Òmnium Terrassa va començar ahir ‘Lluites Compartides’ una campanya que vol visibilitzar les reivindicacions veïnals dels barris de la ciutat durant les diferents onades migratòries, als anys 60 i 70, però també les de l’actualitat.
Un moment de la conversa al CC Francesc Macià. Foto Òmnium Cultural
En el Centre Cívic President Macià al barri de Sant Pere Nord s’han trobat la Hadija Sahli del Marroc, l’Al Ousseynou del Senegal, el Mario Soria d’Argentina, el Jose Antonio Lao com a expresident de l’AAVV del barri i la Teresa Ciurana de l’Associació de mestres Alexandre Galí. Tots ells han explicat al públic la seva relació amb la llengua.
Comboi de la campanya Lluites Compartides a la porta del centre cívic. Foto Òmnium Cultural
Una relació amb el català que ha estat plena de matisos en cada un dels convidats, començant per la reclamació de serveis bàsics als barris, com l’enllumenat o el telèfon, i d’escoles als anys 70. Tal com va explicar el José Antonio, des dels inicis de la immersió tots els pares entenien i desitjaven que els seus fills parlessin català, especialment a l’escola, deia la Teresa. I continuant fins a les experiències de la Khadija, mediadora cultural, que té molt clar que la part més important de la supervivència del català dependrà de nosaltres mateixos, d’utilitzar-lo sense prejudicis.
L’Al, que va arribar el 2011 a Catalunya, davant la necessitat d’aprendre a comunicar-se en el nou entorn, va decidir fer-ho en català o el Mario que després dels primers contactes amb la llengua va decidir fer el curs d’història de Catalunya i cada setmana repassava la lliçó en català.
De seguida el públic assistent va explicar les seves vivències personals en arribar a Catalunya i a Terrassa i va participar activament a la taula rodona.
Deixa un comentari