Marc Medina i Maria Cardona, candidates de la CUP Terrassa: «Sense presència i mobilització al carrer, no hagués estat possible municipalitzar l’aigua»

No Comment

Conversem amb les dues primeres candidates de la llista de la CUP per a les eleccions a l’Ajuntament de Terrassa. Marc Medina (29 anys), de formació enginyer industrial i professor de secundària, exerceix de regidor a l’Ajuntament des de fa un i escaig. La segona a la llista és la Maria Cardona (34 anys), nascuda a Eivissa, fa sis anys que viu a Terrassa, i treballa a una llibreria independent, a més de ser militant de col·lectius feministes de la ciutat.


La CUP va entrar aquesta legislatura per primera vegada al consistori com una candidatura municipalista i assembleària, com valoreu la vostra presència?

Marc: Ho valorem sempre positivament, partint de la base de què les institucions no són la primera trinxera, són una eina. Va ser interessant que hi entréssim i poséssim sobre la taula les nostres posicions polítiques. Amb una persona regidora hem fet molta feina en 4 anys, i hem situat alguns elements que no havien estat sobre la taula: l’economia social i solidària, a la qual que no se li havia donat prou importància, canviar els models de participació…

Com és la participació que es projecta des de l’àmbit institucional?

Marc: Hi ha una retòrica i un simbolisme que a l’hora de la veritat, no s’acompanya d’una participació real i material. Ho veiem perquè les entitats ciutadanes sovint no senten com a seus els espais de participació municipals proposats, ja que no hi ha vinculació amb les decisions polítiques.

Quins avenços heu vist respecte al tema?

Maria: Els moviments feministes de la ciutat estan molt més presents en la política institucional. Sí que ens hem trobat la voluntat de fer el gest de cara la ciutadania, la institució vol tenir un discurs feminista, però la pràctica no ho és tant, la qual cosa és bastant contradictòria. S’han aconseguit cosetes però queda bastant per fer. Jo estic contenta perquè de les cinc primeres persones de la llista, tres són dones, l’assemblea de la CUP ha entès molt bé que no és possible fer política sense tenir en compte el feminisme del carrer, i que marqui el ritme de la política. El que em sap greu és que això no sigui generalitzat a altres partits.

Marc: Es parla de Ciutat Feminista, però si et mires els pressupostos anuals, el percentatge que es destina a perspectiva de gènere encara és irrisori. Si no hi ha recursos públics, les polítiques aprovades en matèria feminista no es podran executar.

Maria Cardona i Marc Medina, candidates 2 i 1 a les eleccions municipals 2019 per la CUP Terrassa. MG

Quines altres mancances veieu a Terrassa?

Marc: Una problemàtica essencial és l’habitatge. Tenim milers de famílies apuntades al registre d’habitatges de protecció oficial, i milers de pisos buits per altra banda. Parlem d’entre 4 i 5 desnonaments al dia durant el 2018 en una ciutat com Terrassa!

No s’ha aconseguit abordar de forma real el problema de la segregació escolar, i fins que no va difondre’s l’informe del Síndic, semblava que no era per tant. Es comencen a fer tímides mesures però és un problema gravíssim. Respecte al pacte nacional que s’acaba d’anunciar, subscrivim el que diu entre d’altres el sindicat USTEC majoritari de professors: que el pacte no ataca l’arrel del problema, afavoreix l’escola concertada, i la triple xarxa existent: d’escola concertada, escola pública segregada i no segregada. El que cal és apostar per l’escola pública i destinar-hi recursos, si es destina un 2% PIB a l’educació pública en lloc del 6% recomanat, tornem al de sempre: tot queda en el terreny del simbòlic.

Observem com les polítiques urbanístiques sempre van per sobre de les relacionades amb la protecció del medi ambient; des del 2003 es va reclassificant una gran quantitat de terreny que era rústic, per tant ens anem menjant el nostre entorn natural. De forma contradictòria, el Pla de l’Anella Verda encara no s’ha aprovat i en canvi ens trobem contínues modificacions del POUM que afavoreixen els promotors immobiliaris i construir més pisos.

“Les entitats no senten seus els espais de participació proposats, ja que no hi ha vinculació amb les decisions polítiques”.

Maria: També cal que treballem per un nou model policial. Ho hem estat debatent prou en aquests anys, donat que des de col·lectius feministes i LGTB, entre d’altres, estem trobant un model de policia poc democràtic, racista, amb un ús desproporcionat de la força, i això també ho veiem com un problema.

Gràcies en part a la CUP s’ha municipalitzat el servei d’aigua, com valoreu el procés que ha culminat amb una nova empresa pública que ho gestiona?

Marc: Ha estat la gran victòria de la legislatura. Ho dúiem al programa nosaltres i també TeC i ERC. Però sobretot ha estat possible gràcies a la Taula de l’Aigua, que ha estat un actor fonamental. Hem vist com en el moment en què es qüestionen els interessos econòmics de la ciutat, sense la presència i mobilització al carrer que ha fet aquesta plataforma, no hagués estat possible. El canvi d’actitud del PSC, que no ho portava en el seu programa, no s’entén sense aquesta pressió ciutadana. Remarquem sobretot que s’hagi creat l’Observatori de l’Aigua, un òrgan de participació ciutadana i de fiscalització és clau per tal que l’aigua sigui publica i de totes, ja que una empresa pública no assegura que el servei estigui en favor de tota la ciutadania. Ho tenim clar, si no hi ha la gent al darrere, és impossible avançar.

