La gestió de residus a Terrassa té seriosos problemes perquè mai ha estat una preocupació pel partit de govern, només l’afectava la situació de la neteja, perquè li generava un impacte visual i estètic. Sempre els ha costat entendre que la recollida de residus i la neteja moltes vegades són el resultat del mateix problema.
El resultat de posar en marxa una empresa municipal (Eco-Equip) va ser el resultat d’una gestió privada nefasta, no del convenciment ideològic de prioritzar i apostar per afavorir la gestió pública dels serveis. Eco-Equip sempre ha tingut problemes de recursos econòmics, vehicles, maquinària i humans. Després decisions polítiques desgraciades i irresponsables que van afectar la seva gestió en els últims anys van acabar d’afectar-la i avui encara ho pateix.
L’excusa de la crisi i la necessitat de derivar recursos a altres necessitats, res té a veure amb el problema de fons. Perquè la majoria de municipis que també els va afectar la crisi, el seu impacte no ha estat el mateix? Senzillament, no s’ha fet una aposta clara i convençuda pel servei públic, la deixadesa i la indiferència política de saber el fons del problema i les seves solucions, no s’han volgut afrontar. I això vol dir, que tampoc és un problema només de fer grans inversions, i encara que avui disposéssim d’aquestes, el problema continuaria existint.
La Taula de Residus ja ha posat sobre la taula molts dels problemes existents, fins a demostrar que no estem només davant d’un problema de recursos, ni de posar en marxa un Contracte-Programa que només indica les necessitats operatives per a saber els recursos mecànics i humans per a fer la feina, però no diu res, de com millorar a fons la gestió i aquests recursos. I aquest és el fons de la qüestió on no es vol entrar políticament, demostrant la incapacitat i la deixadesa.
I que encara estem en aquestes alçades sense aprovar un Pla Local de Gestió de Residus que determini l’estratègia i l’aplicació de mesures en temes de prevenció, reciclatge i gestió dels residus amb uns objectius clars i definits, on hi hagi un compromís i consens polític de tots els partits municipals de garantir la seva aplicació fins a l’any 2030, evitant convertir aquest tema, en una batalla política. Tenint en compte que aquest vector ambiental (residus), conjuntament amb el canvi climàtic (referit la contaminació de l’aire, l’energia i la mobilitat) i la gestió de l’aigua, seran en termes de sostenibilitat ambiental elements bàsics i estratègics en els pròxims anys.
La gestió dels residus en tots els seus aspectes serà determinant en molts aspectes i tindrà importants afectacions al conjunt de la ciutadania en termes mediambientals però sobretot econòmics, i d’això la ciutadania no és conscient del problema. I el que és pitjor, els responsables polítics actuen amb poca transparència i amb accions polítiques de curt termini, evitant explicar de veritat els impactes i els costos per no posar en risc les possibilitats electorals i amagant les conseqüències de no aplicar mesures que afrontin de veritat els problemes.
Cal implantar mesures serioses de prevenció que redueixin la generació, això vol dir, accions contra el model de consum, gravar la generació d’envasos, anar contra els productes d’un sol ús… Fer accions en els plecs de contractació de serveis que incideixin en les accions de prevenció i reciclatge, i sobretot, fer control del compliment d’aquestes accions. I en totes les línies de subvencions s’han de posar condicions en aquest sentit i fer-ne el seguiment i sobretot, fer-ho complir. I el primer complidor i exemple de l’aplicació de mesures ha de ser el mateix Ajuntament en tots els seus àmbits d’actuació. Avui encara estem molt lluny d’aquest objectiu.
Ara, atenen a una proposta de Terrassa en Comú, en comptes de la Taula de Residus, es vol posar en marxa un Observatori dels Residus com a format similar al que es vol posar en marxa per la gestió de l’aigua. L’equip de govern té molt poc interès en aquest format, i és normal, no creu en la participació ciutadana real, i tot allò que vagi més enllà de les seves fórmules d’escalfar cadires, òrgans consultius d’entreteniment i altres tipus de formats similars, no l’interessa fomentar-los.
En aquestes alçades, encara no ha entès el sistema de funcionament de la Taula i ara es volen posar en marxa formats on només veu problemes, i farà tot el possible per a impedir anar a buscar models on tracti a la ciutadania i les seves entitats cíviques com a adults responsables i compromesos amb el bé comú, i sobretot, amb les empreses de gestió pública dels serveis bàsics, deixant-los marges i capacitat de decisió i deixar-se de mers òrgans de consulta i escalfa cadires, com deia.
Sigui una Taula o un Observatori, no és el problema o la solució participativa, és està convençut i creuers la participació, i tenir en compte que persones i entitats que dediquen el seu temps a temes col·lectius i que no poden ser menystinguts com ha passat moltes vegades, i sobretot, no hi ha prou transparència a l’hora d’afrontar el problema de la gestió dels residus, ni les solucions.
Cal afrontar els problemes de cara, sense pors electorals de curt termini, cal cobrir el cent per cent del cost del servei amb la taxa, deixar-se de preus polítics que senzillament és enganyar a la ciutadania, ja que la part no assumida per la taxa, va via impostos, el resultat és el mateix, però distorsiona la realitat.
Revisar i activar més bonificacions ambientals que ajudin a premiar les bones conductes i posar un règim sancionador per tots els que incompleixin les normes amb el mal ús dels serveis i la recollida selectiva. Cal recordar que la recollida selectiva és una obligació, ja fa temps que ha deixat de ser una acció voluntària. I cal anar a sistemes combinats d’aportació i recollida sense excloure’n cap, fonamentar la recollida només amb la recollida lateral, és abocar-se a continuar limitant el sistema que mai arribarà als percentatges de recollida selectiva previstos.
Cal també fomentar programes d’educació ambiental ampliant els recursos, i fer campanyes de sensibilització i informació, però fetes i dissenyades de forma participativa amb les entitats cíviques, amb les seves aportacions, missatges i compromís de desenvolupar-les. Deixar de promoure campanyes institucionals moltes vegades lluny de la realitat, poc transparents i sense aportacions externes.
Cal que la gestió dels serveis sigui avaluada i amb el compromís d’un bon servei públic, on tots els treballadors i treballadores siguin exigents i compleixin amb aquest objectiu fonamental, ser un exemple de compromís, professionalitat i responsabilitat.
L’Ajuntament cal que doti al servei de recursos econòmics, mecànics i de personal necessaris, així com el control i exigència d’aquest servei, sense amagar les deficiències i la manca de professionalitat. I posar els mecanismes de participació que permeti a la ciutadania el control i la capacitat d’ajudar a la millorà i funcionament del servei, sense pors, ni dubtes. L’enemic no és la ciutadania, és la deixadesa i la indiferència.
I la ciutadania, haurà d’entendre un cop rebuda la informació, que el problema dels residus no és secundari, o que el poden anar allargant amb el temps, i que afecta el model de consum i producció, al mateix model econòmic i que al final haurem d’escollir, entre la sostenibilitat ambiental o canviar el model econòmic, agradi o desagradi a alguns responsables polítics que no podran seguir fent un discurs sense contingut i de mera aparença. I com sempre, haurem de decidir, però de veritat i deixar d’anar amagant els problemes i la ciutadania actuar amb la màxima responsabilitat. I si algú pensa que aquest problema ens sortirà barat i protestant demagògicament el solucionarem, va errat. L’única sortida és fer-ho bé, reduir els impactes i afrontar-ho seriosament des de tots els àmbits, ja fa massa temps que estem fent les coses malament, enganyant-nos mútuament en un fals miratge.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari