Grup de participants a l’acte de les fonts de Montjuïc espera la sortida del bus. Foto ANC-TxI
Un bon grup d’egarenques va participar el passat 11 de juny en l’acte nacional en favor del referèndum celebrat a les fonts de Montjuïc. A banda la gent que va anar en tren o transport particular, tres autocars, unes 150 persones, s’aplegaren el diumenge a les 10 en punt per enfilar direcció a Barcelona, ben equipades amb les estelades, samarretes del SÍ, gorres i altres materials d’informació i identitat amb el projecte sobiranista i popular.
A les 11, la delegació terrassenca s’acomodava en el lloc previst per l’organització, ben a prop de l’escenari on es desenvolupà la jornada de suport al referèndum convocada per les organitzacions ANC, Òmnium i AMI, amb el suport explícit de partits i organitzacions ciutadanes, sindicals i socials.
Poc a poc es va omplir l’esplanada al peu del Palau Nacional, i les escales que hi accedeixen. I tota l’avinguda de Maria Cristina, entre la Font Màgica i les columnes venecianes. Un escenari en el qual no és possible enganyar l’ull i menys les càmeres. Però, no va ser només per la quantitat de gent, sinó també pels noms i la seva representativitat social, cultural i política que, novament, el moviment sobiranista va demostrar l’energia, la sensibilitat i qualitat del projecte i les forces que l’impulsen, des de la societat civil i en una sintonia inèdita amb institucions representatives i de govern.
En aquesta alçada del campionat, a més de l’argumentari i raons polítiques, comptava molt tot el que fa a les emocions i sentiments. Tanta gent, desenes de milers, retrobant-se una vegada més, i lluny de qualsevol senyal de defalliment, al contrari, una voluntat ferma d’anar endavant, més a prop que mai de la necessària i desitjada sobirania i democràcia plenes.
Aquesta vegada es respirava que alguna cosa era diferent. L’anunci de la data i la pregunta del referèndum havia estat com el tret de sortida de l’esprint final. I novament, de manera pacífica, amb el civisme del què el nostre poble sempre ha fet gala, el poble sobiranista i que construeix la sobirania sense esperar-se ni demanar permís, assistí durant més d’una hora, sota un sol inclement, als parlaments i actuacions previstes. I més d’un cop, explica algú dels assistents, «un calfred va recórrer la nostre espinada, sobre tot en discursos tant emotius com el del Pep Guardiola i els dels líders de les entitats sobiranistes», la Neus Lloveras, el Jordi Cuixart i el Jordi Sánchez.
I en tornar cap a casa, afegeix, «orgullosos del nostre poble, sabíem que aviat hi tornaríem». A l’endemà, novament, un nou grup de terrassenques es va tornar a desplaçar per donar suport al Joan Josep Nuet, diputat de Catalunya Sí que es Pot i membre de la mesa del Parlament, davant les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, un encausat més per permetre la discussió sobre el procés a la cambra de les representants.
Des de l’ANC-Terrassa per la Independència, explica un membre del secretariat, «som conscients que s’acosten uns mesos decisius, per això ens disposem a afrontar-los amb la màxima il·lusió. Sabent que al darrere hi ha tot un poble que vol decidir el seu futur de manera democràtica però inapel·lable».
A Montjuïc, l’alegria del procés que no para. Foto ANC-TxI
L’anunci de la data i pregunta del referèndum, asseguren, és la resposta del Govern a les demandes dels ciutadans, de les entitats com l’ANC, Òmnium, AMI i moltes més, com repetidament s’ha pogut veure en els pactes en defensa del dret a decidir, el referèndum i en les nombroses mobilitzacions de l’11 de Setembre i altres, o sigui també de sindicats, partits, associacions, entitats culturals…
«Estem orgullosos que el nostre govern sigui sensible a les nostres demandes», afegeix, i estigui «decidit a tirar endavant la consulta malgrat tots els esforços antidemocràtics de l’estat espanyol».
En la defensa del procés, afirmen les activistes de l’ANC Terrassa i arreu del país, «ens trobaran als milions de catalans que portem anys lluitat per aconseguir la llibertat del nostre poble». I esperen amb decisió i confiança que, a nivell municipal, tal com va suggerir l’alcalde Ballart, els terrassencs no tinguin entrebancs per exercir el legítim i inaliable dret a votar.
«No s’entendria que una ciutat com Terrassa, símbol de moltes lluites compartides per aconseguir els avenços socials, fins i tot en èpoques molt més dures», alerten, «ara els partits governants, no posessin totes les eines al servei de la democràcia. I més després de l’adhesió del municipi al Pacte pel Referèndum».
Redacció
Deixa un comentari