La manifestació baixa des de l’estació del Nord fins al Raval de Montserrat. Foto OV
Aquest moviment per la gestió pública i directa de l’aigua, que segurament no s’ha insistit prou en el seu caràcter global però amb els peus molt a terra i amb propostes molt concretes i locals, està mostrant alguns fenòmens socials i polítics nous i molt interessants. D’una banda, la gran unitat de forces no només «en contra de», sinó principalment entorn a propostes de futur concretes, realitzables i molt importants.
Aquesta unitat, ho és de moviments socials, organitzacions polítiques, sindicals i també d’institucions i governs locals, sense cap populisme o consignes abstractes. Directament o indirecta, identifica o assenyala obstacles, sinó directament enemics, que impedeixen o s’oposen a aquesta realització i defensa de drets bàsics; en aquest cas les empreses Mina i Agbar. Però en altres casos també, com és el de les elèctriques i molt clarament els bancs i entitats financeres.
Aquest moviment, que és local i nacional, està qüestionant també, de forma quasi lògica i matemàtica, algunes idees que havien esdevingut poc menys que manaments sagrats, com ara la superioritat en tots els sentits de la gestió privada, l’empresa privada i els beneficis del capital davant qualsevol proposta de gestió pública i democràtica.
Altra característica interessant és que vincula clarament i directa els problemes econòmics i socials amb la política, i aquí aquest «s’escriu aigua, es llegeix democràcia». És el que, amb característiques particular, mostra també la clamorosa exigència del referèndum i el creixement de la proposta d’independència i sobirania nacionals; i també els canvis de preferència per les organitzacions polítiques.
Aquests moviments, idees i propostes són fruit, sinó totalment sí en gran mida, de l’experiència, terrible en molts, massa casos, a que l’esclat de la bombolla immobiliària i la crisi financera-especulativa subsegüent ha sotmès les majories treballadores i populars. Allò vell fa fallida, ha estat un desastre, de fet; mentre, lo nou apunta per l’horitzó. Però el canvi demana més que bones intencions, calen forces organitzades, propostes concretes.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari