PSC i Cs es queixen en el Ple que el consistori hagi de fer front al 25% del cost de les obres.
Després de no haver-ho fet el passat divendres 25 de setembre per problemes tècnics en la transmissió virtual del Ple municipal, i ajornat per quatre dies després, el plenari de setembre va començar amb la presa de possessió de Montserrat Trullàs, que entra a formar part del consistori com a regidora de Junts per Terrassa. Substitueix en Miquel Sàmper, recentment nomenat Conseller d’Interior de la Generalitat. Degut a aquest ajornament insòlit del Ple, i pel seu discurs a l’hora d’acceptar el seu càrrec, no va ser una presa senzilla. En la seva primera intervenció, Javier González de Cs va entendre que «Trullàs no ha dit ni sí ni no, ni ha jurat ni ha promès». En demanar que el secretari municipal es pronunciés sobre la validesa del discurs de Trullàs, aquest va explicar que les fórmules emprades per jurar o prometre el càrrec estan regulades per llei. «Entenc que ha promès per imperatiu legal, i per tant, ajustat a dret», afirmà. Caballero va aprofitar per recordar que quan ell va prendre possessió, Cs havia fet el mateix i que va portar-ho a les altes instàncies de l’estat espanyol.
Un cost de 2,25 milions d’euros
Va ser un ple virtual extens, amb molts temes a debatre i diferents polèmiques, on es va reflectir novament la baralla constant i poca entesa que viuen govern i oposició. Es va anunciar l’execució del nou Institut-escola Sala i Badrinas, llargament esperat «per moltes famílies després de 10 anys de reivindicacions per tenir un centre públic al barri del Segle XX», en paraules de la regidora d’Educació, Teresa Ciurana.
L’oposició de PSC i Cs, però, va posar el crit en el cel degut al cost que haurà d’abonar l’Ajuntament, 2,25 milions d’euros, «el 25% del cost total, quan és competència exclusiva de la Generalitat», segons David Aguinaga (Cs). A la vegada lamentà deixadesa vers l’Escola Auró, ubicada molt propera al barri de Can Palet amb perill de tancament degut a la manca d’alumnes. El regidor veu «tracte de favor», i deixà anar que els diners es podrien destinar a «lluitar contra la segregació escolar». Per això, denuncià el govern de fer política per afavorir «només a aquells que tenen més capacitat de mobilització i protesta». Per a Carlos Lázaro (PSC), aquesta despesa suposa un «greuge comparatiu amb altres centres de la ciutat», posant com a exemples «fer escales d’incendi, millores al pati, o retirades d’amiant».
Ciurana, tot reconeixent que «són molts diners», addueix que és un «esforç que hem de fer com Ajuntament, pel fet que suposa tenir un Institut-escola». Expressà que «no deixarem caure l’escola Auró, necessita que se’ls ajudi amb programes diferenciats, però no és el lloc idoni on fer un Institut-escola, no té prou espai».
I lamentà que la Diputació hagi deixat d’aportar diners en l’àmbit educació. En aquest joc de retrets partidistes, Alfredo Vega, com a diputat de la Diputació, va contestar que aquesta ha pagat a l’Ajuntament el que li corresponia, «no com la Generalitat». Ciurana respongué: «jo no dic que la Diputació no hagi pagat els anys anteriors, però pagarà el curs 2020-21?», i defensà que «la coresponsabilitat no és discutir si pagues tu o pago jo». Molt contrariada per les denúncies de «seguidisme», defensà una política proactiva per «resoldre els problemes de la ciutat i intentar arribar a acords».
