Després de molts mesos en el congelador, s’ha acabat aprovant en el darrer ple municipal de maig el Pla de Mobilitat Urbana, el qual tindrà vigència fins el 2021. La tardança per donar-li llum verda ha estat, sembla, motivada per les incorporacions i propostes de millora dels partits d’esquerra, encara que sense el consens necessari, al menys de part de la representació del moviment veïnal.
Un document en què, segons manifestà el regidor de l’àrea Marc Armengol, es vol «reequilibrar l’espai públic en favor de les persones». És per això que aquest nou Pla fa una aposta decidida pel foment del transport públic, els desplaçaments a peu i també en bicicleta. Tot en detriment del vehicle privat: es pretén reduir un 12% la presència de cotxes en els carrers de la ciutat els propers anys, donades les altes emissions de diòxid de carboni que generen. No debades, Terrassa se situa entre les primeres ciutats catalanes en superar els límits de contaminació mediambiental.
Que el Pla de Mobilitat s’apliqui
Al respecte de l’aprovació definitiva d’aquest nou Pla, que tira endavant gràcies al suport dels partits d’oposició d’esquerres, aquests no deixaren passar l’ocasió per reclamar valentia per aplicar-ho, i posaren en dubte l’ambició de l’equip de govern en aquest terreny. La qual cosa vol dir que demanen que es destini més pressupost per poder aplicar les diferents mesures establertes.
ERC mostrà un sí contundent a l’aprovació del PMU. Isaac Albert es referí a aquest com un “bon pla, ambiciós, però ha d’anar acompanyat d’una partida pressupostària important”. I avisà: “estarem amatents sobre l’aplicació d’aquesta pla”. Albert defensa que «les decisions a totes les grans ciutats arreu del món són per limitar l’ús del vehicle privat, Tot plegat per anar a favor de la salut de les persones. I ara tenim un document que aposta per canviar el model de ciutat».
En la mateixa línia, Terrassa en Comú, malgrat compartir també la «voluntat i els objectius que proposta aquest nou Pla», veu dubtes respecte el document aprovat, en no observar «una reflexió política profunda sobre les conseqüències del territori i el seu impacte social». «No es tracta de fer un pla de disseny urbà, amb més carrils bici i voreres. S’han de tenir en compte els desplaçaments, per anar a comprar per exemple. La mobilitat és un dret», manifestà Xavier Matilla. I apuntà de forma il·lustrativa el «despropòsit de fer voreres a la Rambleta del Pare Alegre i a la vegada fer establiments amb què es requereix el vehicle privat», en referència al McDonalds que s’inaugurà fa pocs mesos enrere a la zona.
«Governar no és només fer eslògans i documents, sinó aplicar-los, i tenir capacitat d’incidir en la realitat», reblà Matilla. «No és només fer campanyes publicitàries, caminar per Terrassa no és fàcil. Primer impediment: el seu propi equip de govern fa polítiques de comerç contradictòries amb el Pla que aprovem, senyor Armengol».
Per a la CUP, al pla li falta “valor i ambició. A nivell teòric estem a favor, però dubtem de la seva aplicació efectiva”. En aquest punt, Maria Sirvent destacà que hi ha “moltes persones usuàries captives del vehicle privat”, ui que moltes accions puntuals ho són de cara la galeria i de caire electoralista”. Posem de manifest que el consum d’hidrocarburs és un dels majors impactes… Superem els límits de contaminació, Per sentit comú, les mesures per reduir el vehicle privat han de ser més contundents i promocionar l’ús col·lectiu. A més, lamenta que «malgrat el seu discurs», l’equip de govern prefereixi externalitzar la gestió de la xarxa de busos municipals i així ho hagi manifestat, i que ho faci «sota criteris mercantilistes».
«Governar no és només fer eslògans i documents, sinó aplicar-los, i tenir capacitat d’incidir en la realitat»
«Parlarem dels autobusos les vegades que faci falta», repetien els regidors a compte de la renovació dels busos. Això malgrat haver-hi consens en què la ciutat té uns busos envellits i excessivament sorollosos i contaminants. En aquest punt, s’aprovà la proposta d’ERC que consisteix en organitzar la flota de TMESA perquè els autobusos menys contaminants passin pels carrers amb més contaminació. Es pensa sobretot en “punts negres” de contaminació com la Rambla d’Ègara o el carrer Mas Adei. Més enllà encara, una altra mesura permetrà iniciar immediatament els tràmits per la compra de 10 autobusos pels anys 2018-2019, amb l’intent que tots siguin híbrids, i per tant menys contaminants que els dièsel que han d’arribar aquest estiu, la compra dels quals es va aprovar fa molts mesos.
Rebuig a l’actual bo social elèctric de PP, PSOE i C’s
Tots els grups municipals (excepte PP i C’s), rebutgen el bo social que el govern espanyol va decretar per, suposadament, ajudar a pagar les factures de la llum a les famílies vulnerables, abans de suspendre el subministrament. Segons Xavi Martínez de TeC, «aquest decret, fruit d’un nou pacte entre PP i PSOE, no va ser objecte de debat, ni social ni polític, ni tan sols hi va haver debat sobre la pobresa energètica, del seu abast, de les seves causes i conseqüències. Estem parlant d’un problema que afecta més de 5 milions de persones, un 11% de la població de l’Estat espanyol, i si extrapolem aquestes xifres a Terrassa, estaríem parlant d’unes 23.650 persones que pateixen pobresa energètica». En paraules del regidor, «els criteris de renda que s’inclouen són lamentables, i deixa fora totes les persones que viuen soles, encara que no tinguin cap ingrés econòmic». L’acord assolit en el darrer ple insta el govern a modificar aquest decret, i que com a mínim es mantinguin els nivells de protecció de la llei catalana 24/2015.
També la CUP i ERC expressaren indignació pel decret rebutjat. «Preguntem-nos per què tants polítics han acabat en consells d’administració d’aquestes empreses», afegí Maria Sirvent. El debat girà sobre les «contradiccions» que suposa per als representats locals del PSC, ja que el seu partit va aprovar aquesta mesura al Congrés espanyol.
Durant el ple es va confirmar la separació de l’Ajuntament de la UNED. Al temps que alguns grups van fer palès que l’entitat no corresponia amb el retorn social els diners que li aportava el consistori, que ascendien a uns seixanta mil euros anuals. Tot plegat després que la UNED anunciés que deixarà d’impartir a la ciutat els tres graus que feia al Vapor Universitari. Les crítiques cap a l’equip de govern vingueren també d’ERC: «No sabem què feia l’equip de govern per exigir que aquest retorn s’apliqués», manifestà Pep Forn. Des de TeC, també coincidiren en què no és una bona notícia que la UNED marxi», segons Anna Rius, «però les administracions locals no han de finançar les universitats».
Encara amb les pròrrogues a Mina
I del tema de l’aigua, no se’n parlà en aquest ple que han catalogat com dels més tranquils? Doncs al respecte de la segona pròrroga a l’empresa Mina aprovada definitivament, la CUP tornà a advertir sobre «no perdre el control dels serveis bàsics». Segons la formació, «és el que ha passat en aquest ajuntament durant molt anys, sempre governat pels socialistes. No hi ha hagut el més mínim control sobre si l’empresa compleix, la primera fiscalització a Mina ens van confessar els tècnics municipals que data del 2012».
«Aprovem la pròrroga perquè Mina es nega a lliurar documentació. El govern no ha exercit aquesta capacitat de fiscalització». I afegia amb contundència: «No pot ser que no tinguem informació que és bàsica per gestionar el servei». La CUP fou l’únic grup que s’abstingué en aquest punt.
Potenciar la producció local de roba realitzada amb criteris sostenibles
Per unanimitat s’aprovà, a proposta de TeC, un acord per què s’impulsi un segell de qualitat del producte tèxtil a la ciutat, per tal de potenciar la producció de roba de proximitat i realitzada amb criteris sostenibles. L’acord assolit inclou la creació d’una taula on es dissenyin els objectius i es formuli com ha de ser aquest segell, i amb quines condicions per adherir-se, així com un espai de venda directa fixe a la ciutat. Tot plegat, el debat al voltant de l’acord posà de manifest que els termes de com es desenvoluparà aquest segell estan encara per definir.
La proposta venia motivada, segons manifestà TeC, per l’interès renovat per part de nous col·lectius locals cap el món tèxtil, que vol recuperar antics sabers artesans i que opta per confeccionar les seves pròpies peces de roba o complements. Una activitat que aquests col·lectius encaren amb voluntat professionalitzadora i que estan intentant proveir la ciutadania d’una alternativa d’indumentària socialment responsable, sostenible i de proximitat. «Tenim molta gent a la ciutat que en sap sobre el tèxtil, enginyeres, cosidores, etc, que de seguida s’incorporaran a la proposta», exposà la regidora Anna Rius.
Després de ser afinada, tots els grups donaren suport a aquesta proposta. També la CUP, malgrat matisar que «esperem que la creació del segell de qualitat no esdevingui un element d’elitització del sector, i que impulsi i afavoreixi l’economia social i local, i no un instrument publicitari per augmentar els beneficis econòmics de grans empreses».
En defensa de les pensions i de la Renda Garantida
Entre els diversos acords de la junta de portaveus corresponents al darrer ple, destaquen el suport a la defensa de les pensions públiques i a facilitar la recollida de signatures en equipaments municipals. També una moció sobre la pobresa femenina, amb un grup de treball sobre la feminització de la pobresa, l’atur femení i la diferència salarial, entre d’altres. Com també un per donar suport a la ILP per la Renda Garantida de Ciutadania recentment aprovada al Parlament, i fer allò necessari per implementar-la al municipi.
S’estudiarà la cessió d’edificis públics a persones i entitats
Un altre dels acords provingué de la proposta de la CUP per tal de fomentar noves formes d’accés a l’habitatge diferents a les clàssiques de compra o lloguer. En concret, i a partir de l’acord assolit, es treballarà per identificar aquells habitatges municipals pendents de rehabilitar, i alhora, s’estudiarà la viabilitat de fer un concurs públic de cessió d’immobles buits destinats a persones o entitats sense afany de lucre. Tots els grups es mostraren favorables a la proposta.
Deixa un comentari