El Parlament accepta a tràmit la ILP sobre etiquetatge ètic, traçabilitat i consum responsable elaborada per alumnat de l’escola Vedruna Vall

La delegació de l’escola Vedruna de Terrassa al Parlament. Foto Vedruna

Ara el centre educatiu haurà de recollir un total de 50.000 signatures per tirar-la endavant

A l’escola Vedruna Vall de Terrassa han posat en marxa una proposta vinculada a un Projecte Educatiu endegat a 2n d’ESO aquest curs, i que té relació amb la traçabilitat, el consum responsable, l’ètica i la transparència empresarial.

Un dels fonaments del projecte és un conveni signat amb l’empresa sabadellenca Twenty Corner SL dedicada a la traçabilitat ètica de productes de consum amb tecnologia NFC (contactless). L’objectiu final del projecte, entre d’altres, és l’elaboració per part dels alumnes, en primer lloc, d’un formulari ètic a cumplimentar per part d’empreses de productes de consum i que serveixi per a categoritzar l’origen ètic del producte amb un sistema de punts visible finalment en l’etiquetatge del producte en qüestió des del terminal mòbil del consumidor.

En segon lloc, els alumnes han estat també protagonistes en l’elaboració d’una ILP d’aquest àmbit que s’ha presentat a la Mesa del Parlament de Catalunya, per part dels delegats de 2ⁿ d’ESO amb el suport del professorat de l’assignatura Projectes 9.2, l’equip directiu de l’escola, els representants de Twenty Corner i un representant de la Fundació Vedruna Catalunya, el 26 d’abril que el 16 de maig va ser admesa a tràmit per tal que s’iniciï la recollida de les 50.000 signatures necessàries per entrar en agenda i poder ser aprovada pel propi Parlament.

Els diputats del Parlament han valorat molt positivament la iniciativa i han felicitat per la seva feina a tot l’alumnat de 2n d’ESO del centre egarenc.

Aquest projecte, explica en Marc Ballestar, docent d’ESO, «vincula Innovació Pedagògica (Treball per Projectes) amb noves TIC, Empresa, Institucions, a més d’ètica i valors tant en l’àmbit productiu com en el de consum.»

Article de presentació del projecte:

Make it visible

Un treball per Projectes social i solidari a Vedruna Vall Terrassa

El professor Christian Felber¹, pare de l’Economia del Bé Comú, afirma que les empreses que tenen un comportament desigual no poden ser tractades com a iguals. És a dir que els instruments reguladors de l’estat (lleis, fiscalitat, incentius crediticis, etc.) no poden ser els mateixos per a una empresa que fabrica armes que per a una empresa que produeix aliments ecològics de proximitat, que no pot rebre el mateix tracte una empresa que paga sous dignes o respecta el medi ambient que una empresa que externalitza els seus processos per reduir despeses amb repercussions socials i ambientals greus a diferents llocs del món. Perquè si, per la regla del mercat lliure, tractem igual empreses desiguals, al final les que treuen profit d’aquesta “égalité” són les que juguen brut per ser més competitives.

El mateix concepte de lliure mercat és ofensiu perquè a la idea de llibertat se li dona una volta perversa i se sobreentén que el mercat només s’ha de regir per la “lliure” competència de l’oferta i la demanda. Però aquesta idea de llibertat del mercat també resulta ser falsa, perquè la globalització econòmica actual permet poc menys que la lliure circulació de mercaderies i de capitals financers però no la de la “mercaderia” de la força de treball, per exemple.

En l’àmbit de les Ciències Socials de l’escola Vedruna Vall de Terrassa ja fa un grapat d’anys que tant a 3r d’ESO com a 2n de batxillerat es treballa al voltant de tots aquests aspectes. De fet, quan fa cinc anys va caure a Bangladesh el Rana Plaza, un edifici dedicat a la producció tèxtil amb subcontractacions de marques internacionals, vam realitzar un petit projecte ABP que va sensibilitzar força els alumnes. Amb els alumnes de 2n de batxillerat, i cada any, un dels temes forts és justament l’Economia del Bé Comú, i els nois semblen sortir força convençuts que hi ha alternatives dins del mateix sistema capitalista.

A tot això, fa un parell de cursos a Vedruna Vall hem endegat una aposta molt forta pel treball per projectes, també a l’ESO. Vedruna ja fa anys que va optar per les noves TIC (PDI, 1×1, Moodle, etc.), però ara ho fa també amb les noves tendències metodològiques en ensenyament. El Projecte 9.2 del curs actual consisteix doncs en el fet que a 2n d’ESO, les matèries de socials, anglès i matemàtiques es fusionen en un gran projecte en el qual els alumnes treballen de manera cooperativa: fora parets, grups homogenis i heterogenis, 1×1, dos professors per aula, etc.

