Marina Iniesta, Educació CCOO Vallès Occidental. Foto: PV
Els recursos mobilitzats pel Departament d’Educació són «clarament insuficients per fer front a les circumstàncies excepcionals» del curs en marxa.
«Fa molts anys que reclamen el 6% del pressupost per Educació, com diu la llei (LEC); ara segur que hi hauria menys problemes»
CCOO ha publicat un informe resultat d’una enquesta, realitzada durant la primera setmana d’activitat docent, que recull les informacions i opinions de 1.750 treballadores docents i auxiliars
A 3 de cada 4 aules «no es pot mantenir la distància de seguretat d’1,50 m. entre l’alumnat», i que «a més de la meitat dels centres no han arribat les mascaretes FFP2 per a les docents o personal d’atenció educativa que n’han de dur».
El Departament ha contractat una empresa privada, Egarsat, per fer el seguiment mèdic del personal docent.
«El personal contractat no arriba ni de lluny a cobrir les sobre ràtios».
Pep Valenzuela
Improvisació, precarietat, heroisme, paciència, resignació…, la foto de l’Educació al país hauria de fer pensar tothom (i és també el cas de la sanitat i altres serveis i drets socials bàsics). No només en el moment, perquè, de fet, les mancances venen de lluny i han estat sovint denunciades. La pandèmia les ha agreujat i posat més en evidència. És el resultat de les polítiques que els governs han fet, del model social i econòmic en què vivim.
Els recursos mobilitzats pel Departament d’Educació són «clarament insuficients per fer front a les circumstàncies excepcionals» del curs en marxa. Aquesta és una evidència, com posa de manifest l’informe sobre la situació als centres escolars realitzat al setembre per CCOO Educació. Motiu pel qual el sindicat reclama amb la «màxima urgència, engegar un veritable procés negociador per assegurar el dret a una educació segura per a tothom».
Aquest informe és el resultat d’una enquesta, realitzada durant la primera setmana d’activitat docent, que recull les informacions i opinions de 1.750 treballadores docents i auxiliars, de 1.246 centres (170 del Vallès Occidental) de 284 municipis. S’apunta en la presentació que «pel que es refereix als materials, l’adequació de les instal·lacions i serveis a l’actual situació de pandèmia, el grau de compliment dels compromisos assumits públicament pel Departament queda molt lluny d’abastir la totalitat de centres i treballadores». Concretament, que la distància de separació a les aules i el proveïment de mascaretes són insuficient, i preocupen molt al personal, fins al punt que el sindicat a portat una denúncia a Inspecció de Treball per aquests dos problemes.
En xifres, això vol dir que a 3 de cada 4 aules «no es pot mantenir la distància de seguretat d’1,50 m. entre l’alumnat», i que «a més de la meitat dels centres no han arribat les mascaretes FFP2 per a les docents o personal d’atenció educativa que n’han de dur».
Pel que fa a les ràtios d’alumnat per classe, que ja eren massa altes abans, «de cap de les maneres s’aconsegueix una reducció suficient per a les necessitats de la situació actual», denuncia l’informe. Amb més detall, «en el 40% de les aules d’infantil i primària se supera la ràtio de 20 alumnes».
CCOO, que reclama un «procés de diàleg social per assegurar el dret a una educació segura», avança algunes propostes: reducció de les ràtios per minimitzar els contactes directes, promoció de sortides culturals i d’oci, «per esponjar els centres» i «compensar els mesos de confinament»; increment de la neteja i desinfecció dels centres i protecció de tot el personal amb les mesures adients.
A dia 6 d’octubre, a Catalunya es comptabilitzava: confinament de tot un centre i de 1.228 grups (unes 30.000 persones confinades), amb uns 3.000 positius, segons dades recollides pel Departament amb l’aplicació Traçacovid. «Però les dades que ofereixen són inferiors a les reals als centres», puntualitza la Marina Iniesta, delegada del sindicat al Vallès.
Representant de CCOO a la Junta de Personal i el Comitè de Seguretat i Salut, els dos organismes de negociació on participen tots els sindicats del Vallès amb representació, la Marina informa que els EPI (equips de protecció personal) «no han arribat als centres»; sí que van arribar les mascaretes higièniques reutilitzables, 8 per docent; pantalles i gel. «Però a final de setembre alguns centres ja no tenien gel ni mascaretes», explica alarmada a Malarrassa. Després d’informar el Comitè de Seguretat del problema, afegeix, «vam tenir una resposta que ens va semblar greu: volen fer creure que s’ha fet mal ús del gel». Això, quan en molts centres el gel que es feia servir a l’entrada i a la sortida, s’ha limitat a l’entrada.
«Ens trobem dos grans problemes», emfasitza la Marina, «molt professorat ha de portar la mascareta de casa i els equips de direcció han de treure diners del propi pressupost i romanent per suplir les mancances». Segons la delegada de CCOO, el Departament descarrega responsabilitat en la bona voluntat dels equips, «però és aquest òrgan qui ha de pagar i garantir, no es pot fer responsables als centres ni, menys, a les persones de forma individual».
Treballadores especialment sensibles i en situació de risc
Les professionals en situació de risc, vulnerabilitat o especialment sensibles van rebre indicacions, ja des del mes de març, per fer teletreball. «Però això no s’ha complert, perquè manquen professionals, i hem vist que les mesures s’han limitat». Ara, explica la representant sindical a la Junta de Personal, s’ha de presentar documentació mèdica i justificants de salut, «vam veure, l’1 de setembre, moltes persones en situació greu de salut que no sabien què fer, perquè d’una banda no havien rebut la comunicació, i per l’altra els deien que havien d’anar a treballar».
La solució trobada pel Departament ha estat contractar una empresa privada, Egarsat, per fer seguiment i vigilància. Aquesta contractació/externalització, criticada pels sindicats, tampoc no s’ha resolt la problemàtica, ja que després del diagnòstic d’aquest servei, donar o no la baixa és decisió de la Subdirecció General d’Avaluacions Mèdiques (SGAM), que segons la Marina, «està denegant-les, creant una situació d’indefensió del professorat que, reconeguda la malaltia o problema, no rep la baixa».
Així les coses, es va decidir fer els coneguts com a ‘reforços covid’. Els dies 3 i 4 setembre es van fer nomenaments de personal, incloent-hi aquestes dotacions de reforç i les substitucions normals: un total de 2.200 al país. Cal tenir en compte, però, que les professionals ja feien falta abans de la situació actual, «la necessitat ja era gran», recorda la Marina, de manera que «el personal contractat no arriba ni de lluny a cobrir les sobre ràtios».
Cal afegir encara els problemes per contractar nou professorat. La inscripció a la borsa de professorat, informa la Marina, és un procés burocràtic que retarda i obstaculitza la incorporació dels docents, «només per problemes de gestió i administratius», emfasitza. Encara sort, es felicita però, que el Departament «ha habilitat, per fi, la tan demandada gestió telemàtica».
Això, tot plegat, fa referència al gran problema: el pressupost. Ja a l’inici del curs, pressionat per les reivindicacions sindicals de milers de noves contractacions, el conseller Bargalló, que reconeixia la necessitat, hauria lamentat les limitacions econòmiques, traient-se responsabilitats de sobre. Va garantir, això sí, una dotació extraordinària de materials tecnològics pels centres, que però denuncia la Marina, «encara no ha arribat. Ens van dir a la Junta de Personal del juny, i ara al setembre, que havia d’arribar la dotació, però no ha arribat». Un altre compromís mancat: la neteja dels centres, dels espais i aules, «especialment ara que ve el fred», alerta la sindicalista, «quan s’ha de tenir molta cura, al mateix temps, de ventilar espais. Però res, hem demanat i cap resposta».
La Marina Iniesta, expressant molt clar la posició del sindicat, afirma que «fa molts anys que reclamen el 6% del pressupost per Educació, com diu la llei (LEC); ara segur que hi hauria menys problemes». I en aquest punt, la delegada comarcal de CCOO insisteix: «cal seure a negociar. Demanem una negociació ampla, amb totes les parts i que pensi el marc general, o sigui que inclogui les treballadores d’extraescolars, de lleure, de menjadors… perquè tothom és Educació».
El professorat responent al desafiament
Responent a aquesta situació inèdita i plena d’incerteses i amenaces, «el professorat està responent», subratlla la Marina. «Malgrat una certa manca de reconeixement davant les grans dificultats, de tots els problemes i manca de recursos i mesures insuficients, el professorat està responent».
Amb tot, i entenent que la confusió i por que es pot produir davant una situació tan difícil d’entendre i que posa tants de dubtes i reptes, la Marina Iniesta considera que cal «més agrupació als centres i més mobilització». Informa dels resultats d’una enquesta sindical unitària sobre la situació i propostes de lluites i accions, en la qual hauria participat un 20% del personal a Catalunya. Mentre la vaga recull poc suport, assegura la sindicalista, es demanen altres formes de mobilització.
Deixa un comentari