I quins eixos bàsics plantegeu que s’han de treballar?

Maria: aprofundir en l’economia social i solidària, per la qual la CUP fa una aposta forta. A Terrassa s’ha fet molta feina, però queda molt per fer. Com aplicar la mirada feminista a tots els eixos de treball de la CUP. Seguir amb el problema de la segregació escolar… Respecte al tema de l’aigua, són pautes que ens poden servir per municipalitzar altres serveis.

Marc: És necessari un parc públic d’habitatge a la nostra ciutat. Pel que fa a la municipalització de serveis públics, en tenim quatre que són molt rellevants i que cal municipalitzar: el servei de menjadors escolars a primària i a l’escola bressol, el servei atenció domiciliària, el servei d’autobusos urbans. També, i que encara no està adjudicat, el servei de neteja dels edificis municipals i dels centres escolars.

Afegeixo que cal una auditoria dels models de participació i repensar-los perquè siguin espais de participació reals. I la prevenció dels residus, que és fonamental des del punt mediambiental, i no com ho està fent l’equip de govern. Aquí instem a establir un sistema porta a porta.

Quines expectatives de cara les municipals teniu per a la CUP?

Marc: És veritat que no ens obsessiona especialment les enquestes o entrar a l’Ajuntament. Sí que creiem que fent una bona feina durant els quatre anys, s’ha incrementat moltíssim la militància, que participem en diversos espais, i ja veurem si els resultats reflecteixen el treball que hi ha darrere, però hem de ser optimistes. Pensem que formem part d’un moviment sòlid, i hem d’avançar en consolidar aquest projecte polític.

Com copseu el moviment més actiu de la ciutat? Veieu que és fort?

Maria: La impressió que tinc és que s’ha incorporat molta gent nova amb nous discursos, amb ganes de treballar, des de col·lectius pel dret a l’habitatge que estan ben organitzats i connectats amb altres moviments de la ciutat, també col·lectius LGTB que entenen la seva lluita de forma interseccional, grups de consum que aposten per la sobirania alimentària… I que entenen que són lluites complementàries. S’ha de dir que el moviment feminista ara mateix és un dels eixos que han mogut més gent i està creant agenda política a la ciutat.

“En la prevenció dels residus, apostem per establir un sistema porta a porta”

Es preveu que a les eleccions municipals hi haurà més fragmentació i més presència de grups al consistori.

Marc: L’escenari de fragmentació política hi és i serà present. El 2014 ja vam explicar que vam sortir de l’opció Guanyem i ens vam presentar sols perquè creiem que en aquell moment el nostre projecte polític no s’encabia amb el que era Guanyem. Nosaltres entenem que la institució és una eina més, i aquesta idea potser no la veuen igual aquestes altres organitzacions de l’esquerra, i que probablement ens separa d’elles. De vegades es parla de confluències de forma abstracta, ens trobarem quan confluïm en les nostres apostes polítiques.

Després de 40 anys PSC a la ciutat, cal un canvi a la ciutat?

Marc: I tant que cal aquest canvi. Fa quatre anys ja vam votar la investidura de Xavier Matilla, però en aquell cas no es va produir el canvi de govern. Ara s’imposa una renovació, ja que la política del PSC combina un model de ciutat coincident amb els interessos econòmics de les corporacions locals, i per altra part una certa desídia, que és la sensació que tenim des de dins, i d’entendre la ciutat com un centre d’acumulació de capital. A banda d’un clientelisme que cal trencar, i de veure com el PSC ha intentat, a través dels anys, cooptar els espais de participació de la ciutat. Té molta por a perdre el control dels espais.

Per tant la CUP, entraria a un nou govern?

Marc: Parlar de situacions post electorals ens els difícil per la forma que tenim de treballar. Quan arribi tocarà parlar d’apostes polítiques. És evident que intentarem facilitat un canvi de govern, i un cop arribat el moment de parlar de possibles pactes o entrades al govern prendrem la decisió de forma col·lectiva. Tot partint de premisses com ara el respecte al dret d’autodeterminació, l’aposta pel feminisme, o la regeneració i l’ètica de les institucions, entre d’altres.

Abans venen unes eleccions generals a l’Estat, com valoreu que un bloc de l’esquerra independentista que forma part de CUP nacional hagi decidit presentar-se a unes eleccions quan el fet es va descartar en assemblea?

La CUP Nacional va prendre una decisió, per una majoria important, de no anar a aquestes eleccions. Va ser interessant introduir el debat, malgrat que l’organització Poble lliure ha decidit anar amb una coalició. A partir d’aquí, la CUP no fa una crida a l’abstenció en aquestes eleccions estatals, però tampoc es demana el vot per aquesta candidatura. Com a CUP la decisió col·lectiva és no anar a les eleccions espanyoles.

Maria: Aquests fets no situen a la CUP en un escenari de crisi interna, sinó de seure’ns i veure com aquesta decisió d’un grup concret es pot redirigir i no vagi més enllà d’un desacord que s’ha de seguir abordant.

Related Articles

Deixa un comentari

cacaus Alternativa3