La municipalització de serveis hauria de ser el resultat, primer del convenciment i la necessitat de garantir un bon servei, de màxima transparència i la participació activa de la ciutadania en tots els aspectes referits tant a la gestió com el funcionament correcte.
Tampoc és tracta, com pensen alguns, de generar empreses de funcionaris acomodats. Un servei municipal pot ser tant o molt més eficient que qualsevol empresa privada, això sí, sempre ha d’haver-hi el sentit professional, la responsabilitat i el compromís de fer les coses bé, de generar la confiança de la ciutadania i de ser prou productius i competitius per a garantir l’eficàcia dels serveis, evitant dinàmiques que res tenen a veure amb actituds poc disposades a ser un servei eficient i competiu com s’ha produït en alguns mals exemples.
Hi ha qui pensa que tot ha d’estar en el marc de la iniciativa privada, i que tot el que és públic és dolent, incapaç de gestionar res, i amb tots els mals vicis d’uns treballadors i treballadores acomodats i sense cap esperit de responsabilitat i compromís al marge del sou de final de mes. Però tenim prou exemples per observar aquesta actitud i ineficàcia entre moltes empreses, sobretot de serveis.
La imposició del model capitalista ho deixa tot, com a concepte, a la iniciativa privada, a la competència i al mercat. Per tant, els serveis públics haurien d’estar sempre gestionats per la iniciativa privada amb l’objectiu de fer el màxim negoci, i la qualitat en alguns casos importa molt poc, el més important és el negoci pur i dur.
Partits que parteixen d’aquesta premissa, els anomenats de dretes, que la seva ideologia liberal, subjecte als interessos privats, podria entendre’s per a aplicar aquesta concepció de la gestió privada en detriment de tot allò públic. El drama i la contradicció, és que alguns dels partits anomenats “d’esquerres”, parteixin dels mateixos conceptes ideològics, i el PsoE-Psc, és un d’aquests exemples clars, ja que sempre viu entre la contradicció i renúncia, i està al servei dels interessos privats.
Després hi ha d’altres, com ERC, que mai se sap quina és la seva opció, amb contradiccions i poca claredat ideològica. Tots diuen ser socialdemòcrates, oblidant, que aquesta concepció ideològica sempre ha estat com a prostituta del capitalisme i utilitzada com un mer mocador. Allò del centre polític inexistent, ja que sempre és de dretes i al servei del règim.
La primera municipalització a Terrassa va ser el servei de neteja i recollida de residus, amb la posada en marxa d’Eco-Equip SAM, els anys vuitanta. I no va ser com a resultat del convenciment ideològic i a favor dels serveis públics, sinó pel desastre de gestió de l’empresa privada. Després van anar apareixen diferents serveis de gestió municipal com Habitatge, Foment, Obres, Cinema Catalunya i Principal, el Parc Audiovisual, el d’Atenció Domiciliària de persones, que després va deixar de ser-ho, i Funerària que era un altre exemple de gestió privada nefasta i es va municipalitzar.
Un element peculiar d’aquestes municipalitzacions és que no ho són per convenciment, com deia, sinó que son deficitaris i el sector privat només el gestionaria si tinguessin beneficis i possibilitat d’especular.
I l’últim exemple de municipalització és el d’abastiment d’aigua, amb la posada en marxa de Taigua, no tant pel convenciment municipal, sinó pel despropòsit i nefasta actuació de Mina i Agbar.
I tres serveis que es va rebutjar la municipalització, com són el Transport Públic, amb una licitació nefasta i d’una vergonyosa tramitació que porta més de tres anys en la total indefinició i prorrogues permanents. El servei de menjadors escolars i el servei d’atenció domiciliària, amb gestions privades nefastes i del tot injustificables.
Ara el que està de moda com alternativa a la municipalització, és anar fent que empreses privades gestionin determinats serveis, com el de menjadors escolars, neteja d’edificis municipals, de consergeria, d’atenció domiciliària i així anar fent llista.
Quan mirem els Plecs de condicions d’aquests serveis, tots recullen apartats referits a les condicions laborals dignes, criteris mediambientals, criteris socials i així una llarga llista de condicions. Però anem a la realitat evident, existeix una manca de compliment d’aquestes condicions i els drets laborals no es compleixen, és un campi qui pugui i és on les empreses treuen els seus beneficis, ja que cal recordar que les empreses no es presenten per interessos socials, sinó per a obtenir beneficis i negoci.
Després, la manca de transparència, que és el més greu; això vol dir que l’Administració municipal no fa cap control, i mira a una altra banda. Té l’obligació d’exercir un control estricte del compliment de les condicions recollides als plecs, però això, ja sigui per incompetència, indiferència o deixadesa, no es compleix. També cal tenir en compte, quan mirem les condicions econòmiques, que ja es veu que estem promovent la precarietat, ja que les condicions són a la baixa, inclús per sota de mercat, acceptant propostes temeràries que mai s’haurien d’acceptar ja que afectaran a les condicions laborals i del mateix servei.
Això està molt clar en les propostes dels serveis de consergeria d’equipaments municipals i d’atenció domiciliària, que és una veritable vergonya, i on l’Ajuntament no exerceix un control estricte, i ho permet. I quan això es produeix, llavors és quan de veritat ha de plantejar-se la municipalització d’aquests serveis, per a garantir la màxima transparència, dignitat, qualitat i respecte als drets i obligacions.
I el que és més lamentable, alguns dels que tenen responsabilitats polítiques sobre aquests serveis, són incapaços d’aplicar allò que deien quan no exercien de polítics professionals, i eren molt exigents i demanaven la municipalització dels serveis per a garantir els conceptes que he indicat.
La memòria és feble i interessada, i quan estem governant l’oblit i excuses són permanents i injustificades. I si no els interessa municipalitzar els serveis, doncs que com a mínim siguin estrictes en el compliment de les condicions de contractació i no posin en la part econòmica de les condicions baixes temeràries que promouen la precarietat dels drets i les condicions laborals, sous de misèria i una deficiència garantida de prestació d’un mal servei.
Per desgràcia, això és el que tenim, però la ciutadania al final, haurà de ser coherent i exigent amb la prestació dels serveis públics, pensant que han de ser transparents, eficients i participats i controlats per la ciutadania, i que no han de ser pensats com a negoci lucratiu i obtenir beneficis fàcils a costa dels treballadors i treballadores, i dels usuaris i usuàries dels serveis.
I això, en l’àmbit municipal, on alguns s’omplen la boca sobre la qualitat i dignitat dels serveis, que després no ho exerceixen. I també podríem parlar dels serveis públics bàsics que afecten a d’altres Administracions, com la sanitat i l’educació. Sobretot, la sanitat pública que ha patit retallades i derivació a subcontractacions del sector privat que l’han convertit en un negoci i l’objectiu d’obtenció de beneficis fàcils. I en aquest cas, qui ho gestiona políticament, són aquells que promouen la privatització de la sanitat pública en detriment del sector públic. I aquí també podríem fer un article concret, en relació a les condicions dels CAP a Terrassa i la gestió de Mútua, però aquest no és l’objectiu d’aquest article.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari