Seguidament, David Lobo, un altre dels candidats, s’ha adreçat a l’OCM via Facebook per dir que també es retira i que comparteix les paraules de Tamayo.
Joan Tamayo ha renunciat a la candidatura al càrrec de Síndic. Ho ha fet davant les denúncies per manca de control i de frau en el sistema de vots, presentades per l’OCM i altres entitats. Tamayo assegura que avui diumenge ha presentat instància a l’Ajuntament fent oficial la seva renúncia.
En una carta adreçada a les entitats que li donaven suport i al seu entorn més proper, l’activista i advocat manifesta: “jo no vaig acceptar aquesta responsabilitat per a participar d’una forma directa o indirecta en un altre “frau” democràtic sense límits d’aquesta ciutat “caciquil” que és Terrassa”. I assegura que el procediment de votacions “incompleix greument la legalitat, concretament la Llei de Consultes no referendaries i processos participatius”,
Reproduïm el contingut complet de la carta enviada per Tamayo:
Benvolgudes i Benvolguts
És dur per a mi escriure aquest correu, però ho haig de fer. Amb tota l’estimació que us tinc i que espero seguir tenint…així com l’agraïment IMMENS cap a vosaltres per haver confiat amb mi per a presentar-me a Síndic i tot el gran suport que m’esteu donant que es impagable, i mai us podré agrair prou.
És veritat que em feia una il·lusió molt gran presentar-me liderant un projecte de la gent a partir de tot el que està passant a Terrassa ja fa molts mesos ( el creixement d’un moviment organitzat de la societat, amb molta força i amb molta voluntat de canviar les coses..)i també per una llarga carrera de lluita que porto, sempre en defensa dels Drets. Ho he vist com un “regal” del destí per a poder treballar amb més força, dignificant encara més la figura de la Sindicatura de Greuges i acostar-la molt més a la Gent, seguint el meravellós treball que va iniciar la Síndica Isabel Marquès.
Però també es veritat que jo no vaig acceptar aquesta responsabilitat per a participar d’una forma directa o indirecta en un altre “frau” democràtic sense límits d’aquesta ciutat “caciquil” que és Terrassa. Totes i tots sabíem que el Procès Participàtiu que va crear l’Ajuntament tenia moltes llacunes i era molt pobre “democràticament parlant”, però segurament ens vam deixar portar per l’eufòria i l’alegria de que per a primera vegada es participava d’alguna forma en l’elecció d’aquesta figura i la societat podia dir la seva, després d’un nou Reglament impulsat per a la Sindica Isabel Marqués i posteriorment pels grups polítics. Hi vàrem actuar amb tota l’honestedat i responsabilitat que s’escau a moviments com Espai Drets, Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana , Comissió Defensa dels DDHH de l’ICATER, OCM i altres moltes entitats i gent compromesa, i ens vam posar a treballar per seguir dignificant tot el possible un procés, ja de per si precari, i amb moltes dificultats..
Però la veritat es que el Poder (i no es cap retòrica) NO TE LÍMITS i quan veu que se li pot obrir “una porta” a la democratització a la transparència, a la participació oberta de la gent per a millorar la governabilitat i per tant a perdre PRIVILEGIS , es capaç de fer el que sigui i de jugar i utilitzar a les persones ( i els seus instints primaris de poder pel poder).
A més , ara amb el Procés avançat ens hem adonat ,que aquest, incompleix greument la legalitat (concretament la Llei de Consultes no referendaries i processos participatius aprovada pel Parlament de Catalunya el 2014) tot això agreujat per les pràctiques ” fraudulentes” d’algunes candidates que atempten directament contra un DRET FONAMENTAL DE LA CONSTITUCIÓ ESPAÑOLA I DE L’ART 25 DEL PACTE INTERNACIONAL DELS DRETS CIVILS I POLITICS SUBSCRIT PER L’ESTAT ESPANYOL….EL DEL DRET Al VOT SECRET..QUE TENEN LES PERSONES (desenvolupat posteriorment a la LOREG – la Ley Orgánica de Régimen Electoral General.) i a la LLei Catalana abans esmentada.
I finalment he pres la decisió ( no ser si es la més encertada) però es la que em diu el cor, en aquests moments…i vull seguir sent conseqüent amb aquest organ tan important per a mi, a llarg de la meva vida.
No puc seguir participant en un Procés que s’ha pervertit, ja des del principi, però els últims dies molt més..i tampoc em veig el dilluns al recompte de vots essent present de la “farsa” i signant una cosa per a la que no hem lluitat.Penso que en els propers dies hem de ser molt forts i seguir estant molt units i unides, totes i tots, i fer el mateix discurs de denuncia, pressionant a tots els poders i explicant a la ciutadania.. el que han intentat fer amb un Procés Participatiu que havia d’haver sigut exemplar en tots els sentits, creant consensus entre la gent, sent pedagògic per a tothom.. però con que, qui l’ha organitzat ja no creu en la figura d’un SINDIC/CA INDEPENDENT, FORT , AMB RECURSOS I TREBALLANT TOT EL DIA PER A LA GENT, DONCS HA PASSAT EL QUE HA PASSAT.
Espero que no us hagi defraudat,( I SI HO FAIG US DEMANO DISCULPES..) repeteixo, no tinc paraules per descriure l’emoció que m’ha produït el suport que he rebut aquest dies ( família, amics..entitats, companys de treball, gent pel carrer..) impressionant..i tot això es un “tresor” que l’hem de cuidar molt i seguir lluitant juntes i junts a Terrassa per a la CARTA EUROPEA DE SALVAGUARDA DELS DRETS HUMANS A LA CIUTAT, i per un ciutat lliure de vulneracions i corrupcions caciquils…on els Valors Humans que fonamenten el DDHH triomfin!!
Avui 10 de desembre Dia Internacional dels DDHH , amb poso a la vostra disposició pel que creieu oportú i dono aquest pas de retira-me de la candidatura a Síndic, precisament perquè crec amb els Drets i amb el seu exercici i lluita.
Una abraçada molta forta
Deixa un comentari