Fa més de quaranta anys l’Associació de Veïns del Barri Segle XX ho tenia molt clar, amb el volum de naus industrials buides i abandonades resultat de la crisi del tèxtil i el metall, seria un barri en transformació. El més important, era determinar com havien de ser els canvis. I ho tenien molt clar, amb equilibri i criteris de sostenibilitat mediambiental i, sobretot, per a millorar les condicions de vida de tots els seus habitants. Això volia dir amb habitatges de promoció privada i pública, amb equipaments i serveis, amb espais verds i públics, i una mobilitat sostenible i raonable.
Aquest procés amb els Plans d’Ordenació Urbanística de l’any 1983 i 2003, es va intentar, però mai es va acabar la transformació per tant, aniríem amb retard i les batusses polítiques no van ajudar, és més, cal recordar les paraules del responsable d’organització del Psc.PsoE a l’equip de govern dels anys noranta, on afirmava que no es farien inversions i actuacions mentrestant es mantingués la Junta de l’AV, pel seu sentit crític i poc disposada a seguir directrius de ningú, ni partits ni Administracions.
Ara, estem en tot un seguit d’actuacions i transformacions important, es veuen els resultat de tots aquests anys d’anat picant pedra i reivindicar el barri inacabat, i sobretot, per a garantir que les transformacions es faran amb aquells criteris d’equilibri i sostenibilitat, i pensar en els seus residents com a eix fonamental.
Ara, com ha passat sempre, recuperem aquells titulars periodístics, que si pisos, “hub” tecnològic, el nou 22@ i així conceptes per a explicar la transformació del barri. En el fons, és dels pocs barris grans en superfície que resten per a transformar. Tot i això, no podem perdre de vista la seva història i evolució, i en aquells moments ja es va viure de conceptes similars, fa més de vint anys.
En aquells moments un dels espais de transformació va ser l’antiga fàbrica Terrassa Industrial, amb dos projectes totalment diferents, el primer amb el desenvolupament d’uns primers habitatges i la Plaça del Terrassa Industrial, i el segon, que va ser un model d’especulació urbanística, com són les dues torres del projecte del Segle XXI.
I em referiré al segon projecte perquè és el gran model de l’absurd i on l’especulació entre l’Administració municipal i un promotor privat, van en detriment dels interessos dels veïns, promovent un model que ha fracassat, però que ha deixat l’empremta permanent com a monument a l’absurd, la incompetència i model del que no s’ha de fer.
Quan es fa la proposta d’aquest projecte i es presenta a l’Associació de Veïns, aquesta no l’accepta, precisament, no és el model de desenvolupament que volem. A més, ja hi havia una proposta molt més adequada per la zona i pels veïns. Posar dues grans torres d’unes alçades fora de lloc, era un absurd i un impacte inacceptable. Però bé, es va tenir de fer una modificació puntual del Pla d’Ordenació que no admetia aquest projecte, i es van tenir de reduir les alçades.
En aquell moment van confluir el millor de cada casa, per dir-ho suau. Un alcalde (Royes) que algú el va entabanar i els seus deliris de grandesa, van veure una oportunitat en aquell projecte, li deien que una ciutat sense grans edificis i de gran alçada, era un poble. Es fa aquest projecte, i després comencen els projectes de la zona universitària al llarg del Parc de Vallparadís. Un promotor-constructor que era un especulador professional, Cabello d’Immovalero, que veu la seva oportunitat per a rebre la medalla de la ciutat, i atendre els deliris de l’alcalde. I uns responsables tècnics municipals, que treballen per a vendre i justificar el projecte als veïns i a la ciutadania, en general, venedors de fum que havien de permetre aquella absurditat.
I anem als resultats, aquell projecte afirmava que seria un element important de connexió entre la Plaça Vella -la Plaça Nova i el projecte del Segle XXI. Un itinerari que faria que la ciutadania passegés per aquest eix, per anar fins els cinemes, observar les grans torres i dinamitzar el comerç que aniria i ompliria la zona. A més, hi hauria un gran centre comercial, Mercadona. Fins aquí el miratge, la gran farsa, allò que es va quedar en un imaginari teòric. L’únic que ha funcionat d’aquest eix, ha estat la Plaça Vella, al ser un element de llarga tradició i força. La Plaça Nova viu a base de forçar la seva situació, i és un mer espai dur, sense capacitat de dinamització. I des d’aquesta Plaça al Segle XXI, no hi ha cap eix de connexió, ni res que se sembli.
El Segle XXI, va acabar amb un promotor arruïnat i fugat al Brasil, tots els edificis en mans dels bancs i amb creditors. Els cinemes que havien de ser la gran atracció, tancats des de fa anys, i una part important dels espais comercials buits, i per acabar d’adobar-ho, ara tancarà el seu gran espai comercial, el Mercadona. Per tant, al final tot ha estat un fracàs tal com ja va denunciar i indicar l’Associació de Veïns. Ara tenim dues grans torres, amb molts problemes i un impacte que ja no és pot modificar. I sobretot, unes Administracions (sobretot la municipal, però també la Generalitat quan va acceptar la modificació del Pla General i la construcció d’aquests dos edificis, amb l’impacte que van generar) que han quedat ben retratades i de com no es poden fer les coses, sobretot, amb processos especulatius i amb promotors que només han generat problemes, en aquest cas al barri i a la ciutat. I reitero, no volem en cap cas aquest model de desenvolupament, resultat, dels deliris de grandesa, de voler vendre una ciutat al món de la forma més absurda i vergonyosa.
Per tant, el desenvolupament del Barri Segle XX i del conjunt de la ciutat, no por mirar-se en aquest projecte especulatiu i nefast, que no ha aportat res ni al barri ni a la ciutat. A més d’anar a un desenvolupament equilibrat i amb criteris de sostenibilitat mediambiental en tots els aspectes, cal fomentar el comerç de proximitat, ja que per desgràcia al barri s’està produint un efecte greu, els pocs comerços i activitats de molts anys, estan tancant per jubilació dels propietaris. Baixos i espais comercials en molts eixos, com Segle XXI, la Ctra de Montcada, a la Plaça Segle XX, a l’entorn dels Grups Santa Margarida, hi ha molts espais tancats des de fa anys. I aquest serà un dels aspectes a tenir en compte, per aconseguir la dinamització i millorà del barri, com garantir el creixement d’activitats comercials de barri, i evitar tancaments o fuites com la que ja he indicat, de Mercadona.
Esperem doncs, que l’administració no torni a caure amb els cants de sirena, de comportaments delirants, d’interpretar un mal concepte de creixement, desenvolupament i progrés, entrant en fortes contradiccions i incoherències. I sobretot, atengui allò que els seus veïns i veïnes diuen, ja que en el fons serà el sentit comú el que ho determinarà, i el fet important, de que ells i elles hi viuen, i són els més interessats en un model com ja he indicat. El Segle XXI, és el resultat d’un moment i la confluència dels majors absurds i greus errors, i de no fer cas, als auguris i demandes dels seus residents i veïns de tota la vida, que volen millores, però no de qualsevol manera, mantenint les essències d’una concepció de barri i ciutat, la tranquil·litat, la qualitat i sobretot, la relació i el bon veïnatge, encara que això es pugui considerar un model de pobla i poc lluït. Els deliris de grandesa per un concepte de ciutat mal entès, ja veiem on ens ha portat, i no el volíem, ni el volem.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari