Trobada de Comitès de Defensa de la República (CDR) a Terrassa, el passat 29 d’octubre. Foto PV
La proclamació de la nova República Catalana el divendres 27 d’octubre va ser la demostració de la voluntat i decisió del bloc sobiranista majoritari al Parlament i als carrers per anar endavant. Tanmateix, a les celebracions que es produïren arreu del país, també a Terrassa, ja es va poder constatar una gran diferència en la participació, precisament en el moment teòricament culminant.
Amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola ja en marxa i que dilluns va començar a tenir els efectes més clars i evidents, amb el cessament de càrrec, tancament de dependències del Govern de la Generalitat i la dissolució del Parlament, a més de la convocatòria d’eleccions autonòmiques pel dia 21 de desembre proper, els dubtes sobre aquella pregunta que moltes persones van començar a fer-se el mateix divendres: i ara què?, van començar a esvair-se.
D’entrada, que la menor assistència de gent a la celebració de la proclamació potser forma part ja d’un nou cicle. En aquests primers dies, per sorpresa, esgotament físic i mental, despiste o incapacitat d’entendre al menys una mica què ha passat, no s’han produït mobilitzacions importants enlloc en contra de l’aplicació efectiva i a tots els efectes del tal 155.
Molt clar també que aquesta nova República Catalana, tot i que ja proclamada, haurà d’esperar temps millors i poder ser efectiva i real. Certament, no s’ha organitzat cap resistència al carrer, els carrers imputats anuncien que aniran a declarar i el president Puigdemont, en una acció encara una mica enigmàtica en el dia de Tots el Sants, s’ha «refugiat» a Brussel·les, on sembla que passarà algun temps.
A més, tots els partits independentistes han anunciat que participaran a les eleccions de desembre. En algun cas, perquè realment ja les coses havien anat massa lluny, com expressaria clarament l’opinió del convergent Santi Vila, en altres perquè consideren que no hi ha altra jugada possible ara i, a més, que podria ser un moment per revalidar o fins i tot enfortir el bloc independentista.
Certament, ara segur que és molt aviat per treure’n conclusions. El cicle polític viscut ha estat frenètic. Cal pair i entendre millor el perquè de tot plegat. Aquesta ja és una tasca que s’ha començat a fer. La ciutadania que s’ha mobilitzat, que ha votat i suportat els pals, la repressió i la por ha viscut una experiència política incomparable i, sens dubte, molt positiva, i no sembla que la conclusió pugui ser la renúncia a seguir endavant.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari