El Sindicat de Llogateres considera un passet endavant el darrer pla d’ajudes aprovat pel Govern central, però encara insuficient. En un escrit publicat el passat 26 de maig afirma: «L’oposició frontal dels Comitès de Vaga als microcrèdits ha aconseguit que el Govern torni a reaccionar. Aquesta vegada, l’Executiu central ha posat en marxa un pla d’ajudes per al lloguer, gestionat de manera independent per les Comunitats Autònomes. Aquest pla d’ajudes suposa un lleuger canvi de direcció en les polítiques en matèria d’habitatge del Govern, encara que només sigui perquè s’han adonat que endeutar a les llars llogateres era una irresponsabilitat. Del que es tracta és de garantir la solvència dels milers de llars que estan amb l’aigua al coll.»

Comunicat íntegre del Sindicat de Llogateres:

Les ajudes per al lloguer: entre l’alleujament i la misèria

Endeutar les famílies que no poden assumir el lloguer degut a la crisi sanitària no era una solució. Així ho manifestem desenes d’organitzacions socials: els microcrèdits només beneficiaven a les entitats financeres i als propietaris, mentre que les famílies més vulnerables quedaven completament desprotegides. Per això, la vaga de lloguers continuava sent una obligació moral: calia protegir totes les famílies que no acceptaven endeutar-se per a continuar pagant lloguers a preu de bombolla.

L’oposició frontal dels Comitès de Vaga als microcrèdits ha aconseguit que el Govern torni a reaccionar. Aquesta vegada, l’Executiu central ha posat en marxa un pla d’ajudes per al lloguer, gestionat de manera independent per les Comunitats Autònomes. Aquest pla d’ajudes suposa un lleuger canvi de direcció en les polítiques en matèria d’habitatge del Govern, encara que només sigui perquè s’han adonat que endeutar a les llars llogateres era una irresponsabilitat. Del que es tracta és de garantir la solvència dels milers de llars que estan amb l’aigua al coll.

Aquestes ajudes són només una mesura pal·liativa per a no deixar a l’estacada les famílies més vulnerables. Sens dubte, aquestes ajudes són un pas endavant en l’alleujament del patiment social de moltes famílies que s’han quedat sense ingressos però han de continuar pagant lloguers a preu d’or. No obstant això, no deixen de ser un pedaç, amb mesos de demora, incapaç de solucionar el problema de l’habitatge agreujat per la crisi sanitària. Per diverses raons.

En primer lloc, aquestes ajudes són una transferència de diners públics directa a les butxaques dels rendistes i del lobby immobiliari. Dit d’una altra manera, igual que els microcrèdits, aquestes ajudes continuen blindant els privilegis dels grans propietaris: fons voltor, socimis i rendistes que porten pujant els preus del lloguer des de fa anys. Aquesta vegada, tot i que aquestes ajudes alleugin a milers de famílies, els privilegis del lobby immobiliari continuaran intactes. Igual de preocupant és que els diners públics que ara es dediquen a salvar l’economia rendista s’acabin traduint a mig plaç en retallades als serveis públics.

En segon lloc, aquestes ajudes deixen fora a una gran majoria de famílies. La realitat de moltes grans ciutats, principalment Barcelona i Madrid, és un preu mitjà de lloguer per sobre dels 900€, la xifra topall que el Govern ha decidit imposar per a cobrir el lloguer a famílies que resideixin en aquestes ciutats. No és casualitat que en tan sols una setmana la Comunitat de Madrid hagi esgotat el contingent de les ajudes.

Finalment, els tràmits burocràtics d’aquestes ajudes exclouen a les persones amb menys recursos, per exemple aquelles que es troben residint en situació irregular, llogateres que no s’hagin pogut empadronar per algun motiu a la seva actual residència, o llogateres que no tinguin un contracte per escrit i realitzin el seu pagament en metàl·lic. A més a més, aquests tràmits s’han de repetir cada mes, generant una tensió afegida a les persones afectades. Aquestes ajudes continuen reproduint la lògica excloent de l’administració: utilitzar la burocràcia com un tap que impedeixi l’accés als més pobres.

En definitiva, les ajudes per al lloguer són només un pas pal·liatiu, totalment insuficient per a solucionar la greu crisi d’habitatge que travessa l’Estat espanyol. La càrrega continua recaient sobre l’esquena de les famílies que viuen de lloguer, i en particular sobre aquells més vulnerables i amb menys recursos. Mentre, els fons voltor i els rendistes mantenen el seu interessos intactes. El més senzill hauria estat suspendre els lloguers des de l’inici de la crisi.

A totes les llars llogateres en situació de vulnerabilitat que no rebran cap ajuda els recordem: no esteu soles. Hi ha una alternativa: sumar-vos a la vaga de lloguers. Si no cobrem, no paguem. Teniu el nostre suport. Ja són més de 16.000 famílies que s’hi han sumat. Ens estem organitzant. Perquè juntes som més fortes.