La mort de la persona no és la mort de l’historiador, mentre els seus llibres siguin llegits i les idees que contenen siguin útils als éssers humans, restarà entre nosaltres i les generacions venidores. Josep Fontana ens ha ensenyat als historiadors a estimar el nostre ofici i a treballar de forma incansable per ajudar les noves generacions –i a nosaltres mateixos– a pensar històricament, sense tòpics ni perjudicis i sobretot a pensar, sempre a pensar críticament i estimular a què els nostres alumnes i lectors ho facin, car és l’única manera d’entendre el complex món en què vivim. Tot això ho ha fet amb llibres, articles, classes, conferències, debats i mítings. Mai deia que no, inclús en els últims anys, arrossegant discretament la terrible malaltia, que ens mostrava als que el teníem a prop la seva voluntat indeleble amb la vida i el treball.
Els que hem tingut la sort –i som molts– d’éssers alumnes, companys de projectes pedagògics i amics, no podem oblidar el seu suport pels nostres projectes històrics, però també socials i polítics. Fontana ha estat un home compromès amb la història i el seu temps, antifranquisme de pedra picada, crític amb la transició espanyola, amants de la seva nació sense estridències, profundament crític amb l’imperialisme, el capitalisme i el neoliberalisme, les seves últimes obres han estat i seran per molt temps referència de qualsevol historiador o persona que vulgui apropar-se seriosament al segle XIX, XX i XXI.
Portada Realitat, núm 2 i3, revista teòrica del PCC dedicada a la qüestió nacional, amb un article d’en Josep Fontana
Fontana s’estimava Terrassa i la voluntat de lluita antifranquista i per la democràcia de la seva gent, això ho sabem els socis del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT) des de la seva fundació. L’última vegada, que ens ho va fer saber, fou amb el pròleg de llibre Combat per la llibertat… «Tindrà la virtut d’ensenyar moltes coses que segurament no sabia, i cal esperar que els faci reflexionar pel seu compte respecte de com, i a quin preu, es va aconseguir la recuperació de la democràcia.» Per Josep, res no es pot aconseguir sense treball i lluita i, això és el que ens ha demostrat tota la seva vida.
Els professors de secundària l’hem d’estar eternament agraïts per l’estimació que ens ha demostrat sempre i especialment, quan fa vint-i-vuit anys fa fundar el Seminari per a professorat d’Història de secundària (IES), que com cada any tornarem a realitzar aquest. Cada curs la seva conferència, la seva lliçó d’història i de vida. Aquest any no, però no t’oblidarem mai,
Gràcies Josep!
Manel Màrquez Berrocal, Historiador i President del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa
Deixa un comentari