L’eix central del Projecte 9.2 es fonamenta en la col·laboració amb una petita empresa de Sabadell que des de 2015 desenvolupa una innovadora traçabilitat dels productes de consum. L’empresa en qüestió, Twenty Corner, es presentava com una mena d’empresa auditora privada que garantia amb una etiqueta anomenada Passport (Basic, Medium o Premium) la transparència i l’origen ètic (en aquests tres nivells) del producte de les seves empreses clients. Però recentment Twenty Corner, a més, ha desenvolupat un software utilitzant la tecnologia NFC (la mateixa de les targetes de crèdit contactless) que permet al consumidor, des del mòbil i sense haver-se de descarregar cap app, obtenir tota la informació dels productes que portin aquest tipus de traçabilitat. Passant el mòbil per sobre de l’etiqueta NFC, i des del portal Make it Visible (MiV) de Twenty Corner, el client veu de quina vaca ve la llet amb la qual estan fetes les natilles, o quin operari ha cosit la samarreta i en quines condicions. Les empreses clients de Twenty Corner poden treballar el màrqueting dels seus productes d’una manera nova i immediata, però el requisit serà sempre que almenys una de les pestanyes del portal de l’empresa auditora expliqui clarament l’origen i els diferents processos productius (inclosos els externalitzats) d’allò que el consumidor està a punt de comprar.

En primer lloc, el consumidor ja no podrà dir mai més que no coneix l’origen del producte que està a punt de comprar i del qual fins ara n’intuïa (només intuïa) que no donava totes les garanties ètiques mínimament exigibles. Per tant, al criteri de qualitat-preu s’incorpora ara un tercer criteri ètic de consum amb molta més immediatesa i facilitat de transparència respecte d’aquest origen del producte per al consumidor. I el més important, si això s’estén, les empreses no ètiques s’hauran d’espavilar en aquest sentit per ser més competitives i no a la inversa, com passa ara.

I com encabir tot això en un projecte educatiu de 2n d’ESO com és el 9.2? Doncs la idea és que els alumnes siguin protagonistes d’un aprenentatge realment significatiu i que treballin generant ells mateixos la major part del projecte en si, és a dir:

1. Un “estudi de mercat” del seu entorn de consum per esbrinar l’origen dels productes del seu dia a dia i que fa que en el fons concloguin que la majoria de preguntes sobre l’origen de les seves compres avui en dia no tenen resposta. Que per una banda el consumidor no té incorporat l’interès per aquest tercer criteri ètic de consum però que, per altre costat, les empreses tampoc no són transparents, almenys no amb la traçabilitat actual.

2. Un segon “estudi de mercat” d’un entorn proper, en els mateixos termes i en connexió amb l’associació de comerciants de proximitat Comerç Terrassa Centre, tant pel que fa a multimarca com pel que fa a marques blanques.

3. Elaboració del Formulari Ètic en l’apartat dels Orígens de la plataforma MiV per als productes clients de Twenty Corner i que siguin la base d’un sistema de puntuació. Aquest és el formulari que les empreses productores dels béns de consum hauran d’emplenar en el procés “d’auditoria”, amb un mínim de deu requisits ètics (sociolaborals i ambientals) i que serà el fonament de l’etiquetatge NFC d’aquests béns.

4. Elaboració d’un sistema de punts de l’origen ètic del producte que permeti etiquetar NFC en verd, taronja o vermell (a l’estil de l’Economia del Bé Comú de Felber) aquests béns de consum.

5. L’elaboració d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), ja enllestida, presentada al Parlament de Catalunya i ja a dia d’avui admesa a tràmit; també al Parlament Europeu o a l’organisme que faci falta i que, a mode de la llei d’auditories, obligui d’alguna manera les empreses de productes de consum a fer servir aquest tipus de traçabilitat per oferir la màxima transparència respecte del seu producte envers el consumidor final.

En resum, si des d’una aula poguéssim col·laborar mínimament a fer un canvi en la forma de consumir de la societat i fins i tot arribar a influir de manera “legislativa” en l’ètica productiva de les empreses, entenem que seria una petita revolució realment meravellosa que ajudaria a fer el mercat una mica “menys lliure” i, per tant, més just.