Concentració davant l’Ajuntament, el passat 20 de desembre. Dol, ràbia i protesta pel suïcidi del veí del barri Segle XX davant l’amenaça de desnonament.
Pep Valenzuela
Desesperat davant l’anunci de desnonament, un veí del barri del Segle XX va posar fi a la seva vida. La notícia es va saber el dia 19 de desembre. Els comunicats de l’associació veïnal d’aquest barri i del Colectivo Sin Vivienda (CSV) de Terrassa, llegits el dia 20 durant la concentració de protesta davant de l’Ajuntament, van donar veu a la indignació de moltes persones. En aquest sentit, es va reflectir que la mal anomenada «recuperació» o «creixement» econòmics han deixat de banda els problemes relacionats amb l’exclusió social.
“És un assassinat”, cridaven les persones concentrades al Raval. Un assassinat de la banca i de les entitats financeres que només entenen els números, els càlculs i els balanços. «Moltes famílies viuen cada dia amb l’amenaça i la por mentre esperen el dia que els faran fora de casa seva. No es pot viure així», va emfatitzar un membre del CSV.
Aquest altre suïcidi al país, el primer a la ciutat de Terrassa, posa cara al que diuen l’Hugo Vásquez-Vera i l’Andrés Peralta, investigadors del Grup de Recerca d’Habitatge i Salut de l’Agència de Salut Pública de Barcelona sobre les conseqüències que té per la salut física, mental i de canvi d’hàbits, passar per un procés de pèrdua de l’habitatge, en una entrevista publicada el 18 del 05 del 2017 al Diari de la Sanitat: “quan hi ha judicis d’execució hipotecària, desnonaments, o gentrificació, es tracta de processos que van més enllà de la part només física de l’habitatge. Aquest fet repercutirà directament en la salut dels afectats, tant física com mental. Hem comprovat que hi ha més probabilitat per una persona que és desnonada que aquesta desenvolupi depressió, ansietat, estrès psicològic i, fins i tot, idees suïcides. El 2014 vam fer un estudi amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) on miràvem la situació de salut de la gent d’aquest col·lectiu comparant-la amb la de la població general. Vam trobar xifres que reflectien que algunes dones presentaven una probabilitat del 90% de tenir problemes de salut mental en comparació amb el 15% de les dones de la població general», afirmen.
La crisi provocada per l’esclat de la bombolla immobiliària i l’especulació financera no s’ha acabat, ni de bon tros. S’ha enquistat.
Quan faltava poc més d’una setmana per la celebració del Dia Internacional dels Drets Humans, commemorat pel mateix Ajuntament, que ha signat la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la ciutat, ressonen encara més les paraules del comunicat de l’Associació de veïns del Segle XX: “que les persones visquin amb total incertesa d’acabar al carrer tirats, no té justificació! Que en aquests moments encara tinguem tants problemes amb un dret com és l’habitatge és una veritable vergonya! Que davant dels problemes i dificultats per disposar d’un sostre digne on viure, aquesta societat i els seus governs no hi donin solucions, és una vergonya i una injustícia injustificable! Que un veí nostre i un ciutadà d’aquesta ciutat acabi morint per ser desnonat gràcies a uns especuladors és mer terrorisme!”, reclament.
L’Associació denuncia la “indiferència i la inacció dels governs i responsables polítics que permeten que l’habitatge es converteixi en especulació que pateixen molts ciutadans i ciutadanes. […] Si de veritat volem ser una ciutat exemple d’alguna cosa, ha de ser en afrontar aquests problemes i les seves solucions».
Per la seva banda, el Col·lectiu Sin Vivienda recordava que a Terrassa es produeixen una mitjana de 4 intents de desnonament diaris, un drama que s’allarga des de fa anys malgrat les eines i declaracions per protegir el dret a un habitatge digne de les que, sobre el paper, es disposen. Aquestes són: la Carta Europea, les diverses mocions aprovades pel Ple municipal de Terrassa o la ILP aprovada pel Parlament el juliol del 2015 i posteriorment anul·lada pel govern del PP, recentment recuperada.
“El problema és que allò que en realitat es du a terme i funciona és la protecció dels bancs i tot el sistema, que posa els interessos del capital per sobre dels interessos de les persones”, segons resa el manifest del Col·lectiu Sin Vivienda.
“El veí del barri del Segle XX ha posat fi a la seva vida com a denúncia i protesta davant d’aquesta injustícia. És molt dur per ell i per la seva família, i mentrestant els bancs i les administracions continuen amb els seus assumptes. […]Els bancs ens maten i ens assassinen i les polítiques els protegeixen”, conclou el comunicat.
Deixa un comentari