Va ser rebutjada una proposta de Cs contra les anomenades ocupacions il·legals, a la vegada que demanava més habitatge públic de lloguer. Les explicacions donades pel regidor Aguinaga no van convèncer ningú. Malgrat compartir la necessitat de més habitatge públic de lloguer, Eva Candela (PSC) assegurà que amb aquest tema, «hem de defugir de populismes, no totes les ocupacions són iguals, poden ser famílies que no poden pagar, o màfies que venen les claus». Meritxell Lluís (JxT), afirmà que «estem contra les ocupacions, però la solució no és policial». Des del govern, Melgares (TxT) titllà aquesta proposta d’«oportunista i superficial», i lamentà el «discurs de criminalització a persones de Terrassa per part de Cs». La regidora assegurà que «aquest Ajuntament coneix comunitat per comunitat els que poden donar problemes de delinqüència».
Segons Caballero (ERC), el 70% dels pisos «ocupats» són propietat de bancs, i un 10% de grans tenidors, propietaris de més de 50 habitatges: «quins interessos defensa vostè? Els dels bancs, no pas el de les famílies que no tenen recursos econòmics. També assenyalà que segons dades del Ministerio del Interior, el 0,06 % de les ocupacions són «delinqüencials». Tot i el rebuig unànime a la proposta de Cs, l’oposició reclama a l’equip de govern més transparència per donar dades del que passa a Terrassa pel que fa la situació de l’habitatge.
Creació d’un òrgan consultiu de qualitat arquitectònica i urbanística
També s’ha constituït un organisme consultiu de qualitat arquitectònica i urbanística. Aquest consell, que recau en l’àrea d’Urbanisme, es crea emparat en la llei. No tindrà un caràcter vinculant. Es tracta de comptar amb la veu d’expertes del Col·legi d’Aparelladors i del Col·legi d’Arquitectes Tècnics del Vallès, que funcionarà quan es prevegin reformes urbanístiques. L’organisme emetrà informes amb criteris tècnics, ha de «contribuir a la sostenibilitat urbana i adequar-se a l’entorn», en paraules de Carles Caballero. Estarà format per 10 membres.
De vuit esmenes presentades pel PSC, només s’aprovà una. Marc Armengol titllà la proposta de «poc ambiciosa i poruga», comparat per exemple amb Sabadell. I lamentà que sigui poc transparent, i poc participativa, ja que «exclou els constructors». Igualment el PSC va votar a favor de la creació, però avisant del seu «poc èxit». Per part de Cs, Javi González declarà: «tenim dubtes que sigui útil per a la ciutadania, qüestionem quina autoritat pot tenir», a la vegada que suggeria que podria alentir el procés d’atorgament de llicències d’obres. Caballero li recordà que Terrassa és la primera ciutat de Catalunya en donar més ràpidament les llicències. De fet, és una tònica corroborada des de fa temps, Cs i PSC coincideixen quasi sempre a l’hora de votar qualsevol qüestió.
Acords contra la inhabilitació del President Torra, i per investigar la presumpta corrupció de la monarquia
Després que dilluns el Tribunal Suprem espanyol hagués ratificat la inhabilització del president Quim Torra per desobediència, pel fet de mantenir una pancarta en favor dels presos polítics en campanya electoral, l’Ajuntament ha aprovat un acord de “rebuig a la judicialització de la política” presentada per Junts per Terrassa i ERC, al qual s’hi ha sumat Tot per Terrassa. PSC i Cs han votat en contra. La resolució aprovada per l’Ajuntament -17 dels 24 regidors -, qualifica «la sentència del Tribunal Suprem com un nou atac a la sobirania de Catalunya i a les seves institucions», i de ser «injusta i un atac als drets civils fonamentals». La proposta també reclama una «solució que ha de passar per la fi de la repressió». Aquesta proposta no va ser debatuda en el Ple, sinó que va ser llegida com a acord de Junta de Portaveus.
Un altre acord aprovat per JxT, TxT i ERC demana que s’investigui la «presumpta corrupció de la monarquia», i reprova el Govern de l’Estat per la seva “col·laboració necessària en la sortida del rei emèrit”, Joan Carles I. La proposta aprovada també reclama el «dret d’autodeterminació de Catalunya perquè decidim el nostre futur polític».
Miquel Gordillo
Deixa un comentari