consell de Memòria, com a òrgan consultiu del moviment memorialista. En aquest punt hem demanat el seu ordenament (tenint en compte criteris solvents i objectius) com a entitats d’interès públic, d’acord amb les seves característiques específiques, demandant un tractament fiscal, diferenciat, just i adequat. Hem expressat, igualment, la necessitat de garantir un finançament de les activitats previstes a la Llei, establint una jerarquia d’urgències: exhumacions, reparació a les víctimes, responsabilitat patrimonial, circuits i llocs de la memòria, i implementació a l’educació i el currículum.

Finalment hem volgut subscriure aquelles aportacions del moviment memorialista plural i divers que milloren el text respecte al tractament dels arxius, als camps de presons, l’exili i la deportació, la guerrilla antifranquista i la promoció de les polítiques actives de memòria a escala estatal, autonòmic i local.

Domènec Martínez, membre de la Junta de l’ACEPF, ha participat en representació de l’Associació a les trobades i debats del Encuentro Estatal de Colectivos de Memoria Histórica y de Víctimas del Franquismo.

Related Articles

Deixa un comentari

portada-75