La CUP de Terrassa celebra el seu primer any de presència a l’Ajuntament. I ho ha fet editant i distribuint una publicació en paper que recull les actuacions més destacades que ha realitzat com a grup municipal. Tot i recordant que, encara ser el primer a la institució, són anys de presència al carrer i de lluita per una transformació social a la ciutat. I agraint també els 4.800 vots que va obtenir en les eleccions municipals i que els va permetre col·locar una regidora al consistori.
Feminisme en totes les vessants
El primer aspecte que vol destacar la CUP és la seva aposta per la igualtat efectiva entre homes i dones. En la publicació, aprofita per titllar la declaració de Ciutat Feminista que va aprovar el ple municipal el passat març, com «més aviat un mantra simbòlic que no pas una pràctica quotidiana». Enlloc d’això, reclama que es desenvolupi la totalitat del Reglament Municipal per a la Igualtat de Gènere aprovat l’any 2011, «caigut en l’oblit durant quatre anys», segons la formació.
Un altre model de seguretat
Un altre dels temes tractats és la segureta, la qual la CUP assegura que no equival a policia. En aquest sentit, segueix reclamant un altre model policial a la ciutat. De fet, ha denunciant certes intervencions de la policia municipal, en concret del grup antiavalot anomenat GIE. Aquest posicionament es va traduir en un conflicte judicial amb membres del cos cap a la regidora Maria Sirvent, a hores d’ara resolt sense que es materialitzés en denúncia.
La formació ha reclamat activament l’elaboració d’un Pla de Seguretat i Pla Director de la policia local, a través de la celebració d’unes jornades perquè «la ciutadania pugui analitzar i revisar quin és el model de seguretat i policial que ha prevalgut a la ciutat durant els darrers anys, i que aportin les seves reflexions i demandes per tal de modificar-lo en funció de les necessitats existents». Aquestes qüestions, tot i aprovades en plenari, no han tingut continuïtat ni data d’execució per part del govern.
També es fa ressò de la manca d’habitatge i la pobresa energètica que pateix part de la ciutadania, conseqüència del model neoliberal que causa desigualtats i que elimina els drets més bàsics i fonamentals. La CUP planteja recuperar la funció social de l’habitatge i «pressionar les entitats bancàries amb la finalitat d’augmentar el parc d’habitatges destinats a lloguer social».
Més Economia social i menys grans superfícies
Pel que fa a la promoció d’una economia més social, en destaquen diverses propostes presentades en plenari i que han estat aprovades, com la introducció de clàusules socials en els concursos públics, que l’ajuntament treballi amb banca ètica (encara que aquesta, incomplida), la creació del consell d’economia solidària, el foment de la masoveria urbana, o la més recent per facilitar l’arribada de cooperatives en parades del Mercat de la Independència, aquesta en procés d’estudi. I com no, el seu posicionament contrari a l‘obertura de més grans superfícies.
Un dels temes estrelles del curs, com és la gestió de l’aigua, admet un posicionament clar de la formació: la municipalització i gestió directa del servei per part de l’Ajuntament. En aquest sentit, la CUP es fa ressò de la Sicav amb qui operen els gestors de Mina i que va fer públic fa unes setmanes.
Altres reivindicacions que planteja la CUP passen per disposar d’un espai públic per a tothom, on es redueixi la presència de cotxes, recuperar carrils bici amb un servei de lloguer, i amb una millor il·luminació nocturna per promoure que les dones se sentin més segures. Per que fa a la sanitat, la CUP afirma que el sistema sanitari a Terrassa ens ha de preocupar, ja que s’ha basat el model en «polítiques neoliberals que entenen la salut com un negoci». La CUP defensa un model 100% públic i fer fora la sanitat privada de la xarxa pública.
La publicació editada per la CUP es pot llegir completa aquí.
Deixa un comentari